domingo, 30 de octubre de 2011

Algarrobo, Isla Negra, Valparaiso i Viña del Mar

Aquesta ha estat la ruta d'avui. Es ben extrany que en aquest pais, t'acostis al mar i el que vegis sigui una bruma enorme.. del mar surt una boira espessa i temenda que tapa fins i tot el sol i et deixa congelat (un 11-12 graus). Despres, quan et mous en cotxe una mica cap a l'interior, no gaires quilòmetres, hi ha uns sol espatarrant i uns 25 graus de temperatura.

Hem començat per Algarrobo, recomanació dels araucanos (que es com es diu la gent xilena, a Puerto Rico eren Boricues i aqui... Araucanos..).  Algarrobo ens ho han recomanat per la platja... a veure.. no es espectacular ni molt menys però es lo milloret que tenen aqui. Que per cert, ningu es banya a la platja perque l'aigua esta sumament gelada!

Platja d'Algarrobo
El millor d'aquest paratge es un antic pas que porta al mar.. em recorda al parc Güell, i si no, jutjeu vosaltres mateixos.

Algarrobo

Isla Negra:  Aquest poble no sortia ni als mapes abans de que Neruda s'hi construís la seva última casa. Una casa somni, un altre cop davant del mar, plena d'objectes personals a quin més extravagant . I unes onades immmmpressionant.  Neruda va morir només 2 setmanes més tard del cop d'estat made in Pinochet. Eren molt amics amb el Salvador Allende, i va entrar en una depressió molt bèstia que li va agreujar el càncer que ja patia. El cop d'estat en qüestió (asalto a la Moneda) també va ser un 11 de Setembre però de 1973.

Casa de Pablo Neruda a Isla Negra

A Valparaíso hi ha una de les cases on va viure Pablo Neruda. La Sebastiana. Està en un dels cerros, rodejada de cases de colors increïbles, i amb unes vistes al mar immillorables.




El Océano Pacífico
se salía del mapa.
No había donde ponerlo
Era tan grande, desordenado
y azul que no cabía en ninguna parte.
por eso lo dejaron frente a mi ventana.
Pablo Neruda



Un dels carrerons de Valparaiso. Just a la cantonada, el restaurant Carusso, on varem dinar.
Imprescindible pujar per un dels cremalleres que hi ha a Valparaiso cap a un dels Cerros i admirar les vistes que hi ha. Realment una ciutat que val la pena visitar!

Viña del Mar: ordenada, neta, un jardinet al costadet del mar.. les casetes estan encaramades a la muntanya i gairebé totes elles tenen el seu cremallera particular.
Viña del Mar



1 comentario:

Toni Vidal dijo...

Hola Patri ¡¡¡apa que no vius bé aquí a Xile fent les teves exursions valparaiso, vinya del mar etc... Disfruta-ho força i una abraçada.
Arreveure.

Top 10 de les visites