A 4 dies de marxar....

A 4 dies de marxar....

Ets conscient d'on anem?? (canvi de plans)

Creiem que teniem la ruta, pero va a ser que no.

Turquia forma part de l'imaginari i dels dessitjos de molts dels que viatgem i a més, busquem aventures i noves cultures (i no gaire gent, la veritat). La ruta que haviem pensat no s'adequa a les nostres necessitats. Hem pensat que la platja ja la tenim molt vista i aprop de casa, malgrat estiguem parlant de platges espectaculars i amb ciutats sumergides. Aixi que ens centrarem on neixen els rius Tigris i Eufrates,on va quedar atrapada l'arca de Noé (be, no anirem tant cap amunt), on hi ha pobles que només es parla l'arameu (llengua de Jesus, i despres de tant de temps vete tu a saber que hablan, ), a passar calor, i, on hi ha pobles on es diu que el patriarca Abraham va viure molts anys. Son terres fèrtils i amb pastors seminómades (jeje, com nosaltres).. dons aquest meravellos espai es troba en el sudest d'Anatolia, a la regió asiàtica de turquia, a Asia Menor, a l'antiga Mesopotamia....

Vaja que ens anem allà on es fa frontera amb Armenia i Iran: l'anomenat Kurdistan Turk

Que no les pase ná!

Síndrome de la classe turista

Es coneix com a “síndrome de la classe turista” l’aparició de trombosi venosa profunda (TVP) o de la seva complicació més greu, l’embòlia pulmonar (EP), en persones que han realitzat un viatge prolongat en avió. Se defineix com “prolongat” un viatge de durada superior a cinc hores.

La “síndrome de la classe turista” se coneix també com a “síndrome del viatger immòbil” en estar relacionat en part amb la reducció de la mobilitat observada en els viatges prolongats en avió. El nom es relaciona en general amb la “classe turista” dels avions per les limitacions d’espai en la cabina d’un avió en aqueixa classe.

Si les limitacions d’espai són més aparents en la classe turista, no cal creure que aquest fenomen no pugui desenvolupar-se també en viatgers que ocupen seients de classe preferent o primera classe. Si bé el factor edat és important, les persones joves no estan exemptes del risc de presentar TVP i EPS.

Malgrat que s’utilitza el nom de “síndrome de la classe turista”, també s’han descrit casos de TVP i EP després de viatges prolongats en automòbil, autobús o tren. Això vol dir que, probablement, els factors fonamentals en l’aparició d’aquesta síndrome són la immobilitat i la restricció d’espai físic, i per això s’utilitza també el terme “síndrome del viatger immòbil”.

 

Símptomes
Els més aparents de la TVP són la inflor d’una extremitat, acompanyada o no de dolor al panxell de la cama. Aquestes símptomes obliguen a pensar, després d’un viatge prolongat en avió, tren o automòbil, en la possibilitat d’un procés anòmal, en especial quan l’extremitat presentava un aspecte normal abans que s’iniciés el viatge.

Pel que fa a les símptomes d’EP, poden variar des de dolor a la cara anterior del tòrax o sensació d’incomoditat per pressió que dificulta la respiració, fins la mort sobtada poc després d’acabat el viatge i, en general, una cop ha aterrat l’avió.

Quins són els factors desencadenants?

En les cabines d’avió comercial, hi ha factors que cal tenir en compte en l’aparició d’aquest fenomen. En primer lloc, les cabines d’avió estan pressuritzades a pressió atmosfèrica reduïda. La pressió de cabina reprodueix les condicions existents entre 1.500 i 2.400 m d’altitud. Així mateix, pels sistemes de renovació d’aire de l’ambient, la humitat relativa ambiental és reduïda com la pressió d’oxigen. Tot això són factors que afavoreixen la deshidratació. La limitació d’espai és també un factor de gran importància ja que limita la mobilitat. La immobilitat influeix de manera directa sobre el retorn de sang a través del sistema venós ja que redueix la velocitat del flux de sang i afavoreix el seu estancament.

Alguns d’aquests factors són comuns a tots els tipus de transport, incloent-hi l’automòbil o el tren. La limitació d’espai n’és un. No obstant això i malgrat la importància del que hem esmentat, cal invocar factors individuals que poden tenir tanta o més importància que els ambientals.

La durada del vol és un factor important. A més llarga durada del viatge, més risc de problemes tromboembòlics. Un estudi de la població de viatgers que arribaven als aeroports de París en vols internacionals, confirmava que en viatges de menys de 5.000 km, la incidència era la més baixa, i per sobre de 10.000 km, s’incrementava quatre vegades.

Quins són els factors de risc?Durant un viatge prolongat en avió, tren, autobús o cotxe, cal tenir en compte els factors ambientals i els individuals. Els ambientals es resumeixen en un ambient amb humitat relativa baixa, reducció del contingut d’oxigen i de la mobilitat secundària a un espai limitat per passatger. Això és aplicable, com ja hem comentat, a diversos mitjans de transport.

Els factors individuals són múltiples, però els més importants són l’obesitat, intervencions quirúrgiques recents, càncer, embaràs i puerperi, ús d’anovulatoris per via oral i immobilitat prolongada. L’edat, per sí mateixa, és un factor de gran importància, si bé, com ja hem comentat, hi ha persones joves que també han presentat quadres de TVP després de viatges llargs en avió o en cotxe.

Per últim, hi ha factors individuals de difícil control com factors genètics que predisposen a la trombofília, terme que s’aplica pera referir-se a les anomalies que afavoreixen el fenomen de la trombosi; en resum, l’aparició de coàguls sanguinis.

La informació existent en la literatura mèdica fa que es considerin persones de risc baix i de risc alt per a l’aparició de TVP després d’un viatge de llarga durada, amb independència del mitjà de transport. Les persones de risc alt reuneixen, en general, les següents condicions:

• limitació de la mobilitat per problemes osteoarticulars;
• obesitat;
• varius;
• episodi previ de TVP;
• cardiopaties;
• tabaquisme;
• malaltia cancerosa;
• alteracions de la coagulació de la sang.En resum, es pot confirmar una certa relació entre els viatges de llarga durada (superiors a sis hores) i la “síndrome de la classe turista”, o aparició de TVP.

 

IncidènciaLa incidència és baixa i és difícil d’establir amb exactitud la incidència d’EP en finalitzar un viatge prolongat. Un important estudi que va incloure passatgers procedents de vols internacionals que arribaven a l’aeroport internacional de Madrid-Barajas i publicat l’any 2003, va donar una incidència de 0,39 episodis per milió de passatgers. Una dada de gran importància va ser que en tots els casos la durada del vol va ser superior a sis hores. Quan la durada del vol va ser superior a vuit hores, la incidència se multiplicava por quatre. Dades similars es desprenen d’estudis epidemiològics realitzats en els aeroports de París i en el de Londres-Heathrow, per la qual cosa es pot estimar que la incidència podria oscil•lar entre 0,39 - 1 casos per milió de passatgers.

 

Com prevenir-lo?La prevenció és un aspecte fonamental de la “síndrome de la classe turista”. Hi ha diverses mesures bàsiques que poden i que cal que es posin en marxa durant un viatge prolongat, amb independència del mitjà de transport. En general, es recomana el següent en casos de persones sense factors de risc:

-hidratació adequada, per a la qual cosa es recomana la ingesta d’uns 150-200 ml/hora d’aigua;

-abstenció d’alcohol, pels seus efectes deshidratants;

-caminades, si bé és difícil per la limitació d’espai. Es recomana la mobilitat de la musculatura del -panxell de la cama mitjançant compressió manual o exercicis específics;

-mitges/mitjons elàstics de compressió.En les persones de risc elevat, és a dir, les que reuneixen algunes de les característiques abans esmentades, pot recomanar-se tractament farmacològic associat a les mesures descrites, i s’utilitzará:

-àcid acetilsalicílic (o qualsevol agent antiplaquetari) 100-125 mg per via oral abans del viatge;

-heparina de baix pes molecular (administració injectable, via subcutània) en administració única. -Les preparacions que han de ser administrades cada 24 hores ajustades al pes permeten una protecció adequada per a un dia de viatge.

I si teniu mes dubtes, li pregunteu al Ricardo!

Clase teorica de supervivència per zulus guarretes. Elements imprescindibles

Hoooola que tal

Molta gent no es conscient de com n'es d'important escollir be on dormir quan s'esta organitzant els detalls del seu proper viatge. Cal estudiar molt be la ubicació. No voldrem perdre mes hores de les necessaries en transports, etc.

(per cert imatge real d'un zulo on he dormit)

Clar que el preu es un dels factors més importants que condicionaran la nostra elecció, pero si nomes ens basem en aquest criteri i al final ens passem d'"estalviadors" podem acabar en un hotel mooolt cutre (alias zulu cutre). Tampoc ens enganyem, pa vegades per molt que ens trobem treballant en l'eecció d'un lloc on dormir, ens podem trobar en un hotel cutre igual si l'oferta era enganyosa, o si el desti es asudu a tenir aquest tipus d'allotjaments. Londres, p.e. es un exemple de destí amb preus molt alts en hotels i, encara pagant car, podem acabar perfectament en una habitació petita i cutre (zulu cutre). Cutre en quin sentit? en el sentit clàsic de cutre, en el que es fa estar a gust o tot el contrari, independentment dels metres del zulu, intependentment de les vistes, la conexio wifi, et. Em refereixo a cutre en el sentit dels hotels anomentats "zulus guarretes".

Si afegim que tenim poca o nul·la tolerancia a lo guarro (zulu si, guarrete no), ens tindrem que canviar d'hotel amb tots els inconvenients que el tema porta o be, podem portar incorporats a la nostra motxila la selecció de productes que us mostro aquí:
Una petita seleccio d'andromines que et deixaran el zulu como "los chorros del oro"

Ambientador antigérmenes

Si ja quan entres la propia porta de l'habitació ens fa fastic tocar la porta, aquest ambientador ens permitira netejarla de germens amb dosis autoregulades. Com veieu, diponible en una amplia gama de colors per hipocondriecs amb estil ;). Per aquells que no es conformen amb la gama baixa hem trobat el el HYSO Doorknob Germ Killer, que fumigarà el pom de la porta amb spray desinfectant cada 15 mintets :)

Purificador d'aigua

Si el que et preocupa es la qualitat de l'aigua del destí del teu viatge, l'SteriPen te vendrà de vici! La seva potent ona UV matarà qualsevol bacteria o virus que estigui a l'aigua sense tenir que bullir-la. No he trobat cap mena d'informació sobre la seva efectivitat si l'aigua porta carn (i que cadascu entengui el que vulgui)

Desinfectant Ultra violeta multi us!

Es un purificador de bacteries Básicamente, se trata de un purificador de bacterias com el SteriPen, pero per a tot tipus de gèrmens. Aquest producte, atenció, detectarà els fluids corporals presents en l'habitació i matarà el 99.9% de virus i bacteries (sempre se'n salva alguna, sempre). Les matarà amb el seu raig super potent, quan il·luminem la zona sospitosa durant 10 segons. Disponible en format compacte (veure foto), i també en versió looong, ideal per a puticlubs de carretera.

Guant protector de peus

tots hem viscut sota l'amenaça terrible de les nostres mares "vigila nena, que agafaras fongs" (i perque en aquella epoca a tot li deien fongs)quan anavem descalços per per la piscina, lavabos d'hotels, et. Això s'ha acabat amb els guants per a peus!!

Aquests guans ens permeten una experiencia podal lliure de fongs, pels i altre flora i fauna de terres no controlats d'aquests mons de deu (i no, mama, no cola dir "son bitxitus de Déu")

Super tovallola podal protectora

I despres d'una dutxa relaxant qui es para a pensar en tot el que hi pot haver en el nostre zulu guarrete? (i mes si compartim bany??). Aquesta toballola Mat Walk esta dissenyada amb unes zones de protecció pels peus que ens els secaran i evitaran qualsevol contacte accidental amb el terra. (si, es com l'alfombra de bany, pero perfeccionat)

El guardià antigèrmens de l'aire!!

cal també desinfectar l'aire que respirem, el zulu guarrete es guarrete en tota la seva extensió. El guardià antigermens purificara l'aire del nostre zulu mentre estem de visita turistica i ens deixara un aire, net i renovat!!

pel final us deixo la joia de la corona: L'sprai detector d'orina realment útil per a detectar orina, sangre o qualsevol altre fluid organic que es presenti en el nostre zulu guarrete. L'orina no es problema per a ell, però cal tenir en conmpte que cal gastar mes quantitats si s'ha de netejar sang.

Realment creieu que cap d'aquests utensilis us fara falta per les vostres sortidetes? Teniu alguna experiencia terrorifica que volgueu compartir amb mi? vaaaa, tontus, no us feu de pregar! tots en tenim almenys una ;)

com ens mourem per Turquia

Hoooola!!

Ja que m'estic currant la trobada d'informació sobre com moure's per Turquia (ni lonelys ni leches) us ho deixo aqui apuntat perque la informació costa de trobar i moltes vegades esta en turc!

Abans de tot cal tenir en compte els diferents mitjans de transport: avió, tren, autobusos i dolmus.

l'avio: que maco es el low cost i com trobo a faltar les companyies low cost d'asia. Com qualsevol pais que es presti, Turquia també te les seves companyies aeeres que, en un moment donat, ens poden ajudar a guanyar fins a un dia de viatge en bus (i mes o menys, pel mateix preu). La companyia oficial es la Turquish airlines, despres com a low cost tenim la pegasus, onur air i altlas jet. Evidentment totes apareixen en el buscador skyscanner.

el tren: una altra alternativa, pero pel que he vist nomes es aprofitable si vas de Istambul a Ankara i/o tornes. T'estalvies un dia de viatge i una nit d'hotel. La pagina web dels transports turkus de tren es: TDCC. No crec que la utilitzem pero be.. no esta de mes

autobusos Pel que he llegit els autobusos porten tots ajudant, els mes luxosos fins i tot azafata i/o azafatu que et serveix pastes i tes inclosos en el preu. Per cert, parlant de preus dels autobusos, per flipar! quasi tant cars (i sense el quasi) que a Europa!

Les companyies Varan, Ulusoy (compte web en turc i no soc capaç de trobar si esta en angles), Metro, pamukkale, kamil koç, hagi firma. El tema es que si ja m'atavalo a sants imagineu-vos el que pot ser amb tantes companyies!!

Tots els autobusos surten del que ells anomenen otobus terminali o otogar.

El dolmus es una barreja entre autobus i taxi. Es un taxi en l'aspecte que pots pujar i baixar d'ell quan ho demanes i el preu depen del desti. I es un autobús en l'aspecte que te un recorregut mes o menys fixe (almenys que es trobi molt de transit i hagi d'agafar un carreró alternatiu). Te tant una parada de sortida com una parada de destí, i esta informada a la part davantera del vehicle. Nomes espero que estigui en un idioma inteligible! Ah, i acostuma a ser una furgoneta d'una capacitat per a 8 persones mes conductor.

Espero que les fotos superin la meva imaginació.

L'itinerari turc

Segons Nazim Hikmet " Segun el tiempo que haga, Istambul se convierte a veces en oleo, otras en acuarela, a veces en pastel y a veces en carboncillo".

Nosaltres no sabem quin Istambul ens trobarem el que si intentarem veure el millor de les següents parades: Istambul, Trebisonda, Nemrut Dagi, Nevsehir, Pamukkale, Izmir (platjetes, platjetes i mes platjetes), Çanakkale i tornar a Istambul.

Esperem fer uns 3.954 km (segons el google maps estariem dos dies i 11 hores sense parar en cotxe per poder-los arribar a fer) en uns 14 dies i intentant no patir gaire la calor (juaaas juas juas juas)

Seguirem informant!!