Malalties i altres coses xungues: les nostres vacunes per la India.

Holaaaaa


Certificat de vacunes de la Patri :)



Ja casi estem de la tanda de vacunacions. Jo he començat la tanda de vacunes al mes d'abril aquest any, al centre d'atenció al viatger de Bellvitge. Per proximitat amb la feina. Ara, tingueu en comte que l'horari es de 9 a 14h i que es troba en l'edifici d'infermeria.

El cost de la vacunació és el mateix vagis on vagis: 21.40 euros cadascun, desglossat en 14 euros de la visita y 7.40 de l'administració de les vacunes.  



Val a dir que cada metge te el seu criteri. Com veureu a mi m'han administrat la de la Febre Tifoidea (o Tifus), perque ja el tenia caducat, la Polio perque també el tenia caducat, i la rabia (en tres sesions). I no vegis com et queda el braç després de posar la vacuna de la rabia.  Ara, que no se com quedará el certificat de vacunes si m'han de posar mes l'any que ve. Ja només m'hi cap una :P

Sobre el tema de la Malaria o Paludisme. Recordar-vos que es una enfermetat produida per un parasit que es transmet per la picadura d'un mosquit.



No existeix la vacuna si no que el que existeix es el que es diu al quimioprofilaxi, que es la ingesta periodica de medicaments per a impedir el desenvolupament del parasit inoculat pel mosquit. La quimioprofilaxis no deixa protecció despres de la seva presa (per aixo no es una vacuna) pero mentres t'ho prens protegeix tant com una vacuna. 





A tots ens havien donat el lariam, malarone, Savarine, Proderma, Resochin, en funció dels efectes secundaris que tenen i sobretot, del temps d'estada al pais. La necesitat de prendre la quimioprofilaxis s'especifica sempre en la visita personal que fa el metge. Fins fa un any o any i mig ja no ho donen, consideren que es millor fer un bon tractament de prevenció (antimosquits / mosquitera) i en cas de patir els simptomes vagis al metge en menys de 24hores. En el cas que la ruta sigui per zones rurals on accedir a un centre mèdic et comporti mes de 24hores, llavors, uns donaran la recepta del malarone per tal de fer aquest tractament abans de la vostra arribada al centre mèdic:

1r dia: 4 comprimits junts

2n dia: 4 comprimits junts

3r dia: 4 comprimits junts

Sempre la medicació s'ha de prendre després dels menjars i amb liquid abundant. I resa perque el 4rt estiguis ja al centre medic..

Més coses sobre la  Malaria

Dons, que hi ha varios tipus de malaria o paludisme. Uns son mes greus que uns altres, pero en tots els casos el simptoma fonamental es la febre. També es pot tenir:

• Calfreds
• Mal de cap
• Transtorns de tipus gastroinstestinals (diarrees i vòmits)
• Malestar general.

El  període mínim d'incubació es de 7 dies, es a dir, si ens infectes la febre apareixeria com a molt aviat, 7 dies després.

Tots els tipus es poden diagnosticar i tractar correctament. Per aixo es important rebre atenció mèdica si s'esta viatgjant per una zona de risc i es te febre. També es recomana ser cuidados amb qualsevol febre que apareixi en els 3 mesos seguents al viatge. Aixo es important inclus si s'ha pres la quimioprofilaxis, per a evitar la enfermetat, encara que aquest cas la probabilitat de que aquesta febre sigui deguda a la malaria, es molt minça.

El mosquit que porta la malaria pica desde la posta de sol fins a la sortida de sol (bitxu nocturn). Pel que es molt importa aplicarse repelent desde que es fa fosc i dormir protegits, ja sigui en llocs amb bones condicions (absencia de mosquits) o amb l'us de mosquiteres. Evidentment es bo cubrirse les zones del cos exposades als mosquits amb pantalons llargs, camises de maniga llarga, mitjons. Evitar les robes fosques perque atrauen als mosquits.

El Dengue.

Es una enfermetat produida per un virus que es transmes per la picadura d'un mosquit. El periode d'incubació es de 3 dies i no existeix ni vacuna ni quimioprofilaxi.Hi ha dos tipus de dengue: el simple i el hemorragic (greu). En tots dos hi ha febre, dolors musculars i articulars. El hemorragic nomes es pot donar en persones que hagin tingut anteriorment el Dengue (alias Manu, que el va pillar el any passat a Birmania). Per tant, amb aquesta excepció, la majoria de nosaltres que ens infectem, nomes pillarem el dengue simple. En cas de presentar febre, no hem de prendre acid acetil salicilic.

El mosquit pica desde la sortida de sol (diurn), pel que es important aplicarse repelent desde la sortida de sol. el mosquit s'ha adaptat molt be a zones urbanes.

Mes coses xungues: la esquistosomiasis

Enfermetat produida per un parasit que penetra a traves de la pell quan la persona es banya en aigua dolça contaminada. Hi ha esquistosomiasis en molts dels paisos tropicals pel que es important consultar si els rius i llacs del pais de desti estan contaminats.

Un classic: la diarrea

Be, un classic per uns, jo encara no ho he pillat (i que duri). Es la enfermetat mes freqüent entre els viatgers. Per prevenir la diarrea els aspectes fonamentals es podrien resumir en el slogan: "cuecelo, pelao u olvidalo".

• cuidar la higiene personal amb el rentat de mans abans de les ingestes
• consumir els aliments ben cuits, evitar els aliments crus, millor pelar un mateix la fruita
• no consumir glassons de gel, ni sucs de fruta de venedors ambulants, ni gelats.
• Consumir begudes embotellades
• si no es possible trobar aigua o begudes embotellades es pot desinfectar l'aigua amb derivats del iode o clor.

La rabia

Es una enfermetat produida per un virus que es transmet per la mossegada d'un animal infectat, fonamentalment gossos, gats, rat penats i monos. existeix vacuna.

En cas de mossegada es esencial el tractament ràpid post-exposicio tant si la persona ha estat o no vacunada previament. S'ha de fer el següent:

• rentar la ferida el mes energica i profundament durant 15 minuts, amb aigua sola (i sabo si en teniu). Posteriorment desinfectar amb alcohol, iode o un altre antiseptic. el virus es propaga pel nervi (no per sang), per aixo una bona neteja podem eliminar una gran quantitat de virus.
• no suturar la ferida
• anar a la unitat sanitaria de referencia per aplicar la profilaxis post exposicio: aplicació de vacuna e inmonoglobulina (suero) antirrabica en dependencia del tipus de lesio, lloc de la lesio i estat de vacunació de la persona lesionada.

Sindrome de la clase turista : tromboesmbolisme

d'això ja en varem parlar fa temps. És l'augment de tromboembolisme venos i pulmonar que es pot donar en vols de llarga durada (mes de 4 hores). les mesures fonamentals son al movilització durant el viatge, hidratació i unus de roba elastica i fluixa.

Jet Lag

El pas per diferents franges horaris pot tenir com a consecuencia una disminució del ritme circadià anomenat Jet Lag. En viatges de mes de 48-76 hores es bo ajustar el cicle de ingesta/son al cicle del pais de desti desde 1 o 2 dies abans de la sortida.

Al arribar al desti es important seguir el ritme local de menjars i de son i assegurar una bona exposició a la llim de dia que ajuda a resincronitzar el ritme circadià.

Tota la informació és extreta del centre Tropical Drassanes. Institut Català de la Salut. SAP SUport al Diagnostic i al Tractament.

Síndrome de la classe turista

Es coneix com a “síndrome de la classe turista” l’aparició de trombosi venosa profunda (TVP) o de la seva complicació més greu, l’embòlia pulmonar (EP), en persones que han realitzat un viatge prolongat en avió. Se defineix com “prolongat” un viatge de durada superior a cinc hores.

La “síndrome de la classe turista” se coneix també com a “síndrome del viatger immòbil” en estar relacionat en part amb la reducció de la mobilitat observada en els viatges prolongats en avió. El nom es relaciona en general amb la “classe turista” dels avions per les limitacions d’espai en la cabina d’un avió en aqueixa classe.

Si les limitacions d’espai són més aparents en la classe turista, no cal creure que aquest fenomen no pugui desenvolupar-se també en viatgers que ocupen seients de classe preferent o primera classe. Si bé el factor edat és important, les persones joves no estan exemptes del risc de presentar TVP i EPS.

Malgrat que s’utilitza el nom de “síndrome de la classe turista”, també s’han descrit casos de TVP i EP després de viatges prolongats en automòbil, autobús o tren. Això vol dir que, probablement, els factors fonamentals en l’aparició d’aquesta síndrome són la immobilitat i la restricció d’espai físic, i per això s’utilitza també el terme “síndrome del viatger immòbil”.

 

Símptomes
Els més aparents de la TVP són la inflor d’una extremitat, acompanyada o no de dolor al panxell de la cama. Aquestes símptomes obliguen a pensar, després d’un viatge prolongat en avió, tren o automòbil, en la possibilitat d’un procés anòmal, en especial quan l’extremitat presentava un aspecte normal abans que s’iniciés el viatge.

Pel que fa a les símptomes d’EP, poden variar des de dolor a la cara anterior del tòrax o sensació d’incomoditat per pressió que dificulta la respiració, fins la mort sobtada poc després d’acabat el viatge i, en general, una cop ha aterrat l’avió.

Quins són els factors desencadenants?

En les cabines d’avió comercial, hi ha factors que cal tenir en compte en l’aparició d’aquest fenomen. En primer lloc, les cabines d’avió estan pressuritzades a pressió atmosfèrica reduïda. La pressió de cabina reprodueix les condicions existents entre 1.500 i 2.400 m d’altitud. Així mateix, pels sistemes de renovació d’aire de l’ambient, la humitat relativa ambiental és reduïda com la pressió d’oxigen. Tot això són factors que afavoreixen la deshidratació. La limitació d’espai és també un factor de gran importància ja que limita la mobilitat. La immobilitat influeix de manera directa sobre el retorn de sang a través del sistema venós ja que redueix la velocitat del flux de sang i afavoreix el seu estancament.

Alguns d’aquests factors són comuns a tots els tipus de transport, incloent-hi l’automòbil o el tren. La limitació d’espai n’és un. No obstant això i malgrat la importància del que hem esmentat, cal invocar factors individuals que poden tenir tanta o més importància que els ambientals.

La durada del vol és un factor important. A més llarga durada del viatge, més risc de problemes tromboembòlics. Un estudi de la població de viatgers que arribaven als aeroports de París en vols internacionals, confirmava que en viatges de menys de 5.000 km, la incidència era la més baixa, i per sobre de 10.000 km, s’incrementava quatre vegades.

Quins són els factors de risc?Durant un viatge prolongat en avió, tren, autobús o cotxe, cal tenir en compte els factors ambientals i els individuals. Els ambientals es resumeixen en un ambient amb humitat relativa baixa, reducció del contingut d’oxigen i de la mobilitat secundària a un espai limitat per passatger. Això és aplicable, com ja hem comentat, a diversos mitjans de transport.

Els factors individuals són múltiples, però els més importants són l’obesitat, intervencions quirúrgiques recents, càncer, embaràs i puerperi, ús d’anovulatoris per via oral i immobilitat prolongada. L’edat, per sí mateixa, és un factor de gran importància, si bé, com ja hem comentat, hi ha persones joves que també han presentat quadres de TVP després de viatges llargs en avió o en cotxe.

Per últim, hi ha factors individuals de difícil control com factors genètics que predisposen a la trombofília, terme que s’aplica pera referir-se a les anomalies que afavoreixen el fenomen de la trombosi; en resum, l’aparició de coàguls sanguinis.

La informació existent en la literatura mèdica fa que es considerin persones de risc baix i de risc alt per a l’aparició de TVP després d’un viatge de llarga durada, amb independència del mitjà de transport. Les persones de risc alt reuneixen, en general, les següents condicions:

• limitació de la mobilitat per problemes osteoarticulars;
• obesitat;
• varius;
• episodi previ de TVP;
• cardiopaties;
• tabaquisme;
• malaltia cancerosa;
• alteracions de la coagulació de la sang.En resum, es pot confirmar una certa relació entre els viatges de llarga durada (superiors a sis hores) i la “síndrome de la classe turista”, o aparició de TVP.

 

IncidènciaLa incidència és baixa i és difícil d’establir amb exactitud la incidència d’EP en finalitzar un viatge prolongat. Un important estudi que va incloure passatgers procedents de vols internacionals que arribaven a l’aeroport internacional de Madrid-Barajas i publicat l’any 2003, va donar una incidència de 0,39 episodis per milió de passatgers. Una dada de gran importància va ser que en tots els casos la durada del vol va ser superior a sis hores. Quan la durada del vol va ser superior a vuit hores, la incidència se multiplicava por quatre. Dades similars es desprenen d’estudis epidemiològics realitzats en els aeroports de París i en el de Londres-Heathrow, per la qual cosa es pot estimar que la incidència podria oscil•lar entre 0,39 - 1 casos per milió de passatgers.

 

Com prevenir-lo?La prevenció és un aspecte fonamental de la “síndrome de la classe turista”. Hi ha diverses mesures bàsiques que poden i que cal que es posin en marxa durant un viatge prolongat, amb independència del mitjà de transport. En general, es recomana el següent en casos de persones sense factors de risc:

-hidratació adequada, per a la qual cosa es recomana la ingesta d’uns 150-200 ml/hora d’aigua;

-abstenció d’alcohol, pels seus efectes deshidratants;

-caminades, si bé és difícil per la limitació d’espai. Es recomana la mobilitat de la musculatura del -panxell de la cama mitjançant compressió manual o exercicis específics;

-mitges/mitjons elàstics de compressió.En les persones de risc elevat, és a dir, les que reuneixen algunes de les característiques abans esmentades, pot recomanar-se tractament farmacològic associat a les mesures descrites, i s’utilitzará:

-àcid acetilsalicílic (o qualsevol agent antiplaquetari) 100-125 mg per via oral abans del viatge;

-heparina de baix pes molecular (administració injectable, via subcutània) en administració única. -Les preparacions que han de ser administrades cada 24 hores ajustades al pes permeten una protecció adequada per a un dia de viatge.

I si teniu mes dubtes, li pregunteu al Ricardo!