Barcelona, Doha i la ¿meravellosa? Delhi

L'India, amb els seus 1.100 milions d'habitants, es el segon país més poblat del mon despres de Xina. He llegit que cada segon neix un indiu.. (3 setmanes de viatje=21 dies *24 hores *60 min *60 segons=1.814.400 segons, aixi que mentre estiguem aqui, hauran nascut quasi 2 milions de indius!!!)

Vam sortir de Barcelona cap a Doha, no sense els espants de perdre els avions.. jo venia desdes Puerto Rico aixi que... justet justet. Les motxiles pesen un espant! no se si en el darrer vol que tenim un pes maxim de 20kg ens deixaran pujar. Això i el jet lag... quina aventura.

Com sempre, no haviem fet ni 5 minuts de l'avio que ja vaig caure en braços de Morfeu. En l'aeroport de Doha hi ha de tot, especialment or, diamants, arabs amb túniques blanques agafats de les mans, dones que semblen ombres, i tota una diversitat de vestits i cares majoritàriament nigerianes, de l'orient mitjà, de l'india o Pakistan i de filipines.

Hem aterrat. Hem anat a recollir les motxiles i quan hem sortit de l'aeroport ens hem trobat amb la India pura, i sobretot dura.

Ens hem preguntat mes d'una vegada que coi fem aqui, encara hi estem reflexionant. La humitat, la multitud, la malaltia, la contaminacio, la decadencia i les muntanyes de porqueria de Delhi desesperen a qualsevol. No he trobat ni una sola rao per no fugir corrents d'aquesta urbe d'aproximadament 12 milions de persones censades (la xifra es deu duplicar si es te en compte la poblacio real)....

Be la raó de no marxar corrents es que tenim un tren a Jaisalmer a ves a saber a quina hora (el bitllet de tren no ho posa i hem de comprar aquella llista de trens (trains at a Glance). Ens espera un minim de 18 hores i mitja en un compartiment compartit amb ves a saber qui.. Que maca es la India!

14059/DLI JSM Express

Comencem a perfilar la ruta. Ahir en Manu va venir a ajudar-me en la meva desesperació del montatge de la ruta. “els bitllets per anar al nepal son molt cars," "no vull veure turistes", "m’agrada el rajastan", "no vull veure turistes”.

Després d’un cafe, cigarro, mimos al Nico, terrasseta, inciensu ....comencem a divagar: Darjeeling? Goa?, Kerala?, Orisha? El Monzó al sud? Agra imprescindible? Khajuraho? Vanarasi si o si?

-"Que te vas pal Rajastan!" Va dir entre rises i serios, qualitat que te en Manu :P

Aixi que en 5 minuts tenim: mes o menys, la ruta montada. Començarem en ple mes de juliol amb una entrada triunfal de 18hores i mitja amb el meravellos tren indi cap a Jaisalmer, una ciutat a pocs quilòmetres de la frontera amb Pakistan, en ple desert de Rajasthan. I dius, cal anar tantes hores en tren? Dons si, perque el seu aeroport, perque en te, està tancat donada la proximitat amb la frontera pakistanesa i els conflictes que hi ha entre ambdos països. Una altra raó per anar-hi :P

Jaisalmer es l’entrada a un desert inhòspit en aparença, però que malgrat la seva extensió, és un dels més densament poblats del món. I ja sabeu que a mi m’agraden força els deserts.

Així dons: tren nocturn “Delhi-Jaisalmer Espress” sortint a les 17:30 Delhi Canttonment -11:45 Jaisalmer, segona classe. Aquesta és la teoria perque els retards de dues o tres hores son l’habitual. Nosaltres ho farem amb cotxe llit de segona amb aire condicionat, la categoria que agafa l'escassa classe mitjana índia (en primera viatgen els directors generals, els oficials de l'exèrcit, ...) La primera classe sortia a uns 65 eurus, aquests dos bitllets ens han costat 39 eurus. Us adjunto link perque veieu les 8 categories de trens que hi ha, és en angles. Suposo que aquestes 8 categories son fruit del sistema de castes del país, encara que no en tots els trens hi ha totes.

Hem comprat bitllet electrònic, de manera que directament amb la impressió de justificant de la web ens podem anar amb el tren sense passar per taquilla.



El bitllet de tren electronic que no diu horari de sortida.... sospitos...




Un cop a l'Índia comprarem la guia actualitzada d'horaris de trens 'Trains at a Glance' per unes 35 rupies (mig euro) en qualsevol llibreria o estació de tren índia, almenys això diu la loli.

Segons en Manu, mes val que portem una cadena i un cadenat per tancar i amarrar la motxilla mentre dormim, no sigui que en despertar et trobis amb que t'ha volat, ja que el compartiment està separat del passadís per una simple cortina. En segona no és habitual que hi hagi problemes d'aquest tipus. Passa més a classe Sleeper (una mena de "quarta" sense aire condicionat, molt més popular) i tot i així és estrany, però convé tenir-ho previst. Anna, tu t'has mirat alguna cosa?

Perque hem comprat els trens ja? Almenys aquest.. perquè en ser el mitjà de transport per excel·lència els trens s'omplen. En principi es compren bitllets “general” pero si no en trobes sempre tens la possibilitat de comprar 2 dies abans de la sortida bitllets Tatkal o bitllets “quota turistic”.

"Tatkal": Per a permetre els viatges a curt termini en els trens totalment reservats abans setmanes abans de la sortida, Ferrocarrils de l'Índia va introduir un sistema anomenat “Tatkal" (en hindi" immediat "). Un nombre de bitllets en els trens principals són retinguts i alliberats a les 08:00 dos dies abans de la sortida (abans que originalment 72 hores, però a partir d'agost de 2009, només 2 dies). Amb un increment de Rs75-300 rupies extra . Si hi ha quotes cap a llocs turístics disponibles, el sistema Tatkal pot ser irrellevant, però si no es pot aconseguir un lloc en un tren cap a un lloc turístic, el sistema Tatkal pot ser útil. El Tatkal també es poden reservar en línia.

“Quota de turistes": es una petita quota de seients o lliteres disponibles només per a turistes estrangers i persones que tinguin passis IndRail. Això és molt útil: Un tren que en teoria és totalment reservat encara pot haver-hi alguns llits d'un contingent turístic disponibles un dia o dos abans de la sortida perquè els viatgers estrangers puguem viatjar a curt termini. Però, no és infalible. Fins i tot amb aquesta quota especial, es possible haver d'esperar un dia o dos abans que hi hagi una plaça disponible per a la destinació escollida . Hi ha un contingent turístic d'uns 200 trens al dia fora d'un total de 9.000 trens, i la quota podria ser només dos llocs, poques vegades més de 12 places, repartides en cada classe. Els bitllets emesos en contra de la quota de turisme han de ser pagats en dòlars EUA, lliures esterlines, o rupies recolzada per un certificat de canvi demostrant que s'han obtingut d'un banc o una oficina de canvi de canvi de moneda estrangera, les Rupies recolzat per un rebut del caixer automàtic i una targeta de banc estranger, solen ser suficients. No es poden fer reserves entrades quota turística en línia, només a l'estació, així que si vols reservar bitllets de tren indi en línia que haurà de reservar places de les quotes normals "general" o "tatkal.

Aixi que si no t’espaviles, t'arrisques a viatjar hores i hores en l'última categoria, en seients de fusta, sense seient numerat (amb la qual cosa el normal és que tu viatges assegut al passadís si trobes buit), entre les gallines i els paquets, amb les classes més humils d'un país molt humil.