Ranguiroa: 5 coses que fer i veure

1. Guía de buceo de Rangiroa: del Paso de Tiputa al Lagoon Bleu.


Snorkeling en el Lagoon Bleu (Rangiroa)

Los “pasos” son pequeños estrechos que se abren en el anillo coralino que forma el atolón entre el océano y la laguna. Su existencia permite la comunicación de dos ecosistemas marinos diferentes. Esta es la clave de la rica biodiversidad y variedad de fondos marinos que el viajero encontrará en Rangiroa. Junto a estos dos pasos se sitúan los dos pequeños núcleos urbanos de referencia de Rangiroa: Avatoru y Tiputa.


2. El Paso de Tiputa (Rangiroa)

El sueño de todo amante del buceo, sobre todo de los más avezados en la práctica del buceo a la deriva. Dejarse arrastrar por la corriente marina asistido por un barco que al final de recorrido recoge a los buceadores permite una incomparable sensación de ingravidez y libertad submarinas. En el paso de Tiputa, que tiene unos 240 metros de largo, se pueden disfrutar diferentes experiencias de buceo dependiendo de la dirección de la corriente en que se realice (ya sea de entrada al atolón o de salida), la zona a explorar o la época en que se visite. El delfín mular y diferentes especies de tiburones y rayas son compañeros habituales de inmersión. En el lado del océano del paso de Tiputa se encuentra el Hammerhead Plateau (Valle de los Tiburones Martillo). De noviembre a abril, patrulla sus aguas el tiburón martillo en busca de las rayas leopardo, muy abundantes en esas fechas.


3. Bucear en "The Aquarium" del Paso de Tiputa

En The Windmill, la inmersión junto a la turbina eólica de Tiputa, permite el encuentro con delfines, mantas y tortugas marinas.

The Aquarium es un jardín de coral que se encuentra al final del paso de Tiputa, ya en el interior del lagoon; el lugar ideal para los debutantes. La profundidad oscila entre los 3 y los 15metros.

4. El Paso de Avatoru (Rangiroa)

Otra experiencia de buceo imprescindible para los expertos. Es menos profundo que el paso de Tiputa y con corrientes más suaves. La zona conocida como Small Pass está especialmente indicada para los que buscan el buceo en pequeñas grutas. El lado derecho del paso permite la inmersión para todos los niveles de buceo.

5. El Lagoon Azul (Rangiroa)

Al suroeste del atolón y accesible desde Avatoru en un trayecto en barco de una hora de duración cruzando la laguna interior. Esta zona del atolón junto al motu de Taeo’o conforma un acuario natural de aguas especialmente transparentes ideales para la práctica del snorkle. Un lugar ideal para disfrutar del buceo de superficie durante una excursión de día completo que permite añadir a la experiencia el avistamiento de un buen número de aves y almorzar en alguno de los islotes deshabitados.

Centros de buceo.


Rangiroa cuenta con varios centros de buceo, aunque el más célebre es el Raie Manta Club, fundado por Yves Lefèvre, que ha colaborado con diversas expediciones oceanográficas y afamados documentalistas de naturaleza marina en la Polinesia

Bora Bora: 14 coses que fer i veure

1. Recorrer los 30 kms de perímetro de la isla principal en coche de alquiler, bicicleta y motocicleta es posible en una sola jornada, dependiendo del medio de locomoción elegido. Un recorrido en piragua a motor por el lagoon


2. Contratar un tour organizado en 4×4 para conocer los principales atractivos de la isla, alcanzar los mejores miradores, visitar granjas de perlas, conocer los dos mayores núcleos urbanos (Vaitape y Faanui) y admirar las plantaciones agrícolas del exuberante valle de Faanui.

13. Un recorrido en piragua a motor por el lagoon para hacer snorkel en arrecifes de coral, alimentar rayas y tiburones y almorzar en un islote deshabitado al más puro estilo polinesio. Alimentar rayas y tiburones en la laguna interior de aguas azules y verdes en todas las gamas imaginables

4. Una inmersión en el conocido como “Aquarium de Bora Bora”, un lugar de buceo entre los motus de Pitu Uutuai y Piti Uuuta.

5. Admirar el atardecer tomando un Bloody Mary y disfrutar de una romántica cena en el célebre restaurante y bar Bloody Mary’s.

6. Evocar la II Guerra Mundial visitando los bunkers que el ejército americano construyó en la isla durante la contienda y que hoy se usan como refugios en las alertas ciclónicas. O los cañones que se conservan de aquella época en Punta Matira, Punta Tereia o Punta Anau.


Un 8. Acceder al Motu Tapu, un islote paradisiaco donde se rodó a finales de la década de los 20 el film “Tabu” de Murnau y que posee una exquisita playa de arenas blancas, estupendas vistas a la isla principal y constituye uno de los mejores lugares de buceo de Bora Bora.

9. Descubrir la historia marinera polinesia en el Musée de Marine, que exhibe maquetas de piraguas tradicionales y embarcaciones legendarias como el Bounty, la Kon Tiki o el Calypso.

10. Un vuelo escénico en helicóptero. La empresa Tahiti Helicopters ofrece vuelos escénicos de 15, 30 o 45 minutos de duración que permiten una perspectiva privilegiada sobre la isla principal, los motus y el lagoon.

Alquilar un jet-sky para cabalgar las aguas de una de las lagunas más hermosas del mundo

11. Explorar Vaitape, la principal localidad de Bora Bora, que cuenta con unos 4500 habitantes y donde se encuentran los artesanos locales, galerías de arte, restaurantes locales, bancos, la oficina de turismo…

12. Alquilar un jet-sky para cabalgar las aguas de una de las lagunas más hermosas del mundo.

13. Contratar un paseo en catamarán al atardecer para ver la puesta del sol mientras se toma un cóctel.

14. El ecotour de Reef Discovery, que combina el buceo en arrecifes de coral con la experiencia de caminar por el bosque tropical de un motu

Moorea: 13 coses que es poden fer / veure

1. Alquilar un coche, quad, motocicleta o bicicleta.

Moorea tiene una única carretera que recorre toda su costa y que mide poco más de 60 kilómetros. Así pues, con un alquiler de un solo día es posible visitar la isla entera más o menos cómodamente; es obvio, dependiendo del medio de locomoción que elijas, los lugares en que quieras detenerte y el tiempo que les quieras dedicar. Los quads son la mejor opción para acceder a los valles interiores. Por supuesto, no faltan las excursiones organizadas para realizar el Tour de la Isla en 4×4.

2. Ascender al Belvédère.

Este mirador ofrece una de las vistas más impresionantes de las islas de la Sociedad. Una vez alcanzado el punto panorámico se dominan las bahías perfectas y gemelas (verdaderos monumentos naturales) de Cook y Opunohu, separadas por la montaña sagrada de Rotui (900 metros). En la bahía de Opunohu ancló en 1777 el intrépido Capitán Cook.: la bahía de Cook, más apropiadamente bahía de Paopao, sirve hoy en día de fondeadero para cruceros de lujo.

3. Ascender al mirador de Toatea.

Desde este punto panorámico al este de la isla se admira toda la amplia gama de azules de la laguna y el océano. Allá en el horizonte se recortan las montañas de la vecina isla de Tahiti.

4. El mercado de Pao Pao.

Una experiencia ineludible para el viajero sagaz: la mejor manera de apreciar la vida cotidiana de los locales es visitar su mercado; y de paso, admirar un estupendo fresco de François Ravello.Abierto de lunes a sábado de 06.00 a 17.00h. Domingos de 04.30 a 08.00h.

5. Encuentro con delfines salvajes y ballenas.

El equipo de guías naturalistas del biólogo marino Dr Michael Poole ofrece desde 1992 un excelente ecotour embarcado de divulgación científica para avistar delfines salvajes; en los meses de julio a octubre, también es posible admirar la ballena jorobada.

6. Navegar por la laguna.

Realizar una travesía en barco o piragua a motor por el hermoso lagoon que rodea la isla es casi imprescindible. La excursión permite navegar las bahías de Opunohu y Cook, hacer snorkel e incluso almorzar en un motu, un islote deshabitado.


7. Moorea Dolphin Center.

El Intercontinental Moorea Resort & Spa dispone de un amplio espacio acuático de 3500m² sobre el lagoon donde se pueden realizar diferentes actividades en compañía de tres delfines especialmente adiestrados para interactuar con el viajero.

8. Clínica de Tortugas Marinas del Intercontinental Moorea.

La fundación sin ánimo de lucro Te Mana o Te Moana dispone en la laguna privada de este resort de una clínica de tortugas marinas, donde recuperan ejemplares dañados para devolverlos a su hábitat natural.

9. Aquablue.

Una experiencia fascinante para todos los públicos: caminar con toda seguridad por el fondo marino del lagoon de Moorea equipados con una escafandra.

10. Buceo y snorkel.

Los sitios más recomendables para el snorkel (buceo de superficie) son la playa de Temae en el noreste y los motus Tiahura y Fareone en el noroeste.

La costa norte es un paraíso del buceo: The Tiki, The Canyons y la bahía de Opunohu acogen diversas especies de tiburones (Moorea es célebre entre los buceadores por el tiburón limón) y rayas.

11. Playa de Temae.

Es una larga y hermosa playa de arenas blancas a orillas del lagoon, de poca profundidad y con estupendas vistas sobre Tahiti. Playa de Temae: una larga y hermosa playa de arenas blancas a orillas del lagoon

12 Maraes.

Los pobladores originales de la isla, los Maohi, alzaron sus marae como lugares de culto a sus dioses, de respeto a sus jefes y de encuentro comunitario de los clanes familiares. Nuupere y Umarea son los más recomendables.

13. Tiki Village Theatre.

Reconstrucción de un poblado maohi, muestra los usos, costumbres, oficios y folclore de las islas en un espectáculo tan turístico como imprescindible para conocer en profundidad la cultura ancestral de las islas. Lo más recomendable es asistir a su “La Grand Soirée”, que incluye cena y espectáculo. Martes, miércoles, viernes y sábado desde las 18.00h.





Tahiti: 10 coses que fer i veure

1. El mercado de Papeete.
El mercado público de Papeete (Mapuru a Paraita) es el mejor lugar para descubrir los productos de las islas de Polinesia y la vida cotidiana de sus gentes. Está abierto todos los días desde las 6 a las 18 horas, y de 4 a 7 los domingos, cuando está particularmente animado. Habitualmente, a las 16 00h, llegan al mercado las capturas pesqueras del día. Tiene dos plantas: en la primera los productos perecederos; en la segunda artesanía, flores y textil. El ambientillo es muy chulo, tanto por dentro como por fuera, pero es que además viene al pelo para hacer esas típicas compras de recuerdos o regalos que no podéis dejar de hacer por nada de este mundo: sobre todo, visitad la segunda planta, allí encontraréis cientos de puestos de artesanía, desde collares y pulseras, pasando por pareos, figuritas talladas en madera, máscaras tahitianas, nácar, etc, hasta los famosos ukeleles a muy buen precio (una vez de vuelta en casa, no tendréis más que hacerlo sonar un día triste y gris para que volváis a sonreír, ¡garantizado!)

2. Centro artesanal de Papeete.

(Centre des Métiers d’Arts) En el CMA los jóvenes aprenden oficios ancestrales de la tradicional polinesia. Y el visitante puede admirar sus trabajos aquí o en los puestos de la plaza Vaiete.

3. El puerto.

Es el mayor puerto de escala del Pacífico Sur. El trajín de entrada y salida de buques pesqueros, yates de recreo, ferries provenientes de las islas y grandes cruceros ofrece un ameno espectáculo.


4. Las Roulottes.

Al atardecer, a eso de las 18.00h, furgonetas y kioscos aparecen junto al puerto, en la plaza Vaiete, ofreciendo variada cocina (pescados, carnes, especialidades chinas, pizzas, crepes…) a precios muy convenientes y en un ambiente popular y desenfadado, especialmente los viernes y sábados.

5. Museo de la perla de Robert Wan.

El magnate de la perla de Polinesia tiene tiendas en los principales hoteles de Polinesia y su museo en el centro comercial Vaima de Papeete, de entrada gratuita, es imprescindible para familiarizarse con el cultivo de esta joya del mar.


6. Casa de James Norman Hall.

A pocos kilómetros de Papeete, en Arue, los amantes del mito de los Mares del Sur tienen una cita obligada con la casa colonial en la que residió en la primera mitad del siglo XX  este americano de Iowa, un héroe de la Primera Guerra Mundial que, en colaboración con Charles Nordhoff, escribió la trilogía sobre el motín del Bounty que sirvió de inspiración para la legendaria película, protagonizada por Marlon Brando, Rebelión a bordo.

7. Tour de la isla. 115 kms de carretera circunvalan la isla a lo largo de su costa agreste. Partiendo de Papeete y en el sentido de las agujas del reloj, la carretera conduce a Punta Venus, lugar histórico que vio desembarcar a los primeros polinesios en sus piraguas dobles, a James Cook en 1767 o a la legendaria Bounty  y junto al que se encuentra la hermosa playa de arena negra de Mahina y un faro. A continuación se alcanza la triple cascada de Faarumai y el Trou du Souflleur, en el que el agua del mar surge rugiendo a través de un agujero en la roca. Tras cruzar el estrecho istmo que une Tahiti Nui con la “casi península” de Tahiti Iti se llega a la idílica meseta de Taravao. Otra parada obligada es el Museo Paul Gauguin, que evoca la relación del pintor con las islas de Polinesia y exhibe obra menor del artista: acuarela, escultura, grabado y algún préstamo puntual de su obra pictórica mayor. Tres tikis de las islas Australes se conservan en su jardín. Junto al museo se encuentra el exuberante Jardín Botánico Harrison W. Smith y un poco más al norte las grutas de Maraa. Ya en Punaauia, a pocos kilómetros de Papeete, se visita el imprescindible Museo de Tahiti y sus islas, que divulga el conocimiento del origen, tradiciones y cultura de los habitantes de la Polinesia.
El Tour puede realizarse por cuenta propia alquilando un vehículo o contratando una excursión de medio día o día completo, en la que se incluye un almuerzo en el Restaurante Gauguin.

8. Tour en  4×4 en el interior.
El interior de la isla está poco explotado turísticamente y esconde valles de vegetación selvática, cascadas virginales, crátreres, cañones y barrancos en los que practicar el canoying, abundante flora y fauna… Imprescindible el almuerzo en Relais de la Maroto, un hotel en medio de la selva de montaña en lo alto del valle de Papenoo y con espectaculares vistas.

9. Surf.
Tahiti es cuna del surf y representa una de las mecas del surf del Pacífico. La ola de Teahupoo, en Tahiti Iti, es mítica entre los devotos de la tabla. Los menos audaces encontraran olas menos vertiginosa en Papara o Taapuna, en la costa oeste; o en Papenoo en la este.

10. Buceo.
La isla cuenta con siete centros de buceo y amplia variedad de lugares de buceo: pecios de la II Guerra Mundial, arrecife, jardines de coral, grutas

Tahití, Moorea, Bora Bora i Ranguiroa

Tahití: A menudo subestimada por considerarse demasiado “desarrollada”, hay viajeros que sólo la visitan por razones de operativa aérea, ya que el aeropuerto de Faaa en Papeete (capital del estado) es la puerta de entrada y salida del archipiélago. Y por ello rara vez es el objetivo principal del viaje. Sin embargo, constituye una perfecta conjunción de “modernidad urbana”, naturaleza virgen en su interior casi despoblado, lugares arqueológicos y los valores más auténticos de la Polinesia.

Es una isla de unos 650 kilómetros cuadrados con cimas tapizadas de densa vegetación que superan los 2000 metros y desde cuyas faldas bajan espectaculares saltos de agua y cascadas. Además cuenta con la mejor oferta comercial, de restauración, ocio nocturno y de turismo activo de las islas.

La isla principal tiene un pequeño apéndice unido a ella por un estrecho istmo: Tahiti Iti, un verdadero paraíso natural menos desarrollado turísticamente y que acoge una de las mecas del surf del Pacífico, Teahupoo.

Las playas de Tahiti son en su mayoría de arena negra volcánica.

Papeete es el mayor puerto de escala del Pacífico Sur.

Duración recomendable de la estancia: tres noches.

Moorea: La oficina de Turismo de Moorea, (Moorea’s Visitor Bureau) se encuentra en el muelle de ferries de Vaiare.


Es la isla vecina de Tahiti, a tan sólo 17 kms, fácilmente accesible por vía aérea (10 minutos de vuelo) o por vía marítima (menos de una hora).

Esta isla volcánica de unos 130 kilómetros cuadrados y 14.000 habitantes, encerrada por un arrecife coralino continuo que conforma hasta las playas de arena blanca un lagoon de aguas cristalinas que hierve de vida marina, compite con Bora Bora por el título de isla más hermosa del mundo.

En Moorea se pueden visitar, en bicicleta, scooter o en automóvil, pequeñas aldeas muy pintorescas de casas de colores pastel, lo que hace posible experimentar a tu aire la vida tradicional isleña sin artificios, a diferencia de Bora Bora o Huahine que tienen una población autóctona mucho menor. La carretera pavimentada que circunvala la isla tiene unos 65 kms.

Alcanzar el punto más alto de la isla accesible por carretera, el mirador del Belvédère, supone aprehender una de las vistas panorámicas más espectaculares del Pacífico Sur: las bahías perfectas de Cook y Opunohu separadas por el monte Rotui, la exhuberancia de su verde interior… un monumento a la prodigiosa belleza de la naturaleza.

El Tiki Village Theatre, reconstrucción de un poblado maohi, muestra los usos, costumbres, oficios y folclore de las islas en un espectáculo tan turístico como imprescindible.

Duración recomendable de la estancia: tres noches

Bora Bora: La considerada laguna más hermosa del mundo, sobre la que se alza una isla volcánica, constituye la imagen ideal del paraíso de los Mares del Sur y la isla más publicitada del mundo. Fondos coralinos, playas solitarias de arena blanca y una caldera volcánica medio sumergida.


Las dimensiones de la isla principal suelen sorprender al viajero en su primera estancia: mide tan sólo 10 kms de largo y 4 de ancho y dispone de una carretera parcialmente pavimentada de 30 kms de perímetro.

La particularidad de Bora Bora es que en apenas 40 kilómetros cuadrados conjuga los dos tipos de isla polinesia: la alta, con montañas en el centro; la baja, con un atolón formado por un anillo de coral a ras de agua.

Dentro del atolón, en la laguna interior de aguas azules y verdes en todas las gamas imaginables, emergen milagrosamente una serie de motus, pequeños islotes coralinos, que en ocasiones acogen resorts turísticos: un paraíso privado e íntimo en el Edén.

Este milagro natural tiene sólo 38 kms ² de extensión, está habitado por unas 9000 personas y su capacidad hotelera supera las 1000 camas.

Cómo llegar. Bora Bora forma parte del conjunto de islas de sotavento del Archipiélago de Sociedad y se encuentra a 270 kms al noroeste de Tahiti. Varios vuelos diarios de 45 minutos de duración unen el aeropuerto de Papeete (Tahiti) con el de Bora Bora


Ranguiroa: La Se encuentra a 350 kms de Tahiti (1 hora de vuelo) y con sus 80 kms de largo y 35 de ancho es el atolón más grande de Polinesia (el segundo más grande del mundo) y el destino más visitado de las Tuamotu, gracias a la riqueza submarina de su barrera de coral. Su laguna azul y sus playas de arena rosada conforman un entorno de postal del paraíso.

Tiene poco más de 3000 habitantes que habitan dos núcleos urbanos, Avaturu y Tiputa, situados en los dos pasos que unen la laguna interior con el océano.

Cómo llegar. Rangiroa se encuentra a 350 kms al noreste de Tahiti. Hay vuelos diarios desde el aeropuerto internacional de Papeete (Tahiti) de una hora de duración

Polinèsia Francesa: França a 16.237,08 km

CÓMO MOVERSE EN POLINESIA.

Air Tahiti vuela a 40 islas dentro de los 5 archipiélagos de Polinesia Francesa Las islas más populares, como Bora Bora, Huahine, Raiatea o Rangiroa están conectadas a Tahiti por medio de varios vuelos diarios. Por otro lado, algunas islas como las Marquesas pueden verse limitadas a sólo un vuelo por semana. Air Moorea vuela solamente de Tahiti a Moorea con pequeños aviones Fokker con capacidad de 12 a 20 pasajeros.

Para recorrer varias islas, es recomendable informarse previamente sobre los “Air Pass” de Air Tahiti, ya que ofrecen un importante descuento en el billete.

Ah, y donde sentarte para ver mejor las islas.... eso depende de cada vuelo, y es mejor preguntarlo al personal del avión!!

VACUNAS.

No es necesaria ninguna vacuna para los viajeros que parten de Europa, a no ser en caso excepcional de epidemia en el lugar de origen. Es necesario consultar si se procede de otros países de Asia, África o América del Sur.

VISADOS.

Los ciudadanos de la Comunidad Económica Europea no necesitan visado para estancias iguales o inferiores a tres meses, sólo el pasaporte en regla. Los ciudadanos de Argentina, México y Uruguay para estancias iguales o inferiores a un mes. Los naturales de los otros países deben informarse en la embajada o consulado de Francia de su lugar de residencia.

MONEDA.

La moneda oficial es el Franco Polinesio (FCFP). 1€ equivale a unos 120 FCFP. Es recomendable realizar el cambio de divisa en el aeropuerto de Papeete, aunque las islas más turísticas disponen de cajeros automáticos. Se admiten las principales tarjetas de crédito.

IDIOMA.

Las lenguas oficiales son el francés y el tahitiano. En establecimientos turísticos el inglés es común.

DIFERENCIA HORARIA.

Once horas de retraso en invierno y doce horas en verano con respecto a la España Peninsular



Menjar i dormir a Islandia

Reflavik

Dormir: Motel Alex  http://alex.is/home/

Adreça: Aðalgata 60, 230 Keflavík. - Telefone +354 421 2800 & Fax +354 421 4285. - E-mail info@alex.is

Preu: 90,14e

Comentaris: Ideal perque està al costat de l'aeroport. Amb recollida inclosa en el preu! Els horaris dels vols des de barcelona, son força intempestius i es un lloc força adecuat per l'endemà, anar a recollir el cotxe de lloguer

Reykjavik

Dormir

Castle House http://www.hotelsiceland.net/

Adreça: Skálholtsstígur 2a and Garðastræti 40, 101 Reykjavík.

Preu: 100e

Comentaris: Centric, adecuat, i amb cuina per poder fer-te tu mateix el menjar.

Menjar

Selfoss

airbnb http://www.hotelsiceland.net/

Adreça:

Preu: 88e

Comentaris: air bnb tot un descobriment!! i aquest lloc molt mes descobriment. La casa te un jacuzzi a l'exterior i una sauna que es poden fer servir. I un esmorzar de vici amb tot de coses ben tipiques (i ben bones) d'Islàndia!

Menjar:
Com estavem nomes un dia i a una casa particular, ens varen deixar anar a comprar al supermercat i fer-nos nosaltres mateixos el menjar.. va ser fantastic!!

Skogar:

Hotel Edda skogar : http://www.hoteledda.is/es/hotels/hotel-edda-skogar

Adreça: 861 Skogar/Hvolsvöllur

Preu: 102,79

Comentaris: l'ubicació es correcte, te la gràcia que el bany es compartit ;). Esmorzar justet en comparació amb d'altres.

menjar


Hofn

Dilksnes guesthouse (pasado Skaftafell)

Adreça:

Preu: 112e/nit

Comentaris: També amb bany compartit (sembla que és la tònica del pais). Esmorzar justet en comparació amb d'altres.

Vistes impressionants al glaciar.. tot hi tenir-ho a més de 70 km!!

El personal molt agradable.

  

Egilsstaðir

 Egilsstaðir Icelandic Farm Holidays : http://www.farmholidays.is/accommodation/detail/743/guesthouse-egilsstadir

Adreça:

Preu: 96e/nit
Comentaris: Es increible... acabes dormint a una habitació que es troba al costat de l'esglèsia! La porta que es veu... era la nostra habitació!!

Lake Myvatn

Vogahraun Guesthouse http://vogahraun.is/

Adreça:
Preu: 81,58
Comentaris:

Lake Myvatn Elda: http://www.elda.is/

Adreça:  Helluhraun 15, 660 Myvatn, Iceland - Tel.: +354 464 4220 - Fax: +354 464 4321 info@elda.is

Preu: 120e

Comentaris:

menjar:

Daddi’s Pizza http://vogahraun.is/daddis-pizza/

Akureyri

AKUREYRI airbnb (1253950)

Adreça:
Preu: 68e/ nit
Comentaris






Hvammstangi

Hotel Hvammstangi http://www.booking.com/hotel/is/welcome-hvammstangi.es.html
Adreça: Nordurbraut 1, 530 Hvammstangi, Islandia
Preu: 89e
Comentaris

Reykholt

Geirshlid Guesthouse: http://www.geirshlid.is/

Adreça: Geirshlíð Guesthouse. 320 Reykholti, Borgarfirði.  Telephone: 435 1461 / 692 1461
Preu: 80e

Comentaris

 

12 consells per disfrutar del viatge a la india

1. Aprèn a regatejar. L'Índia és un país de comerciants, cal negociar el preu d'una ampolla d'aigua a la botiga de la cantonada, un souvenir en el mercat o un taxi sense taxímetre. Fins i tot per les habitacions d'hotel es regateja. Tot és negociable. A part, intenta ser el primer comprador del dia, que els aparegui el primer comprador i no realitzi una compra porta mala sort al negoci

2. Porta sempre paper higiènic sobre o millor, toballoletes humides. És extremadament complicat trobar paper de bany en la majoria dels lavabos a l'Índia, bàsicament perquè en aquesta zona s'utilitza la mà esquerra i el raig d'aigua per a aquests menesteres. És difícil trobar paper en qualsevol vàter fora dels aeroports principals o hotels de luxe, així que el millor és anar preparat.

3. Accepta i interioritza que ets estranger, prepara't per que se't quedin mirant en tot moment.

4. En relació amb el punt 3, prepara't perquè tothom et intenti estafar. Cal tenir cura de la gent que surt del no-res i et comença a parlar. Si en els primers 5 minuts de conversa ha dit les paraules "negoci", "gemmes", "catifes" o et parla d'algun taller d'artesania local en què no compren els turistes ("Maguls"), simplement somriu, digues "no, thank you" i continua caminant.

5. A la Índia, el concepte de l'espai vital no el tenen massa clar. Cada cop que parlem amb algun local es forma un cercle al voltant nostra perque la gent que està pel carrer és bastant curiosa i li interessa saber de què estem parlant. La veritat és que és una mica agobiant! Sota el mateix critere, pixen i caguen sense cap mena de pudor en mig del carrer.


6. Utilitza el transport públic cada vegada que puguis. El metro de Delhi o els trens són un lloc fantàstic per endinsar-se en la cultura de l'Índia i conversar amb la gent. Prepara't perquè la gent se't quedi mirant ja que els turistes no solen utilitzar el transport públic. Encara que jo obviaria l'autobus,...

7. ¡Porta calçat còmode! Les sabates per caminar o sabatilles còmodes són les millors. És possible utilitzar xancletes o sandàlies, però prepara't per ser l'únic que les porta i per tocar de peus negres de la contaminació i la pols de les ciutats índies.

8. Porta sempre desinfectant per a les mans.

9. Mira bé per on camines mentre explores la ciutat. Les voreres i els carrers de l'Índia no solen estar ben mantingudes i els sots i forats (plens d'escombraries i excrements d'animals).  

10. Estigues allunyat de l'aigua de l'aixeta, però no tant. D'acord amb la majoria de tips, consells i guies que vaig llegir abans d'anar a l'Índia, l'aigua de l'aixeta és molt perjudicial i s'ha d'evitar a tota costa. Mentre vaig estar allà vaig utilitzar l'aigua embotellada per la set i vaig acabar pillant com tothom..

11. La diarrea és part de l'experiència. Mentalítzat i recorda portar medicaments per combatre-la.

12. Menja on mengen els indis. No només perquè serà el menjar més barat que trobaràs, sinó perquè probablement sigui molt més bona que la del restaurant per a turistes a la zona pija de la ciutat.

Ah, i recorda: l'India es un pais on tot pot passar, pero res es pot donar per segur que pasi :)

Costums indies VIII: Saris i turbants

El 90% de les dones índies porten saris, trossos de roba de més de 5m. de llarg que envolten la cintura en forma de faldilla i cobreixen el cap. Són de colors increïbles i fan que les dones que els porten resultin exòtiques i misterioses. Els saris són una de les coses més típiques de l'Índia, símbol d'identitat únic que, tot i que es fan servir a tot el país, es col·loquen de manera diferent a cada regió.

Tot i el seu encant, hem arribat a la conclusió que els saris són una mena de burques de colors. Cobreixen de la cintura fins als peus perquè aquí està mal vist que les dones ensenyin les cames. Després passen pel pit cobrint panxa i escot fent un munt de plecs de manera que, tot i que la tercera peça del sari és una samarreta curta i apretada, en realitat no es veu res més que un tros d'esquena - i algun que altre "michelin"-. Per últim el sari cobreix el cap i, en el cas de les dones casades d'algunes regions, també la cara. La majoria de dones que hem vist al Rajastán ho veien tot a través d'un tros de roba!!!

 

La tradició diu que les dones casades s'han de cobrir el rostre quan estan amb parents masculins del seu marit (i majors que aquest). La història diu que les dones índies van començar a tapar-se la cara per evitar ser observades per desconeguts, per fugir de les mirades indecents de la majoria dels indis. Després d'haver viatjat per aquí un temps te n'adones que, tot i que és molt trist, els homes indis són tan descarats mirant que a vegades es fa necessari tapar-se. És l'única manera de treure's de sobre els seus ulls insistents i malintencionats.

Ah, ens oblidàvem dels turbants. Poden arribar a fer més de 10 metres de llarg i actualment només es fan servir en algunes regions com Punjab (on els homes mai es tallen el cabell i se l'emboliquen amb un monyo al front sota el turbant) o Rajastán. Veure a un punjabi embolicar-se el turbant és tota una experiència!!

Tan saris com turbants són, en general de colors vius: groc, vermell, taronja, verd o blau que contrasten amb el color de la pell i els paisatges polsosos. El color blanc és per la gent gran, les vídues i la gent que està de dol.

Costums indies VI: Un gomet al front anomenat Bindi

Quin és el significat del punt que els hindús porten al front, el bindi.

El seu origen és religiós, encara que ha derivat en un símbol social més que dóna personalitat a aquest col lectiu, per la qual cosa s'usa més com a element decoratiu que des d'un pla devot o religiós.





Si és cert que les diferents formes que es dóna al bindi denota la pertinença a una secta o subsectors hindú en concret, depenent de la deïtat a la qual adori aquest grup: Qui veneren al déu Vishnu l'apliquen en forma de 'U' en color vermell, groc o safrà. Els qui veneren el déu Shiva s'apliquen tres línies horitzontals de cendra bhasma. Els homes usen un punt allargat o Tilaka, mentre les dones usen un punt rodó o bindi.

Des d'un punt de vista més místic o transcendental, aquest símbol ha estat anomenat Ajna Chakra, Ull Espiritual i Tercer Ull, ja que és el centre nerviós en el cos humà. Segons els antics savis hindús, la pols de plom vermell sindhoo i la pasta de sàndal tenen propietats refrescants i, per tant, usar aquestes substàncies en el front entre els ulls refresca el centre nerviós associat amb aquest punt, i en conseqüència la ment es calma i silencia. Un mite és que protegeix del mal d'ull.

Una altra dels senyals que utilitzen les hindús, fa referència al seu estat de casades més que per les seves propietats refrescants. Aquesta marca és una línia vermella en l'arrel del pèl, al centre del cap, que aproximadament va des de la meitat del cuir cabellut i arriba fins al començament del front. Aquesta tradició ve de temps remots, quan en la societat ària, el nuvi untava la seva sang al front de la núvia com un reconeixement del seu matrimoni amb ella.

Costums indies V: Matrimonis concertats

Índia té un munt de costums força úniques. Les vaques sagrades, les castes, els saris i turbants o els matrimonis pactats! Durant l'epoca de casamanets, que va del novembre al febrer, als diaris es publiquen un munt d'anuncis per trobar marit o muller! La versió índia del anuncis per buscar parella però que van al gra. El que importa és l'estatus social, l'aparença física, estudis i feina, i l'objectiu final és formalitzar un matrimoni.


A Índia els matrimonis no són una unió entre un home i una dona sinó que són la unió de dues famílies (per això la tradició diu que els pares escullen -són els que tenen més experiència i més interessos- i sovint els nuvis no es veuen mai fins uns dies abans de l'enllaç). Ara que "les coses estan canviant" els fills tenen alguna cosa a dir però continuen sent els pares els que busquen a la parella ideal a través d'agències i anuncis als diaris. Es busca algú del mateix poble o ciutat i les dots que paguen les famílies de la noia s'han convertit en un negoci amb regateig i discussions incloses per culpa del qual moltes famílies s'endeuten (i per tant, tenir una filla és una càrrega en la societat india que ha portat a empitjorar encara més la situació de les dones).

Costums indies IV: les vaques, les castes i les supersticions varies

Les vaques


Perquè coi són sagrades? Què fan tot el dia sueltes pel carrer? És que no són de ningú? Resulta que fa més de 2000 anys les vaques eren com qualsevol altre animal, ni sagrades ni òsties. Però els sabis de turno van decidir que si no protegien més aquest animal que els hi donava llet -per alimentar-se- i bous -per treballar al camp-, acabaria per "extingir-se" i aleshores tindrien un problema important. La solució, sacralitzar la vaca, convertir-la en "la mare"dels indis

Vaca menjant-se les flors ofrena a Vanarasi

I com que els indis són supersticiosos i creients com ells sols un munt de llegendes i històries protegeixen les vaques. No se les pot matar, campen soles per tot arreu -és habitual trobar-se-les enmig d'una carretera sense moure's i els conductors són els que les han d'esquivar-, s'alimenten de fruites i verdures que pispen de les parades dels mercats o de cartrons i plàstic -cosa poc nutritiva i de difícil digestió per cert- i al vespre tornen a casa, perquè sí, resulta que les vaques tenen amo! El més divertit, o no, és veure a una vaca passejar per un mercat amb tota la calma i a tots els venedors amb pals de bambú fotent-li cops perquè no se li mengi els enciams o les pomes. La veritat és els hi foten unes òsties... sort que eren sagrades!

Una Vaca entrant a una casa, a Vanarasi

Les castes

Tema lleig. Les castes, és a dir, els grups socials de l'Índia, continuen vigents i tot indi que pertanyi a una casta baixa ho té complicat per sobreviure dignament. Els indis són molt orgullosos i mai es barrejaran amb gent de castes inferiors a la seva (tot i que diuen que les coses estan canviant perquè en teoria ara tothom té accés a l'educació i per tant els intocables podrien accedir a feines més dignes).

D'on surten aquestes divisions socials? Diuen que fa no sé quants mil anys els aris o blancs van envair el subcontinent indi. Aquests aris tenien una societat basada en dos classes -sacerdots i guerrers-. Quan van arribar al que ara és Índia van fer fora als habitants de les terres que anaven ocupant i només van permetre quedar-se en aquest territori als que acceptaven tenir una posició social inferior (i que servirien per fer les feines brutes). A partir d'aquí van anar sorgint més esglaons perquè era impossible canviar de casta (estaves destinat a pertànyer a la que havies nascut) i amb els anys es van anar inventant subcastes amb l'objectiu de tenir sempre, algú per sota. El tema va arribar a situacions exagerades i estúpides... els de les castes més altes no menjaven ni tocaven res preparat o tocat prèviament per algú d'una casta inferior; els de les castes més baixes havien de caminar pel carrer fent algun soroll perquè si la seva ombra tocava a algú d'una casta superior, aquest quedava contaminat i aleshores havia de purificar-se. I suma i sigue, la llista de tonteries similars a aquestes és molt llarga.

Supersticions varies

Una mena de mòbil fet de llimona i xili protegeix les portes de les cases i dels comerços indis... Si el primer client del dia compra, el comerciant tindrà sort en les ventes la resta del dia així que en teoria, farà el que sigui perquè compri ;)

El cotxe del nostre conductor de Jodhpur a Pushcar

Les mirades índies poden ser moltes coses. Les dels homes acostumen a ser pervertides, les de les dones intenses i penetrants. Aleshores hi ha les dels nens, que com que porten els ulls pintats amb kohl negre, resulten exòtiques. Mentre que per nosaltres el kohl o ralla negre que les dones es pinten al voltant dels ulls és simple estètica, pels indis és igual a protecció. Als nens se'ls hi pinten els ulls negres per protegir-los dels mals esperits i també se'ls hi lliga un cordó a la cintura evitar "el mal de ojo". Els conductors també pengen una sabata feta servir en els para-xocs... és un clàssic veure xancles penjant

Un nen, a Jaipur

Costums puertoriquenses II: Els replans dels hotels

Us deixo foto d'una cosa molt curiosa de l'hotel. En cada planta de l'hotel hi ha un espai comú, entre dues habitacions, reservat per colocar dues màquines de vending: Una per treure gratuitament gel (amb lo be que aniria aixo a casa per poder fer mojitos i daiquiris de sindria!), i una altre on pots obtenir una cocacola i aigua. A titol econòmic l'aigua de 0,5 litres val 3 dolars i la cocacola  de llauna nomes 1,5

màquines expenedores: gel a la esquerra, cocacola  a la dreta

Costums Puertorriquenses I: la temperatura

Hoooooola que tal!!!


Comencem un nou apartat en el blog anomenat Costums Puertorriquenses. Aqui us anire parlant de les coses que més em sorprenen d'aquest pais. Avui: La temperatura!

Les temperatures, evidentment amb graus farenheid, amb el que o vas amb un conversor o et saps les temperatures de memoria. Això és extensible a tota la informació que el personal reporta: des de la temperatura de l'habitació de l'hotel (amb el seu "suposat" regulador de temperatura) fins la temperatura que hi ha a la piscina, a la temperatura que et marquen de les diferents ciutats dels EEUU, la temperatura de la nevera de la habitació....

Afegint el tema temperatura, el control de la mateixa es un desastre. Fot un fred que te cagas i que quan surts a fora (de qualsevol lloc on entris sigui hotel, cotxe, taxi, oficina) les ulleres, la camara i fins i tot les lentilles et queden entelades. Aixi que ja ens veus a tots, amb maniga curteta quan estem al carrer i amb jaqueta, mocador i fins i tot, amb polar, quan estem treballant al pont, a l'oficina del governador o a l'autoritat de transport.

Amb tot aixo tinc un mal de coll que alusinarieu :( i tinc tots els medicaments a Barcelona :(

Manducare a la India

Despres de fer la visita a uns quants restaurants indis anem a parlar del menjar tipic de la India

Tot un món apart, el meravellós món de les espècies! Combinades tant en plats salats com en dolços i a les begudes, fent que el paladar vagi de bòlid intentant identificar els gustos -quan el picant dels bitxos et deixa respirar és clar…- I un món principalment de vegetarians degut a l’hinduisme i el jainisme. Encara que es pot trobar carn (sobretot xai i pollastre), és molt més cara, i a les zones de costa es troba molt peix i marisc.

Les especies que hi ha a casa :)

La cúrcuma, les llavors del coriandre, el comí, el cardamom i la pebre estan a gairebé tots els curries o garam masala. A partir d’aquesta base a cada casa i segons per quin plat és, es fa un curry diferent. Curry és un anglicisme de la paraula kaari -del llenguatge tamil (de l’estat Tamil Nadú, al sud de l’Índia i que té com a capital Madràs)- i que vol dir salsa.

Al nord són més de blat i per tant de rotis, que és el terme genèric per anomenar el pa a l’Índia. Gairebé tot menjar va acompanyat del chapati (o també anomenat roti o nan): farina integral sense llevat i aigua; te’l fan en un moment sobre una planxa. Versions més currades del chapati són el paratha, amb varies capes -com una pasta de full- que passen per la planxa amb mantega i que es pot farcir. Els puris és la mateixa massa que al fregir-se s’infla i queden unes boles cruixents. Si es fa amb farina blanca i llevat s’anomenen naan i també es poden farcir.

El mateix que passa amb les verdures, que té les trobes guisades de mil maneres diferents, a tota l’Índia es poden trobar les dhal, que són llenties o llegums. Hi ha moltíssimes varietats de llegums, i com no de diferents colors, passant per llenties roses, vermelles, pèsols grocs, uns cigrons perfectament rodons i moltes mongetes. Els llegums es guisen i es troben a la majoria dels thalis (plats combinats).

El chai és la beguda nacional i la trobes per tot arreu, te’l poden arribar a servir en uns gotets de fang que després es llencen a terra (i es reciclen sols :P ). És un te amb cardamom, llet i sucre però també se li pot afegir clau, gingebre, canyella, anís, safrà...

Iogurt... ! Està boníssim, és una base importantíssima en la dieta índia. En forma de beguda (lassi), o el raita (amb trossos de cogombre, tomàquet, ceba i com no amb espècies), o senzillament per sobre els plats... després d’una sessió de picant va de conya per refrescar la boca. Parlant de làctics, el paneer també és tota una institució aquí a l’Índia. És un recuit molt suau que es serveix a molts plats. Palak paneer per exemple són trossos de formatge cuits amb una salsa d’espinacs.

A l’Índia són uns grans aficionats als dolços. Fets de llet, farines d’arròs, xarops, mel i espècies, la majoria són boles o croquetes molt dolces i sabors especiats que enganxen bastant (rasgulles, gulabs). Un de color taronja és el jalebi. Molts dolços es decoren amb fruits secs triturats però també amb pa de plata, que es tan fi que te’l pots menjar

Com mengen la majoria d’hindis? Només fan servir la mà dreta (l’esquerra està reservada a les necessitats higièniques). Es barregen tots els ingredients, sobretot quan hi ha arròs, i quan tot té la consistència d’una pasta t’has de portar el menjar a la boca amb tres dits i empènyer amb el dit gros.

Trucs per no posar-te malalt (o almenys aixo m'han recomanat): no passar-se amb el picant, no menjar carn, no menjar pel carrer, no menjar verdures, no menjar fruita sense pelar, vigilar amb l'aigua (verificar sempre el tap que estigui ben tancat). Ah, i no veure a galet del Ganges ;)

pollastre tandori

Més menjar a provar: kofta (pilotetes de patata amb verdures), samoses i pakores (empanadilles i bunyols de verdures que es troben per tots els carrers), chiku (fruita molt dolça semblant a la patata per fora), kheer (el millor arròs amb llet que hem provat mai, amb cardamom i safrà) i, segons la Mireia, el Thali (plat convinat amb moltes salses i roti) i com no el pollastre tandori un saborós pollastre marinat amb iogurt i espècies molt comú en el país. Se li denomina així perquè es rosteix dins d'un tandoori, que no és més que un tipus de forn que hi ha a l'Índia i del qual agafa nom el plat. Té un color vermellós en part al pebre vermell que sol portar.  Un cop marinat el pollastre es trinxa amb una vara de ferro i s'introdueix dins del forn. El tandoori té una forma cilíndrica, arriba gairebé 500 º i es sol utilitzar carbó vegetal per al foc. Després d'una breu espera es serveix en un plat de fang prèviament escalfat, a manera de "carn a la pedra", el qual manté la carn calenta durant més temps. No hi ha res millor que acompanyar el tandoori chicken que amb un Garlic naan per tenir un sopar perfecte.

I si vols fer experiments a casa amb la cuina hindú:

"L'Índia interior": Capítol del Programa Karakia de TV 3 dedicat a la cuina hindú.
"L'Índia interior 2" Segon capítol del Programa Karakia de TV 3 dedicat a la cuina hindú.

El visat a l'Índia

Per poder anar a l'India es necessari gestionar el visat abans. Nomes hi ha una empresa a Espanya que eta autoritzada per realitzar aquests tramits: Arke BLS. Si us mireu la pagina web es com una mica caotica. Repeteixen la informació mil vegades, amb lo fàcil que és posar-ho nomes una vegada i per ordre cronològic.

Cal tenir en compte que el visat es vàlid desde la data d'expedició i no pas desde la data d'entrada a la India, per tant, controleu molt be les dates no sigui que es caduqui estant dins de la propia india. 

Després d'un gran estudi de la pagina web, us adjunto els passos bàsics:

S'han d'entregar una serie de documents a l'oficina de Arke BLS que tenen a Barcelona o directament enviar-ho per Seur. Els documents son els següents:

• Impres de sol·licitud de visat correctament cumplimentat amb les instruccions que es detallen.
• 3 fotografies identiques, de front, de mida passaport.
• Fotocopia de la pagina principal del passaport.
• El passaport original, que ha de ser vàlid per més temps que el període d'aplicació del visat i en qualsevol cas no menor a sis mesos. El passaport ha detenir un mínim de dues pàgines lliures per estampar el visat i el segell d'entrada a l'Índia. Per emetre un visat de turista ha de transcórrer 30 dies des de la data de caducitat del visat de turisme anterior.
• Documents addicionals al tipus de visat que es sol·licita. En el nostre cas es un visat turista. 
• Els titulars d'un visat de Turisme, que després de l'entrada inicial a la Índia tenen planejat visitar diversos països en un itinerari turístic, tindran permesa l'entrada dues o tres vegades al país sempre que tinguin un itinerari detallat i documentació de suport.
• El Visat de turisme amb dos o tres entrades tindrà un segell en el sticker del visat que només es posarà si presenta els bitllets de avio demostrant que viatja per Àsia i entra una segona vegada a l'Índia. Ha de portar la reserva de bitllets a l'hora de demanar el visat.
• Si el visat / sticker del visat de turisme no té el segell de restricció d'entrada d'aquí a dos mesos, el turista no pot suposar que se li permetrà tornar a entrar a l'Índia d'aquí a dos mesos. 
• Fotocopia de l'ingres bancari. 
• Preu del visat: 64.20 euros/persona + les tasses d'enviar mitjançant SEUR ST24, que son 22euros amb un màxim de 2 passaports per tramesa. S'ha de fer un ingres pel total dels serveis a una de les següents contes, aixi que a nosaltres ens toca pagar: 64.20+64.20+22 =150.4 euros.

Banco Sabadell 0081-0367-15-0001278034

Banco Popular 0075-1410-72-0600081212

Banco Santander 0049-1774-78-2710014141

BBVA 0182-6356-43-0201530698.
La Caixa Cta : 2100-5757-90-0200026446

• Quan es fa l'ingres s'ha deixar molt clar en la propia transferencia, en el cas de que es tramitin més d'un passaport, en el concepte posar el nom d'una persona i a continuació TRAMITACIÓ_ PASSAPORTS. En el nostre cas: Patricia Garcia Perez - tramitació 2 passaports.

• l'Impres de devolució del passaport, unicament si s'entrega tota la documentació a les oficines d'Arke BLS. Un document que avui no tinc manera humana de trobar dins de la seva pagina web.

Avui enviem tota la documentació,  veure com ens en sortim d'aquesta.

La nova motxila!

Holaaaaaa!!!

A mitjans del mes de maig vaig encarregar la segona motxila que ens emportarem cap a la India. La primera, la varem comprar l'any passat a Itàlia. I veient que és super cómode i la meva ja ha dit "adeu", ens comprem la segona. 

Pensant en la motxila i la "vigilancia especial" que haurem de tenir d'ella durant els transports, sobretot en el tren,  no hem pogut resistir a mostrar aquest vídeo que mostra la seguretat dels cadenats en una maleta de cremallera. Són realment efectius? La resposta la teniu al vídeo que, encara que estigui en anglès i algú no entén l'idioma, és bastant il·lustratiu per si mateix. Veiem com, després de posar un cadenat i una brida a la cremallera, en arribar a casa ens trobem amb un certificat de l'equip de seguretat de l'aeroport (a manera d'exemple) a l'interior d'aquesta, i amb el cadenat posat!! !!. Màgia?

Haurem de buscar una altra manera de lligar les motxiles, no trobeu?

Ves-te fent a la idea: Pelicules, llibres i restaurants

Us adjunto informació vinculada al mon Indi, per si us voleu anar familiaritzant

Pel·licules:

¿Quién quiere ser millonario? (Slumdog Milionaire?), de Danny Boyle (2008)

La Ciudad de la Alegría, de Roland Joffé (1992)

Llibres:

El sari rojo, de Javier Moro: Explica la historia de la familia Gandhi-Nehru a través de los ojos de Sonia Gandhi, una mujer italiana "que lo abandonó todo por amor y que se convirtió, sin buscarlo, en presidenta del partido del Congreso de India que gobierna a una sexta parte de la humanidad y sobre la que todavía no se había escrito ningún libro". El título de su libro hace referencia, según apuntó el autor, al sari que el padre de Indira, Jawaharlal Nehru, le tejió en la cárcel para su boda y que Indira regaló a Sonia para la suya. "Ese sari se convirtió en toda una bandera y estandarte para la población india",

Pasíon india, de Javier Moro: El 28 enero de 1908, una española de 17 años, sentada a lomos de un elefante lujosamente enjaezado, hace su entrada en una pequeña ciudad del norte de la India. El pueblo entero está en la calle rindiendo un cálido homenaje a la nueva princesa de tez tan blanca como las nieves del Himalaya. Podría parecer un cuento de hadas, pero así fue la boda de la andaluza Anita Delgado con el riquísimo maharajá de Kapurthala. Y así empezó una gran historia de amor —y traición— que se desgranó durante casi dos décadas en el corazón de una India a punto de extinguirse. Tras realizar minuciosas investigaciones en Europa y en la India, Javier Moro —autor de El pie de Jaipur, Las montañas de Buda y coautor de Era medianoche en Bhopal— revela con todo lujo de detalles los secretos de aquella relación que culminó con uno de los mayores escándalos ocurridos en la India inglesa. Y nos traslada al fabuloso mundo de los maharajás, con sus harenes de Las mil y una noches, sus bacanales eróticas, su pasión por las joyas, los palacios, el flamenco, los caballos, los Rolls Royce y las cace¬rías de tigres. «Si al final he escrito una novela —dice el autor—, no ha sido por deseo de inventar nada, sino al contrario, para reflejar mejor el sabor de una época, así como los olores y colores de la India, las prodigiosas extravagancias de los últimos maharajás y la irresistible personalidad de Anita Delgado, fiel a sus sentimientos hasta que logró conquistar su propia libertad.».

El Pie de Jaipur, de Javier Moro: En 1984, un joven estudiante víctima de un grave accidente coincide en una clínica del sur de Francia con un camboyano, superviviente de la época de los Jemeres Rojos. Decididos a desafiar los pronósticos más pesimistas y dar lo mejor de sí mismos, se ayudan mutuamente, luchan y vencen en un combate lleno de valor, y también de compasión, que nos lleva de Montpellier a Nueva York, de Phnom Penh a Jaipur y más tarde a Barcelona; un combate que es una lección de esperanza que arroja luz sobre la sorprendente capacidad de los seres humanos para sobrevivir y hacer frente a la adversidad extrema
 
 
 
 

Las Montañas De Buda, de Javier Moro: Monjas budistas de quince años se atreven a desafiar a los invasores chinos, niños que son reencarnaciones de dioses, adolescentes heroicos y ancianos de leyenda, torturadores y sabios ermitaños, policías corruptos y guerreros nómadas… Las montañas de Buda cuenta lo que se niega a desaparecer al otro lado del Himalaya: el espíritu de la resistencia, la fe, el alma del Tíbet. Es la historia verídica de dos mujeres jóvenes que se unen a un grupo de refugiados para cruzar, de noche y a pie, las cumbres más altas del mundo. Es la historia del Dalai Lama, que dedica su vida a mantener viva la llama de la esperanza. Es la historia reciente del Tíbet. Y es, ante todo, la prueba de que la fuerza bruta no puede destruir el espíritu humano
 

Era medianoche en Bhopal, de Javier Moro y Dominique Lapierre: Una fulgurante nube de gas tóxico se escapa de una fábrica norteamericana construida en la antigua ciudad de Bhopal. Causa treinta mil muertos y quinientos mil heridos. Una tragedia que es también una advertencia a todos los aprendices de brujo que amenazan la supervivencia de nuestro planeta.


 
 
 
 
 
 

La ciudad de la alegría, de Dominique Lapierre: En La Ciudad de la Alegría se narran las vivencias de varios personajes en un slum (barrio de chabolas) de Calcuta. Paul Lambert es un cura católico francés cuya misión personal es ayudar a los más necesitados. Max Loeb un médico americano que llega a Calcuta cautivado por el trabajo de Lambert. Su historia se va mezclando con la de la familia Pal, con el cabeza de familia Hasari, que deben de migrar a Calcuta para ganarse la vida....  La ciudad de la alegría es un canto a la esperanza y al amor dentro del sufrimiento y la miseria que se da en los barrios pobres de la India. Una increíble e inolvidable novela que ha cautivado a millones de lectores en todo el mundo
 


Restaurants:

Moti Mahal

Harrisson Ford i Calista al Moti

En Guardiola al Moti

Adreça:  C/ Sant Pau 103 http://www.motimahalbcn.com/.

Preu, 15 eurus per persona. Menus de nit, també a 15 eurus per persona. Tenen un Pollastre Tandor boniisim.

Comentaris: regentat per una familia india que parla perfectament el català. Segons les enteses menjar molt similar al que menjarem a la india, pero sense picant. Menjar molt bo i abundant. Compte que si us lieu a parlar s'us faran les 12 i perdreu el metro ;). A part, amb aquest parell d'ilustres recomanant el restaurant, qui s'hi nega!

Restaurant Mayura



Entrada del restaurant Mayura



Adreça: Calle Girona, 57 http://www.mayuralounge.es/ 

Preu, uns 30-40 eurus per persona

Comentaris: Al migdia esta a rebentar. Millor anar a la nit, amb calma. I també millor reservar. Evidentment amb molt mes glamur que el Moti Mahal. Bona carta de vins espanyols i ben comunicat amb el metro