12 consells per disfrutar del viatge a la india

1. Aprèn a regatejar. L'Índia és un país de comerciants, cal negociar el preu d'una ampolla d'aigua a la botiga de la cantonada, un souvenir en el mercat o un taxi sense taxímetre. Fins i tot per les habitacions d'hotel es regateja. Tot és negociable. A part, intenta ser el primer comprador del dia, que els aparegui el primer comprador i no realitzi una compra porta mala sort al negoci

2. Porta sempre paper higiènic sobre o millor, toballoletes humides. És extremadament complicat trobar paper de bany en la majoria dels lavabos a l'Índia, bàsicament perquè en aquesta zona s'utilitza la mà esquerra i el raig d'aigua per a aquests menesteres. És difícil trobar paper en qualsevol vàter fora dels aeroports principals o hotels de luxe, així que el millor és anar preparat.

3. Accepta i interioritza que ets estranger, prepara't per que se't quedin mirant en tot moment.

4. En relació amb el punt 3, prepara't perquè tothom et intenti estafar. Cal tenir cura de la gent que surt del no-res i et comença a parlar. Si en els primers 5 minuts de conversa ha dit les paraules "negoci", "gemmes", "catifes" o et parla d'algun taller d'artesania local en què no compren els turistes ("Maguls"), simplement somriu, digues "no, thank you" i continua caminant.

5. A la Índia, el concepte de l'espai vital no el tenen massa clar. Cada cop que parlem amb algun local es forma un cercle al voltant nostra perque la gent que està pel carrer és bastant curiosa i li interessa saber de què estem parlant. La veritat és que és una mica agobiant! Sota el mateix critere, pixen i caguen sense cap mena de pudor en mig del carrer.


6. Utilitza el transport públic cada vegada que puguis. El metro de Delhi o els trens són un lloc fantàstic per endinsar-se en la cultura de l'Índia i conversar amb la gent. Prepara't perquè la gent se't quedi mirant ja que els turistes no solen utilitzar el transport públic. Encara que jo obviaria l'autobus,...

7. ¡Porta calçat còmode! Les sabates per caminar o sabatilles còmodes són les millors. És possible utilitzar xancletes o sandàlies, però prepara't per ser l'únic que les porta i per tocar de peus negres de la contaminació i la pols de les ciutats índies.

8. Porta sempre desinfectant per a les mans.

9. Mira bé per on camines mentre explores la ciutat. Les voreres i els carrers de l'Índia no solen estar ben mantingudes i els sots i forats (plens d'escombraries i excrements d'animals).  

10. Estigues allunyat de l'aigua de l'aixeta, però no tant. D'acord amb la majoria de tips, consells i guies que vaig llegir abans d'anar a l'Índia, l'aigua de l'aixeta és molt perjudicial i s'ha d'evitar a tota costa. Mentre vaig estar allà vaig utilitzar l'aigua embotellada per la set i vaig acabar pillant com tothom..

11. La diarrea és part de l'experiència. Mentalítzat i recorda portar medicaments per combatre-la.

12. Menja on mengen els indis. No només perquè serà el menjar més barat que trobaràs, sinó perquè probablement sigui molt més bona que la del restaurant per a turistes a la zona pija de la ciutat.

Ah, i recorda: l'India es un pais on tot pot passar, pero res es pot donar per segur que pasi :)

Esperant a Irene

Hoooola que tal..

dons aqui estic, tancada i barrada a l'hotel... on es comencen a sentir els vents forts de la que es la 9 tempesta tropical de la temporada de ciclons de l'Atlantic. Estic a primera linea de mar, aixi que segurament ho veure tot desde primera linea, jajaja.

M'han dit que baixi les persianes i em posi sota la taula, pero aqui ni hi ha persianes i us diria que si em poso sota la taula de la habitació de l'hotel i em cau el marbre al cap, ja ni m'aixeco.

Irene ve com a huracà, pero tranquils, que gracies a les muntanyes que hi ha al mig de puerto rico ens arribara a San Juan com a una graaaaaan tormenta tropical (espero).

Aqui s'ha declarat l'alerta, els molls o malls o com es diguin els centres comercials estan tots tancats i les autoritats no treballen (si, aqui quan hi ha alerta tothom tanca i s'en va cap a casa). He anat a comprar mortiveres perque se m'havien acabat: el pavo, el pernil dolç i la llimonada, per sobreviure als mals de panxa indius.. i al super tothom estava comprant llanternes i piles. Com a les pelis, igual  igual... sembla que estiguis en una peli de l'Spielberg esperant el moment que diguin "corten" i puguis anar, per fi, a la platja.

Info del centre nacional d'huracans

Pos nada.. aqui...esperant a Irene.

mes info: Irene-  Centre Nacional d'Huracans

Buscant les platges del carib

Cap de setmana, el que significa... fiesta??? nooooo, en el meu cas es pau, tranquilitat i bons aliments despres de com hem vingut de l'India.

Fent el cor i, sobretot el cos, fort i pensant que tampoc es que ens quedin molts caps de setmana lliures hem decidit anar a buscar les famoses platges del caribeee!!

Agafem el nostre Dodge, condueixo jo :). Be, podria dir que es el MEU Dodge :P i ala.. pal sur.. pa Ponce.. Ja sabem que alla no estan les platges maques, pero aixi de pas també fem una mica de turisme de poble., Diuen que Ponce es molt maco...

A 65 mph, triquem 1 hora i mitja per autopista... i jo menjant la meva poma... En quan hem arribat a Ponce ens hem adonat que es mooolt petit, que es com San Juan pero mes "profundo" i que millor que anem a les platgetes.





El Santander

I aixo son les platges del sur... a banyar-se fins als bessons i la resta, roques... amb cartellets que posa: baño bajo su propio riesgo... aixi que la nena ja no es banya.. i mes despres de sentir que ahir va haver un atac d'un tauro. Si es que amb la sort que porto millor avui estar de secano.

La vida i la mort: Vanarasi

Ghat d'scindia.

Si hi ha dues paraules que cal coneixer de la ciutat india de Benares, aquestes son Ganga i ghats. Ganga es com es conegut el riu mes sagrat de l'hinduisme, el Ganges, i significa "la gran mare". Els ghats son les plataformes a la vora mateix del riu sobre les quals es fan les cremacions rituals dels hinduistes. Despres de la nostra visita a Benares, hi ha una tercera i cuarta... Inundació i diarrea.

Vistes del Crematori de Manikarnika, desde la nostra habitació, a la nit

No tothom es cremat igual. Qui te mes diners es pot pagar una millor llenya (la de sandal es la mes cara) per ser cremat. Seran els nomes els homes de la familia, especialment el fill, qui encendra la pira amb una torxa encesa amb una pedra roent. Es ben contradictori, que la familia que cuida que no s'apagui el foc amb el qual s'encenen les torxes, formi part de la casta dels intocables.

crematori de Manikarnika, des de la nostra habitació

 

Als ghats de Varanasi es poden veure alhora els tres principis basics de l'hinduisme:

1.Pujas (ofrenes): al llarg de la vora del riu, en bols fets amb fulles verdes encara, s'ofereixen als deus ofrenes de menjar, que les vaques o cabres que circulen per arreu, s'encarregaran de fer desapareixer.



Ofrena al ghat principal. a les 7:30 del vespre





2.Cremacions: morir a Varanasi allibera del cicle de la reencarnacio. Per aixo molta gent ve a Varanasi a morir i ser cremat en els ghats de la ciutat. El mes important per ser cremat es el de Manikarnika. Durant les 24h les dia s'hi fan cremacions, amb desenes de cossos esperant a ser cremat en aquesta ciutat.

Gent que porta el cos cap al crematori. Lo daurat es el cos.

3.Les castes: el que mes sobta de la ciutat i el passeig pels ghats (sobretot el dia d'una celebracio) es la pobresa, especialment fixada en la casta mes baixa, la dels intocables. Desenes de families demanant, homes, dones i nens

 

El crematori de Manikarnika està envoltat de botigues per a l'últim moment: tones de fusta, ungüents, flors, roba, guarniments, serveis fotogràfics, però res de tanatoris ni transports funeraris, ni sales de vetlla, ni esqueles, ni llàgrimes.

Entrem a travès d'un magatzem de llenya fins a un punt alçat sobre la zona de cremacions i observem.

Durant tot el dia hem vist cossos transportats en una camilla de vímet, els deixen a terra al costat de la pira envoltada només d'homes ja que les dones ploren a casa. L'acaronen amb l'últim adéu i li tiren fotos, el despullen de la roba per deixar-li només el llançol mortuori, encara humit d'ungüents, i el depositen sobre la llenya.

Desprès de tirar-li ghee per sobre, un sacerdot arriba amb el foc sagrat d'un temple de shiva, fa cinc voltes amb la torxa i prèn el cos.

Més enllà els treballadors del crematori retiren les cendres més clares i restes d'un altre òbit per tornar-lo als parents, els quals les llençaran al Ganges encara calentes. De vegades no tenen pressupost per comprar suficient llenya (pot costar entre 4.000 i 10.000 INR entre 80 i 200€) i no tot són cendres. Refreden el gruix de les cendres i les filtren al riu per cobrar la seva feina amb els metalls preciosos que puguin quedar fosos.

La canalla, les embaraçades i els morts per picada de serp (animal vinculat a Shiva) o per lepra, es llencen al riu sense cremar, enfonsats per una pesada roca.

Algunes cabres i  gossos famèlics volten pel crematori i d'altres neden tot esquivant objectes per fer-los fora.

Entrem a un hospici fumat per la mort i amb vistes sobre les pires. Allà s'allotjen per terra els que esperen la mort, vells, malalts i terminals que esperen el seu preciat dia. Ens demanen que deixem diners per pagar la fusta a la gent, ens han aconsellat que no ho fem, ja que s'ho queden els suposats "voluntaris" de l'hospici... no ho fem seguint les recomanacions de les autoritats i de la GH. Ens maleeixen, ens diuen de tot... pero tant es.. nosaltres a lo nostre....Es dur, pero es aixi... es Vanarasi

Tornem a l'hotel entre el caos de la ciutat. Ja n'hem tingut prou per avui. Lo de la inundació i la diarrea.. un altre dia.

Costums indies VIII: Saris i turbants

El 90% de les dones índies porten saris, trossos de roba de més de 5m. de llarg que envolten la cintura en forma de faldilla i cobreixen el cap. Són de colors increïbles i fan que les dones que els porten resultin exòtiques i misterioses. Els saris són una de les coses més típiques de l'Índia, símbol d'identitat únic que, tot i que es fan servir a tot el país, es col·loquen de manera diferent a cada regió.

Tot i el seu encant, hem arribat a la conclusió que els saris són una mena de burques de colors. Cobreixen de la cintura fins als peus perquè aquí està mal vist que les dones ensenyin les cames. Després passen pel pit cobrint panxa i escot fent un munt de plecs de manera que, tot i que la tercera peça del sari és una samarreta curta i apretada, en realitat no es veu res més que un tros d'esquena - i algun que altre "michelin"-. Per últim el sari cobreix el cap i, en el cas de les dones casades d'algunes regions, també la cara. La majoria de dones que hem vist al Rajastán ho veien tot a través d'un tros de roba!!!

 

La tradició diu que les dones casades s'han de cobrir el rostre quan estan amb parents masculins del seu marit (i majors que aquest). La història diu que les dones índies van començar a tapar-se la cara per evitar ser observades per desconeguts, per fugir de les mirades indecents de la majoria dels indis. Després d'haver viatjat per aquí un temps te n'adones que, tot i que és molt trist, els homes indis són tan descarats mirant que a vegades es fa necessari tapar-se. És l'única manera de treure's de sobre els seus ulls insistents i malintencionats.

Ah, ens oblidàvem dels turbants. Poden arribar a fer més de 10 metres de llarg i actualment només es fan servir en algunes regions com Punjab (on els homes mai es tallen el cabell i se l'emboliquen amb un monyo al front sota el turbant) o Rajastán. Veure a un punjabi embolicar-se el turbant és tota una experiència!!

Tan saris com turbants són, en general de colors vius: groc, vermell, taronja, verd o blau que contrasten amb el color de la pell i els paisatges polsosos. El color blanc és per la gent gran, les vídues i la gent que està de dol.

Costums indies VII: Qüestions divines

D'un únic Déu eteri, Bhraman, en surten infinetes manifestacions que prenen forma humana i/o animal. Les 3 principals representacions són Bhrama (creador), Vishnu (cuidador) i Shiva (destructor). Si us fixeu, coincidint amb el símbol de l'Ohm en forma de 3.

Cal fer un esforç mental i imaginar-se déus de color blau, marró,etc...Aquestes representacions s'aparellen, tenen fills i una història associada. Conjuntament amb aquests 3 pilars hi convieun tota una sèrie de déus com, per exemple, Krishna, o Hanuman (el que té cara de mono). Cada divinitat té els seus seguidors i és molt difícil averigüar qui és qui. D'altra banda, hi ha tota una sèrie d'animals i vegetals sagrats, com ara el lotus, les vaques o les serps (que no dubten a atonyinar quan és necessari). I animals que no es mereixen cap respecte, com és el gos, ja que representa que en una vida anterior van ser uns lladregots o unes males persones....aquests pobres animals són atacats amb pedres sense cap mirament....la millor sort de l'Hindú és....ser picat per una cobra!! En aquest cas, et purifiques directament, et llencen al Ganges tal qual i t'alliberes del cicle etern de les rencarnacions. Espero no ser tan afortunada :)

Costums indies VI: Un gomet al front anomenat Bindi

Quin és el significat del punt que els hindús porten al front, el bindi.

El seu origen és religiós, encara que ha derivat en un símbol social més que dóna personalitat a aquest col lectiu, per la qual cosa s'usa més com a element decoratiu que des d'un pla devot o religiós.





Si és cert que les diferents formes que es dóna al bindi denota la pertinença a una secta o subsectors hindú en concret, depenent de la deïtat a la qual adori aquest grup: Qui veneren al déu Vishnu l'apliquen en forma de 'U' en color vermell, groc o safrà. Els qui veneren el déu Shiva s'apliquen tres línies horitzontals de cendra bhasma. Els homes usen un punt allargat o Tilaka, mentre les dones usen un punt rodó o bindi.

Des d'un punt de vista més místic o transcendental, aquest símbol ha estat anomenat Ajna Chakra, Ull Espiritual i Tercer Ull, ja que és el centre nerviós en el cos humà. Segons els antics savis hindús, la pols de plom vermell sindhoo i la pasta de sàndal tenen propietats refrescants i, per tant, usar aquestes substàncies en el front entre els ulls refresca el centre nerviós associat amb aquest punt, i en conseqüència la ment es calma i silencia. Un mite és que protegeix del mal d'ull.

Una altra dels senyals que utilitzen les hindús, fa referència al seu estat de casades més que per les seves propietats refrescants. Aquesta marca és una línia vermella en l'arrel del pèl, al centre del cap, que aproximadament va des de la meitat del cuir cabellut i arriba fins al començament del front. Aquesta tradició ve de temps remots, quan en la societat ària, el nuvi untava la seva sang al front de la núvia com un reconeixement del seu matrimoni amb ella.

Relaxadament com qui no te res mes a fer durant tot el dia, ens hem llevat. Com que no haviem quedat a cap hora per esmorzar, els astres ens han fet posar d acord instintivament. Just despres que la RoMi m envies un missatge per dir-me que a quinta hora anavem a esmorzar. No seria el primer contacte "astrologic" del dia.

Durant l esmorzar varem pensar que que coi feiem en aquests ciutat toalment evitable. Aixi que varem buscar un hotelet maco per descansar a la seguent parada: Orchha

Check out a les 12 i cap al tren a fer la mateixa jugada que el dia anterior: compra de bitllet barato i depres ens anem al la tercera classe amb aire acondicionat.

I 1 horeta mes tard arribem a Jhansi. 150 rupies, un tuc tuc i 20 km arribem a l oasis de pau d Orchha i el nostre petit hotelet: Orchha ressort.

Son les 5 i tenim gana, anem a menjar alguna cosa, al Betwa. Menjar bo i millors vistes. I quan acabem anem a donar una volta.

Sense saber com ens trobem amb un xavalet de 23 anys, que fa un mes que s ha casat i ens commenta que estudia per astroleg. Sisisisi, 15 anys d estudis i en porta ja 10. Porta DOS pedres insertades en les cames: un rubi i un zafir blau que l ajuden a camminar. El seu avi, es un guru astroleg de 102 anys, i ell ha estat estudiant amb 30 dels 52 astrolegs gurus que hi ha a la India. encara li queda feina, diu. Hem quedat amb ell per tornar a fer classes i que ell ens ensenyi una mica del que sap. Ja son les 8 i tots tenim cosses a fer, ell tanca la botiga i ha de tornar al seu Poble i nosaltres tornar al nostre hotelet a descansar, que es el que ehm vingut a fer....

Sota una pluja de bitxus tornem a l hotel...

Costums indies V: Matrimonis concertats

Índia té un munt de costums força úniques. Les vaques sagrades, les castes, els saris i turbants o els matrimonis pactats! Durant l'epoca de casamanets, que va del novembre al febrer, als diaris es publiquen un munt d'anuncis per trobar marit o muller! La versió índia del anuncis per buscar parella però que van al gra. El que importa és l'estatus social, l'aparença física, estudis i feina, i l'objectiu final és formalitzar un matrimoni.


A Índia els matrimonis no són una unió entre un home i una dona sinó que són la unió de dues famílies (per això la tradició diu que els pares escullen -són els que tenen més experiència i més interessos- i sovint els nuvis no es veuen mai fins uns dies abans de l'enllaç). Ara que "les coses estan canviant" els fills tenen alguna cosa a dir però continuen sent els pares els que busquen a la parella ideal a través d'agències i anuncis als diaris. Es busca algú del mateix poble o ciutat i les dots que paguen les famílies de la noia s'han convertit en un negoci amb regateig i discussions incloses per culpa del qual moltes famílies s'endeuten (i per tant, tenir una filla és una càrrega en la societat india que ha portat a empitjorar encara més la situació de les dones).

Gwalior, alla on no cal anar

Namasteeee

Matinassu dels grans per poder anar a veure el Taj Mahal. A les 6 ja haviem recorregut el kilometre que separa la nostra Gh o hotel o el que sigui, de la porta est del recinte del Taj.

L entrada? La irrisoria quantitat de 750 rupies per persona. Sort que entra un guia, a una botelleta d situa i uns portectors de les sabates per no tacar el meravellos marbre blanc.

El guia que ens va tocar ho va fer forca be. Ens va explicar forca histories del Taj, de l esistencia del Taj Negre, del perque del s 22 escalons per arribar a dalt del Taj, dels 8 i 8 jardins i de les 56 fonts... Impresssionant. la sesnsacio es que realment es una obra d art, Aqui l arquitecte de la casa diu que es perfecte, les proporcions son ideals, molt armonios. Realment es un gran edifici dedicat a l amor que es professava a Muntah. Et quedarires mirant-lo hores i hores... Be, varem estar quasi 3

Finalitzada la visita, varem tornar a esmorzar. Un esmorzar que dei ava una mica que dessitjar, amb una mermelada quimica, quimica, quimica. Molt quimica.
Dutxeta i cap a Fathepur Sikri!!

una hora en cotxe, per autopista.. Be' una autopista amb vaques, motos,. Cotxes contra dire ciò i amb un suplement de 100 rupies per portar l aire acondicionat.

Molta calor, molt venedor, molt agobiats, molt molt..tant que en Walter es va dedicar a vendre postals als turistes.

De Tornada varem a anar a l estacio de trens. Alla, varem buscar 4 tiquets de unreserved class (uns 42 rupies) i varem esperar un tren que anse a Gwalior. En el tren varem pujar a un. Tier 3 class amb aire acondicionat i quan va venir el revisor varem pagar el suplement de differenzia de classe. I varem arrivar a Gwalior, un tuctunero va venir a dir-nos que sabia d un bon hoatel....Fins Aqui tot normal. Ara comenca el Pericle..

1 Gh? Ens porten a una GH que sembla el Bronx, evidentement no acceptem i anem a una segona
2 GH molt luxosa, realment fora de les hostess pretensions
3 GH amb un jardi verd, prometia... Per 30 euros.. Ara entrem i allo era asqueros, brut, llencols tacats....
4 GH plena, aixi que no hi ha opcions
5 GH sense aigua calenta, haviem d anar a al cuina a buscar l aigua calenta
6 GH plena
7 GH sense aigua caletta, amb les habitacions que quedaven davant de la cuina, llastima de no fer fotos d aquests portentos del turisme!
8, bingo! Hotel fortuna, 40 euros amb esmorzar inclos i aigua calenta sense restriccions!

Tot aixo durNt 2 hores! Aixi que poques ganes ens queden de veure la ciutat. Sopem al restaurant, mooooolt bo!

I anem a dormir, que fa suneta aixo de buscar lloc per clapar.

Per cert, despres tampoc estava tant net i tos 4 hem acabat dormint dins del sac

Raj Mandir. cine a la india no te preu

De les coses que pots fer a Jaipur i que son especialment divertides i que no passes calor es anar al cinema. Aixo es el que varem fer.

Al mati ens varem llevar a una hora raonable, estavem una mica cansats de la pallisa del dia anterior. Ens fem grans i aixo d'anar d'un lloc a l'altre en bus ja no esta fet per nosaltres. A mes, anant 4 les despeses de taxi son compartides entre mes gent ;).

Varem agafar el tuk tuk i varem anar cap a Amber. L'entrada ja comenca a ser un classic: 300 rupies per persona. Varem fer una volta ben llarga, es forca maco el fort.. pero sincerament, un cop vist el Meranghar aquest ja no es tant espectacular. I com deia el Manu: "et faras un fart de veure forts".

Vare tornar a dinar a la GH, es menja be i sa. Varem descansar una estoneta i a la tarda ens varem animar a anar al centre. Aix! la que es va liar.. va comencar a ploure.. pero quan dic ploure es ploure en serio. Es van comencar a inundar els carrers i nosaltres 4 en un tuc tuc. L'aigua entrava ja dins del tuk tuk i ni us explico els miraments que tenen els cotxes al teu voltat quan plou.. apa, tots xops.. el viatge en tuk tuk va durar 15 minuts. El temps per adonar-nos que allo no era una aventura, era una bojeria. Apa, torneeeem a la GH. No tenim sabates seques, no tenim pantalons nets secs, no tenim samarretes seques... aix quin desastre.

Ens estirem, ens relaxem veient la pluja, i esperem fins les 6 el tuktuneru suicida de la pluja ens torna a venir a buscar. Ara ja no plou tant.. i ens porta a veure el Water Palace i el Wind Palace iluminade, i com no a un Muguel Area.. (es com anomenen a una zona d'artesans que et volen encolomar joies, vestimenta i qualsevol altre cosa). Passem del Muguel Area perque no tenim moltes ganes de shoping.

Water Palace

Palau dels vents

El tuktunero no esta molt content perque no hem comprat aixi que esta morrut tot el cami. Tornem a la GH, on es queden la Romi i en Walter, i nosaltres marxem al Raj Mandir!!!

Al mati haviem preguntat per anar al cinema, hi ha 4 sesions (lamentablement ara no recordo els horaris, pero dues al mati, una a mitja tarda i despres la que nosaltres anomenem la sesio golfa.. per a ells, la de les 21h). I es que el cine i la peliculeta en questio dura 3horetes!.

El Raj Mandir es considerat el cine mes gran de tota la India i part d'Asia. Quan varem anar a comprar les entrades hi havien de dos tipus: esmeralda i diamant. Evidentment les esmeralda son mes cares (120 rupies per persona). Clar que s'ha de fer cua per comprar les entrades, cues que son separades per les dones i pelss homes. I com que son poques dones les que compren les entrades i molts homes els que feien cua, en menys de 2 minuts jo ja tenia les nostres a les mans :)

El cine consisteix en una sala enorme, que fa de hall, despres una mena de caminets que et porten a la teva zona on hi ha sofas moooolt comodes, i despres l'entrada al palco (teniem les entrades cares, les de palcu). Les cadires estan mullades, i que passes un fred de collons. Quan dic que el cine es enorme es que es enooooorme.  A mes, te mitja part, com quan anavem al cine quan eren petits i havien de canviar de rodet :p

La qualitat de la peli es la mateixa que la de qualsevol pelicula de hollywood!!! I sincerament tampoc es que ens importes gaire. L'argument, molt cutre als nostres ulls, es centra en la vida d'un xulo piscines perdona vides que es passeja amb texans que marquen paquet i ulleres de sol, i atonyina a tothom que es troba pel cami. Tambe s'enamora i a la que et despistes, es posa a ballar, amb comparsa, a qualsevol raco. El millor de la peli son els indis que la miren que xiulen cada cop que surt el seu heroi perdona vides, s'emocionen sorollosament quan es correspost per la noia, riuen com bojos quan algo fa gracia, animen els personatges a atonyinar-se.....de veritat, no te preu!!

Per cert la peli en questio es Shingham. I quan va sortir de l'aigua el paio totes les dones del cine es varen posar a cridar com a bojes. Realment impressionant.