Ja estem a casa.

Be, ja fa una setmaneta. Us deixo la llista de despeses totals per a dues persones (per si algu s'anima a venir per la turquia que sapiga quanta pasta s'ha de deixar) i la llista de baixes del viatge.


VOLS
bcn-ist-bcn (vueling): 556,50 €
istambul-van (pegasus): 145,00 €

MENJAR: 287,29 €

HOTELS (motels, zulus...): 374,86 €

TRANSPORTS (busos, dolmus, barquitus, taxis, motos, gasolina...): 351,98 €

VISITAS TURISTICAS (entrades, guies turistics): 361,44€

VISAT: 30 €

COMPRAS: 100€

PREU MIG PER PERSONA/ DIA: 73.59€
BAIXES
- 1 anell
- 1 camara de fotos
- unes ulleres de veure moooolt clar


BAIXES MÈDIQUES

-7 picades de mosquit (evidentment de la Patri)
-1 reguitzell de picades de puça (evidentment, de la Patri)
- 1 tall al dit (evidentment, de la Patri)

POSTS VIATGE KURDISTAN:

06/08/2010 Ja hem arribat a Van
06/08/2010 El llac Van i els gats
07/08/2010 Haysankeiff: olorem com ells!!
08/08/2010 Pero tu, tens fılls???
08/08/2010 manducare a la turca. Dedicat a la mama que pateix pel nostre menjar
09/08/2010 Mardin: on els policies son fotografs!
10/08/2010 El Nemrut Dagi
11/08/2010 Sanliurfa: la ciutat sagrada i el projecte GAP
12/08/2010 Harran
13/08/2010 No vull mes sindria!!
14/08/2010 Potteri kebab
15/08/2010 En motorino per la Capadocia
15/08/2010 Nıght bus i ja estem a la capadocia
16/08/2010 apaga el ventilador que tinc fred!
17/08/2010 Castells de coto pero no pels nostres peus
19/08/2010 El primo sitio es el mejor. (c) Walter

El primo sitio es el mejor. (c) Walter

Hola!!!

hem pogut descansar com a reis!!! Despres de trobar hotelet al costat de la mezquita blava a les tantes de la nit a un preu raonable (64€) ens hem llevat a les 8,30. Un esmorzar de persones!!! Clar que tambe inclou part del ja tipic i entranyable esmorzar turc.

I clar, com que els dos ja hem estat vaires vegades a Istambul hem anat a passejar. Com diu en Walter "El primer lloc es el millor", aixi que seguint la seva maxima hem anat a veure la mezquita blaba,

hem anat baixant fins a la Cisterna (20 LT) , Gran Bazaar, Bazaar de les especies i d' alla em creuat el pont de Galata. Tot xino xano sota un sol de justicia :(.

Hem dinat tranquil.lament: una mena de pechuga rebosada i patates fregides. Sempre amb l'acompanyament d'arros i verduretes. I com no! AIGUA!!!!

Despres hem anat a agafar el tranvia que ens portes a l'estacio de ferries de Kabataş. Alla hem agafat un ferry (3 LT per persona) per anar a veure les Illes principe.

Aquestes illes son les que fan servir els habitants d' Istambul com a segona reidencia. Com hem agafat el ferry a les 16,30 no ens ha donat temps d'anar fins la darrera (la que es mes maca) perque no haguessim pogut tornar a la city.

Aixi que hem fet el guiri per una illa plena de casetes de segona residencia. Alucinant pensar que davant teu tens tota la ciutat d Istambul, tota ella caotica, i tu estas passejant davant del mar er una illeta que nomes hi poden circular les bicis. Alla ens hem pres la coca-cola de rigor, el gelatto fet per ells i l' aigua (7,5 LT)!

De tornada hem agafat el ferry (3LT per persona) i davant del pier de Kabataş esta el final del tranvia (1,5 LT per persona) que ens ha portat fins a Sultanhamed.


Estem cansats i aqui quan es fa fosc la majoria dels transports publics no funcionen. Aixi que em contractat un servei de dolmus que ens portara a l aeroport a les 00,15 (20 LT per persona).


Ara anem a sopar algo guarro per poder gastar les 25 LT que ens queden. I si, es guarro perque ja no ve d'aqui. Ja tinc la boca plena d'herpes (em varen sortir ahir al bus :( )


Com sempre, les fotos quan arribem a Barcelona.

La Pasio turca

Sisisis riuten de la passio d Esparraguera. Aixo es la Passıo turca.

Des de Pamukkale teniem un dia de marge que haviem previst per si passava algo. I no ha pasat. Aixi que teniem tres opcions:

a) ens quedem a Pamukkale el dia 18 per descansar i no veure res (morts de calor) i agafem un nıght bus fıns a Istambul (110 LT els dos). Arribem a istambul despres de 11 h petats i a recorrer la ciutat. A la nit empalment cap a l aeroport

b) agafem un bus cap a la platjeta (unes 4h) per estar una estona i assegurar-nos de que tenim un night bus cap a Istambul. Arribem a istambul despres de 11 h petats i a recorrer la ciutat. A la nit empalment cap a l aeroport

c) agafem un bus de dia (a les 10.00 am) i ens fotem 11h de bus cap a Istambul. Arribem a les 22.30 a Istambul i busquem un lloc per dormir. Descansem i el 19 visitem la ciutat.

Evidentment el millor planing es el C aixi que ja us podeu imaginar que estem a Istambul, petats despres de tantes hores de bus, amb el cul pla i l esquena morta. I aıxo que no hi havia gaire gent al bus i ens em pogut estirar com ens ha donat la gana. Ens hem despedits amb plors de la Romina i en Walter (que s ha rapat la barba i el cabell i sembla un skin head) i esperem veure´ls molt aviat a Mılan perque ens deuen un risotto i un tiramisu ;)

Hem anat amb la companyia Anadolu. Quina diferencia!! que si un Kaptain i la tripulacio del bus (com si fos un avio!!). Ens han donat de beure i de jalar (i han obviat l asquerosa colonia!). Teniem pantalla de TV i internet durant tot el viatge (i jo sense netbook :( ).

Be, anem a clapar que dema es un altre dia.

Castells de coto pero no pels nostres peus

Holaaaaa

Ahir varem sortir de Göreme a les 19,30 i 11 hores i dos autobusos mes tard hem arribat a Pamukkale!! A les 7,00 ja estavem esmorzant, be voliem esmorzar pero han tadat com 30 minuts en preparar... Siiiiiiiiii l'esmorzar turc a base de pepino, tomaquet, sindria, pa, mantega, mel i olıves. Per be, com a tot arreu te el seu extra: nocilla, mermelada de cirera i un ou dur!!. Be, la nocilla era com Nutel·la pero mes dolenta. Igualment comestible ;). i es que a mes a mes som massoquistes, peque vinga a parlar de cafes amb llet i croissants. Aiiiix, que patirem!!


Despres de devorar l'esmorzar (ara ja devorem aquestes coses excepte el pepino, que encara tinc dignitat!) la gent de la GH ens ha portat just davant de l'entrada del Pamukkale.

Cal tenir en compte que per on hem pujat nosaltres es per on s'arriba si no vas amb autobus turistic, es a dir, els que anem per lliure entrem per l'entrada que hi ha a baix de tot de la muntanya i els que venen en bus, l'autobus els deixa a dalt de tot (i com van amb el temps just es queden a la part de dalt de la montanyeta).

Que dir?? Dons que l'entrada es cara (com tot bon lloc turistic: 20 LT per cap). Grimpant per zones calcaries sense sabates (esta prohibit) hem arribat a dalt, ja que estem aqui... Tenim sort, encara no feia gaire calor (son les 10 del matí aproximadament)

El que idilicament esta fotografiat (aqui i a tots els posters que hi ha escampats per tota Turquia i que promocionen aquest emplaçament), es una petita zona, pero que moooolt petita i que en prou feines et deixen trepitjar. Be, la zona que et deixen trepitjar es la zona que hem pujat.

La montanya es una mica mes gran, les altres dues vessants de la montanya esta prohibidissim posar-hi els peuets. Clar, son les vessants on hi ha les piscines maques. Pero lo dicho, esas ni tocarlas!

Clar, com hem arribat tant aviat (els busos turistics encara no han descarregat a tot el personal) hem trobat la zona baixa de la muntanya amb molta aigua i, a mesura que anavem pujant i anavem trobant les diferents "piscines", les trobavem buides.

Hem deduit que l'aigua la deixen anar per tongades i que "obren l'aixeta" quan arriben els milers de busos turistics. Es a dir, que venen autobusos, dons obrim perque s' omplin les piscines de dalt (i clar, tanquen l'aixeta a les piscines de baix). Una pena. Hauria de ser molt maco tot això a l'època romana. Tota la muntanya rajant aigua termal, poder passejar per on vulguessis... aix, quin mal fa el turisme i els excessos!

L'aigua es calenta, el que no ajuda gaire a passar la calorada que estem patint a mig mati. Quan hem arribat a dalt hem anat a donar una volta. No us pensessiu pas que tota la muntanya es blanca, no no, nomes la cara nord, un cop arribes a dalt, tot es pedra, pedra i mes pedra! I a la pedra fa moooooolta calor.

Ara, la nostra missio es la Hireapolis. Una piscina termal (esperavem que amb aigua una mica mes freda, pero no hem caigut que termal vol dir aixo... calentona, uns 36-37 graus.

Complicat fer-te passar la calor amb aquesta temperatura!!). Pero el lloc es maco, la piscina esta plena de columnes romanes. Preu per banyar-se amb un munt de turistes? 25 LT per persona per banyar-te dues hores!!! Com us he dit abans, sort que hem arribat aviat i hi havia poc turista, perque quan hem marxat, estava ple!

I us explico mes tard perque s estant menjant els mosquits. Nomes dir-vos que hens hem fotut una siesta de 4 hores quan hem tornat del Pamukkale. Ens fem grans i ja no aguantem res de res: (

Grrrrrrrr

Que dir!! dons que caldria un parell de dies ben bons per poder veure tot el que Pamukkale ofereix, pero amb tanta calor i tant destrossats com anem, la nostra missio es sobreviure. Com diu en Walter: "a partir de las 14:00 todo son piedras!"

Si es que, en aquest cas li hem de donar la rao!.

Apaga el ventilador que tinc fred!

Holaaaa

despres de dormir mes de 11h seguides contimuem destrossats. Alguna cosa rara varen menjar ahir els nois (la Romina i jo varem menjar Manti -els famosos raviolis tucs-,i alguna cosa rara va demanar en Walter a base de carn -meet balls crec-) que els ha sentat una mica malament.
A les 10,30 ja estavem al llitet i es que els 200 km amb la moto han passat factura a la nostra pell (portem mig cos cremat, concretament l'esquerre) i al nostre cul (no podem seure casi en lloc, jajaja).

Hem esmorzat una mica tard, sobre les 9,30, ja que avui marxem i no tenim mes ganes de motorino. En Walter esta fatal de la panxa, pero no vol prendre cap mena de medicina del meu super botiquin OMS. Aixi que hem marxat a fer un passeig la Romina, i jo. Un passejet que ha durat desde les 11 fins les 2 a traves del Rose Valey, Zelve Valey fıns a arrivar a Çavuşin. Una pallisa a plena solana!

Ara estic a la recepcio de la GH fent el post, jeje, en el PC de la recepcio. Farem una mica el ronso fins les 19,30 que es quan ens surt el bus cap a Pamukkale. Son 10h de bus i ho intentarem portar millor que la darrera vegada. La Romina i en Walter han decidit acompanyar-nos i estar un parell de dies mes amb nosaltres a Pamukkale. Ens portem molt be :)

El lloc on hem estat sopant aquests dies (ara no recordo el nom), ens ha gestionat una GH amb esmorzar per 50 LT (un bon preu), i ens vindra a buscar a les 6,00 am quan arribem a Pamukkale. A veure com ens coneixem perque no tinc gaire clar que ens vinguin a buscar rollo cartellet Sr. Walter.

Com veieu no puc pujar fotos. Espero poder-ho fer a Pamukkale.

Deixem dons, la terra de la guerra de les galaxies, les ciutats subterranies i les esglesies troglodites. La terra on es conrreen carbasses al costat de xemeneies de fades i on, per sort, dormim tapadets amb un llençol per la nit ;)

Nıght bus i ja estem a la capadocia

Hola!!!

estem vius despres de moltes hores de bus. I quan dic moltes son moooooltes. No hi ha cap bus directe desde Urfa fins a Göreme. Hem hagut d anar fins a Kaymakli, canvi de bus fins a Nevsehir i d alla mırar una mena de taxi que ens portes fıns a Göreme. El que sembla mes ınclreıble es que desde aquı (göreme) pots a anar a qualsevol lloc i es gaırebe ımposıble arrıbar sense fer mil canvis.

Ara explico poc perque hem d anar a menjar Raviolis turcus. Pero, en dos dies ens han passat moltes coses, fins hi tot hem tornat a agafar una moto!!! 200 Km en una 125cc!!

ja us dire mes coses dema!!

apa a cuidarse!!

En motorino per la Capadocia

Al mati hem esmorzat com campions, i es que hem deixat enrrera l esorzar tipic curd amb el tomaquet i el pepino per poder menjar un pseudo ou ferrat passat, un pa recient fet, mantega i mel, acompanyats clar per les olives, el tomaquet, el formatge i el pepino!! Pero... on esta el tipic iogurt turc???

Ahir amb lesl cansanci del bus nocturn l unic que varem poder fer va ser veure el museu a l aire lliure de Göreme i anar a gestionar una motorino per avui (55LT 8 hores). Encara que al final han estat mes, perque ens hem perdut a la tornada.


La nostra ruta ha començat a Göreme i tenia el punt final a la vall d' Ilhara (si agafeu un mapa de la capadocia es exactament a l'altre punta).

La primera parada ha estat el Pigeon Valey, una vall on la gent feia servir les excavacions rocoses com a palomars i extreure aixi el "guano" i fer-lo servir de fertilitzant natural.


Despres de la sesio fotografica i pujats a la moto la nostra destinacio ha estat Uçhisar. El paisatge sembla recollit d’un conte de fades. Aquí l’entorn està fet de màgia, i passejar-se per aquestes valls és perdre’s en la més suau fantasia. Valls amb parets de roca, que semblen gelat a punt de desfer-se.

Una estona mes tard, hem arribat a la zona de la ciutat subterrania de kaymakli on es extrany perque hem trobat les coses mes barates per fer shopıng i no hem comprat res (ens hem adonat a la nit, despres de revisar els preus amb tota la zona :p)

Despres de tenir el cul destrossat hem arribat a la Vall D İlhara! Mooolt maco, es com un petit castellfollit de la Roca pero en forma de canyo. (ja penjare les fotos, no patiu). Ens hem imaginat la vida que deuria haver a la zona, amb mes de 40 esglesies, un riu fresc i molts arbres i tipus d ocells. Una petit ecosistema especial en una zona especialment arida.

Hem passejat per la zona verda, ens hem mullat al riu i la Romina ens ha fet una classe practica de com caminar per damunt de les pedres de riı. No hi ha res com haver nascut al Llac di Como! Nosaltres som de platjeta de sorra, jeje, amb peuet delicats. İ si, l' aigua estava freda.

Be, hem estat dues hores caminant pel cano. Un recorregut original de 40 km que nosaltres potser haurem fet 4 (la zona central). El final de la cinglera acaba a l espectacular mosastir de Selime.

Hem dinat tard, cap a les 5: 3 pides, amanida arros i pollo. Molta aigua. Un total de 80 LT els 4. Quina timada!!

De tornada hem anat parant veient com s’enfonsen sota la immensa esplanada de l’Anatòlia, les escultures que l’home va treballar per a convertir en casa seva, les capritxoses formes que decoren el paisatge, i com els homes es converteixen en petites termites devorant la roca, foradant la història.

Potteri kebab

Despres de tantes hores en bus hem descobert com n'es de dificil fer-nos entendre quan no ens volen entendre.

Haviem comprat el bitllet de bus desde Urfa directe a Göreme: ja! ja! i mes ja!. La primera sorpresa ha estat que hem hagut de parar a Kaymakli per fer un canvi de bus (despres de 6 hores d intentar agafar la pose desde Urfa). Despres el bus ha parat a Nevsehir. Pero si nosaltres voliem anar a Göreme!!!. Res, a la mega otogar de Nevsehir hem hagut d agafar un dolmus compartit (era mes aviat una furgoneta d una agencia de viatges), que hem hagut de pagar un extra de 5 LT per persona. Al final hem arribat a Göreme. Pero abans un gran recorregut per Avanos per anar a buscar a no-se-quı. Total un timo! quan a Göreme hi ha una otogar d on surten autobusos per a quasi tot arreu!! Dons es veu que no, que per arribar no hi arriba tot!



Un cop trobat la nostra GH (paradise cave pension), tot un xollu trobar una habitacio per 20 eurus la nit amb esmorzar inclos (esmorzar turc, clar), hem esmorzat perque clari no hem menjat res de res de res. Des de la fabulosa terrasseta de la GH hem pogut admirar que ens deparava el dia.


Un cop recuperades les forces hem anat a mirar la moto per dema i a veure el fantastic Museu a l aire lliure de Göreme. Entre grup de turistes i grup de turistes hem intentat veure el museu (15 LT per persona). Hem rigut força amb un paio que es dedicava a fer fotos dels grups de turistes, especialment perque quan preguntava d on eren i contestaven "espanya", el fotograf deia:"dons ara em responeu ¿118..? i la gent deia 88". Clar, veient la foto ho enteneu, no??



De tornada hem parat a fer una mica de shoping, clar que quan hem demanat un desconte ens ha dit que ens convidava a un expresso o un capuccino, en comptes del descompte. Clar, si vas amb dos italians, evidenment pares a fer el capuccino. Realment de capuccino no tenia res de res, mes aviat semblava les lattes macciatas que li demano al Carles del Zeppi. Pero hem descobert el lloc que ens faria les deicies dels dos soparets que hem fet a Göreme: el Seyyah Han restaurant & cafe.

A part, que ell es molt amable i ens ha ajudat a gestionar la GH per domir a Pamukkale. Aqui hem fet la tarda, perque sabiem que si tornavem a la GH ens estirariem a clapar i .. adeu fins dema! Aixi que si un çai, que si un batut de plàtan que porta potasi que si mirem la GH de Pamukkale.. s´ens ha fet l'hora de sopar.




La cuina d aquest local es realment meravellosa encara que el cafeno valgui res. Hem provat el Potteri kebab. Una mena de carn estofada de be amb verdures varies (diuen que son de temporada les verdures pero estem menjant sempre les mateixes: tomaquetş esberginia i pebrots raros). Aquesta carn es fa en aquesta mena de cassoleta de fang que veieu a la foto. I es bonissima!. El menu Potteri que ens hem agafat les nenes (les valentes), portava una sopa de llenties, una amanida (amb tomaquet, clar!), el potteri kebab i de postre bakabla (un pastisset mooolt bo i calentet).


Com erem els unics que estavem alla, quan hem acabat de sopar (i suposo perque ens veia la cara de k.o. que teniem tots) ens ha portat en cotxe fins la GH. Apa, a intentar dormir una micona que dema toca mes guerra!!

No vull mes sindria!!

Aixo es el que penses quan t'aixeques i veus desde  la finestra de la habitacio l'esmorzar que havıa preparat la Ferida amb tant d'amor i carinyo. I es que aquest mati marxem cap al Göbekli Tepe (40 LT i ens porta l Aziz). Hem dormit milor que ahir, perque ha quedat lliure l habitacio amb aire acondiciopnat. Li hem dit a la Romina i en Walterque si volien asil politic a la nostra habitacio que no hı havia cap problema!

A prop d'Urfa hi ha un dels descobriments arqueológics mes trascendents de les últimes decades: Göbekli Tepe. Es tracta del temple mes antic del mon, amb 11.000 anys d'antiguitat, inclus mes antic que Stonehenge (que te uns 5.500)

Esta aprop de la ciutat d'Urfa (uns 20 km i nomes es pot anar amb cotxe), es un temple de grans dimensions trobat despres de mes d'una dècada d'excavacions (aixo es dedicar-hi temps!!)

El lloc esta format per pedres esculpides i pilars que forman cercles. Molts d'ells esta llisos pero en altres hi ha esculpides talles de lleons, escorpins, zorrus i buitres. En el centre dels anells es situen dues pedres en forma de T. El pilar mes gran medeix casi 5mts i pesa enter 7 i 10 tones

Aquest descobriment ha fet trontollar diversos dogmes cientifics. Ja que no s'han trobat evidencies de que el lloc estigues habitat regularment, es pensa que nomes era un lloc de culte. Per al descubridor, aixo demostraria que tant el sedentarisme, com l'agricultura (que no es practicava fa 11.000 anys) i les ciutats, varen creixer junt als temples i no al reves.. com deia l'història.

No perdem de vista que estem a l'antiga mesopotamia, cuna de la humanitat, on segons la biblia va començar tot fa 4250 anys, on va tenir lloc la revolució cultural fa uns 11.000 anys, on l'Homo sapiens fins llavors nómada i caçador va deixar de banda les armes de caça i es va tornar sedentari.

Les dates cuadraran o no.. pero aqui respirem un aire bíblic.. que ens fa posar els pels de punta.. això és historia.. això es la historia de la humanitat.

Despres de la calorada, hem anat a dinar a çardakli kösk (30 LT)i ens hem estat tota la tarda a la zona del llac d Urfa, suposadament la zona mes fresca de tota la ciutat. Bebent mooolta aigua i menjant gelats. Hem contat que ens hem begut entre tos 4 en els dos dies d Urfa 16 botelles d aigua 1,5L!! En ma vida he begut tanta aigua!

Ara estem esperant a la Otogar , l'estacio d' autobusos, que te una sala d'internet, el bus nocturn que ens ha de portar cap a Kayseri (sortim sobre les 22,00 i arribarem sobre les 7 del mati: 35 LT) on agafarem un altre bus que ens portara a Göreme (sobre les 9 del mati i no tenım clar si seran 10 o 15 LT).

Alla ens espera la piscina del zulo que tenim reservat per 10 eurus la nit :).

Ens acomiadem de la mesopotàmia, i de la seva població, tan orgullosa de viure allà on les tres religions monoteistes majoritàries van compartir espai i coneixements, i on la humanitat ha deixat una empremta i llegat històric que ens recorda la seva riquesa i alhora la seva fragilitat: tantes civilitzacions han crescut i després desaparegut en aquestes terres...!

Les fotos?? Dema! ;)

Ah, i sobre la pregunta d on treuen l aigua pel Hamam? dons suposo que d on treuen tota l aigua: del projecte GAP. Al final no varem anar perque es Ramadan i no treballen les dones :(

Harran

Hola!!

Ens em llevat a les 7,00 per poder esmorzar el super esmorzar que ens ha preparat la Ferida ı anar cap a Harran.

Harran es un dels primers assentaments de la humanitat (diuen els entesos en la matèria que data d’onze mil anys AC), que cau a escassos quilòmetres de la frontera amb Síria. I és que ens trobem al bressol de la civilització, entre el Tigris i l’Èufrates (sí, això sona d’alguna cosa oi? Allò que estudiàvem al cole fa anys... i ara som aquí!).

A Harran hem pogut veure les ruïnes de la primera Universitat de la història, a més de passejar pel petit poble de cases de fang, famoses per la seva característica forma de con que serveix per a mantenir baixes temperatures quan l’estiu rosteix l’ambient a fora (perque fot una calda que no vegis).

Tot el dia voltant amb l Aziz i el seu super renauld 19 sense aire acondicionat amb un total de:

-uns 300 km

-9 hores sense parar

-4 indicis d accident (per sort no ens ha passat res. Dos quasi de cara en una carretera en fase asfaltamenta; un quasi ens menjem un sortidor de la gasolinera i l ultim un derrapatge digne d un rally). Clar, conduia l' Aziz.

-6 kg de sindria entre 4 persones.

-5 tomaquets amb sal

-6 litros d aigua beguts i dues cocacoles (una turca)

-45, 46 no se, mooolts graus a plena solana

- 0 ombretes

- 24 çaıs (24 gots de te)

estem petats de la calor, aixi que us deixem unes ınstantanıes del nostre gran tour (d un dia sencer). Hem visitat:

Citadel d'Harran

Coves de Bazda

Han el Bar'ur

Sogmatar

Sogmatar



la granja del la famılıa de l' Azır.
Apa, marxem a fer un pseudo Hamam comunitari. Dema us expliquem!!!

Sanliurfa: la ciutat sagrada i el projecte GAP

Hooooola, que tal!!!

Hem dormit mitjanament be a Katha. Be vol dir amb calor,clar. Tu mama, aqui no aguantes ni deu minuts!

Un cop llevats, quan hem vist que l esmorzar era el de sempre (olıves, un formatge salat, tomaquet i pepınos) hem decidit que no teniem gana i hem anat a buscar el Dolmus que ens portes cap a Urfa (Sanlıurfa o S. Urfa). Li hem demanat a l home de l hotelet que ens digues on s agafava el Dolmus. Ell ha fet un parell de trucades i ens ha dit que sobre les 8,00 pasaria el dolmus per davant del seu hotelet. genial! I em menjat una mica de sindria. Crec que aburrirem la sindria i el te!

El vıatge ha sigut de 3 hores i 2 Dolmus fins a arrıbar a la gran ciutat sagrada de Sanliurfa. El cami ha estat correcte, be tot lo correcte que pot ser estar 3 hores en autobus sense aire acondicionat. Pero les vistes han estat espectaculars. Hem vist una segona part del projecte GAP. Be, com quedara la part de Hassankeıf despres de fer la presa pel Tigris. El projecte GAP son les sigles del Projecte de l Anatolıa Sur Oriental, que el que vol es aportar aigua per irrigar les grans regions arides i generar enormes quantitats d energia hidroelectrica per a la industria. la magnitud del projecte es impressionant: es preveuen 22 preses i ja s han construit 17. la presa d Attaturk (la d ahir) es la mes gran. La segona mes gran sera la que inundara Hassankeıf :(. No us fare un rollo ambiental, sanitari, arqueologic i politic del que significa fer tanta presa. Penseu-hı!!

Aqui es on haviem quedat amb en Walter ı La Romina. Els haviem deixat a Dıyarbakir perque el dia que nosatres estavem a Khata fent el Nemrut Dagi ells estaven visitant hassankeyf.

La mostra missio era trobar al Mr Aziz, marit de la Ferida, que te una onuk evı (casa de hostes o Guest House) i que no teniem ni idea d on estava. En Marc nomes ens havia dit que l Aziz rondava per la Otogar buscant gent que es quedes a dormir a casa seva. Dons aixo, la missio era trobar l Aziz envoltats d un munt de gent que nomes sap parlar Kurd o Turc. Al final, despres de que una anima caritativa truques a un amic seu que sabıa angles, ens varen fer anar al pis de dalt de la Otogar. Alla un polıcia ens va fer parlar amb un altre home que sabia angles i que va trucar al Mr. Azız. Genial, en 5 mınuts l Azız estava ja amb nosaltres!! Si es que quan viatges, sembla que tot es converteixi en una missió: missió habitació, missió menjar, missió rentar roba, missió veure monuments, missió teletransport, missio trobar l Azız....

La ciutat de Sanli Urfa se situa a quaranta kilòmetres de la frontera amb Síria: això influeix enormement en l’accent, molt més àrab, és a dir, amb moltes més J que la resta de turcs (això segons la nostra inexperta oïda!), com també amb la manera de vestir del personal: fins i tot els homes es tapen el cap amb un mocador de color lila o bé amb la ja coneguda palestina, depenent de la moda del moment. Sanli Urfa és la tercera ciutat més sagrada per als musulmans .

un cop arrıbats a la casa de l Aziz i la Ferida i menjar 2 kg de Sindria entre tots dos, varem enviar un sms al Walter i la Romina: voleu habitacio?. resposta: Sı! volem una dutxa. Sms: truqueu quan arriveu a Sanliurfa.

Fins les dues del migdia varem estar fent el ronso al pati que tenen l Aziz i la Ferida, que es quan varen arrıbar en Walter i la Romina. Apa! 2 kg mes de sindria per celebrar-ho!!.

Fa tanta calda, troppo caldo com diuen ells que fins les 5,30 no hem sortit a donar una volta. casualitats de la vida avuı comença el Ramadan. Estem a una casa de musulmans kurds aixi que ells no beuen aiga nı menjaran res de res fins a les 7,30 de la tarda. Quan es faci una crida especial desde les mezquites (a nosaltres totes les crides d Ala ens semblen iguals). El Ramadan ens esta fent una mıca la guitza perque no podrem fer un Hamam. Les dones no treballen pel Ramadan, nomes els homes. Aixi que nomes hi ha Hammam pels homes.

Hem donat una volta, hem visitat el mes centric de la ciutat: el llac sagrat. Segons explica la llegenda (no us espanteu: que és un breu resum d’un breu resum que algú ens va resumir breument! i si no, a llegir-se el Gènesi): Abraham (el profeta) va venir a amagar-se del rei Nimrut en una cova de la ciutat (suposem que el perseguien i el volien matar per haber destruit retaules de deus pagans), però aquest (que com tots els reis té a un fotimer de sequaços treballant per a ell i li fan tota la feina bruta) el va trobar, i com a càstig, el va tirar des de dalt de tot d’uns pilars del castell, fets per a l’ocasió, a les fosses plenes de foc. Abraham, que era profeta i tenia poders sobrenaturals, es va convertir en aigua, i als troncs del foc en peixos. I per això, avui en dia hi ha un impressionant parc amb varies mesquites, un llac preciós i un fotimer (per no dir superpoblació) de peixos sagrats que tothom alimenta mimosament.

A les 7,30 Sopar fet per la Ferida i a descansar una micona. Sobre les 9 hem anat a fer un narguile amb la Romina (en walter s ha quedat rentant la roba). Un Narguile a dalt de tot de la montanya amb tot Urfa als nostres peus. I ni una gota d aıre!!

A les 11 hem anat a clapar. Dema un altre matinassu a les 7, que volem fer una excursio al poble d Harran.