Menjar i dormir a Turquia

Totes les dades que us donem son preus en habitacions dobles i menjar per a dues persones

Van:
Dormir:

Büyük Asur Öteli

Büyük Asur Öteli: http://www.buyukasur.com/

Direcció: Cumhuriyet Caddesi Turizm Sokak No:5, vaja força centric

Preu: 45 eurus al canvi, amb esmorzar inclos despres de regatejar.

Comentaris: Car pel que et donen. Esmorzar patetic i mes si baixes a partir de les 7 del mati. Ens varem trobar tot un bus de turistes, creiem que alemans, que havien arrasat amb el esmorzar.

Valoracio: Home, jo buscaria altres alternatives..



Menjar:

A qualsevol lloc es bo, Nosaltres varem sopar a un restaurant que es deia Akdeniz Tantuni, unes 17LT uns enpans bonissims.

Us recomanem no esmorzar a l'hotel i fer un dels tipics esmorzars de Van. Ara, amb temps, ehh que la quantitat de plats que et posen no us ho menjeu en 10 minuts!

Hasankeyf

Dormir:

Hasankeyf Motel

Hasankeyf Motel:

Direcció: Facil de trobar, nomes hi ha un motel /hotel/GH. Tot i això us indico que queda a ma esquerra un cop creuat el pont del Tigris.

Preu: 50 Lires turques, uns 25 eurus.

Comentaris: Nomes tenen 7habitacions i son molt senzilles, llits separats, algunes amb balconet al Tigris. Tenen ventilador pero tot i això fa una calor que te mueres, banys compartits i a la turca. la sort es que la seccio femenina esta separada de la masculina. Pero els aromes no estan pas separats.
Valoració

Menjar:

 

Hasankeyf elit lokantasi



   



Hasankeyf elit lokantasi: http://www.hasankeyfelit.com/

Direcció: just en el carrer que va a la zona del castell. Vorejant el riu.
Preu: economic.

Comentaris: A la nit el millor moment. Al costat del Tigris, passa airet, el menjar mooolt bo.

Diverses terrassetes al costat del Tigris



Diverses terrassetes al costat del Tigris

També es pot menjar a les terrasetes que hi ha al costat del tigris, pero nosaltres ho varem trobar tancat. Acabava d'haver-hi desprendiments i la policia havia tancat l'acces.

Diyarbakir

Dormir




 

Hotel Surkent http://hotelsurkent.com/

Direcció: 1014, Izzet Pasa Caddesi

Preu: 40 LT (uns 20 eurus sense esmorzar)

Comentaris: Centric i en un carrer molt tranquil, a uns 5 minutets del caravansarai. Adecuat si no et toca la 4 planta i ets un despiste com jo que no pares de deixarte coses ( no hi ha ascensor :p) . Amb zona comuna de descans molt petita. Aire acondicionat correcte. No te bones vistes. L'angles de la recepció es molt precari.

Menjar:

Caravansarai

Al carrer, es bonissim. Recomanem els gelats artesanals. Molt bons i molt mes economics que a la capadòcia.

També es pot menjar al Caravansarai, ple de restaurants e ideal per prendre la fresca i prendre alguna cosa.

Kahta

Dormir i menjar





Hotel Kommagene Camping

Direcció: Nosaltres va ser baixar i enganxar l'excursió aixi que no varem mirar gaire, pero sengons la Lonely lo milloret de la zona a preu raonable. Preu :240 LT. Car, si pero dos persones dormir, excursió de tot el dia, dinar, sopar, esmporzar i internet, recuperació de la guia.. be,  que hi farem. Els llocs turistics es paguen Comentaris: Home, jo crec que buscant trobareu altres preus. Pero nosaltres no teniem temps



Sanliurfa (Urfa)

Dormir



Lizbon Konuk Evi
Direcció: Balikli Göl Yolu Yeni Mah, Sk. Num 1286. Nex too Hotel El- Ruha. Abans truqueu 0 535 373 89 26. Molt aprop de la Universitat de Urfa. Molt. Preu: no ho recordo, pero deu estar sobre els 50LT els dos. Comentaris: Encantadors totos dos. Mmolt centric, habitacions molt netes, bany compartit. Menjar bonissim, tot inclos: aigua, sindria, sopar i esmorzar. Facilitat per fer excursions directament amb ells. L'Aziz porta el seu R21 a tot arreu. Us pot gestionar un Hamam, a no ser que sigui l'epoca  del Ramadam

Menjar:





Çardakli Kösk http://www.cardaklikosk.com/ Direcció: just al costat de la Universitat de Urfa  Preu: Unes 30LT tots dos. Comentaris: Varem menjar basicamet a casa l'Aziz i la Ferida, excepte el darrer dia per dinar que hi varem anar. El menjar molt bo, inclosa la Kola Turca. Una mica lents servint, espero que fos degut a que estavem en ple Ramadam, pero estavem sols i van ser moooolt lents. Vistes espectaculars al Gölbasi.

 



Göreme

Dormir





Paradise cave pension

Paradise cave pension. http://www.paradisecavepension.com/en/index.html  Direcció:  Muze yolu caddesi, Celle sokak, No:24, 50180, Göreme / Nevsehir / Turkey Preu: nosaltres ho varem contractar per internet i ens a costar 40LT (uns 20 eurus al dia, amb esmorzar inclos) Comentaris: molt correcte, bany amb aigua calenta, sabo i toballoles. Amb ventilador. Molt centric. L'internet es el PC que tenen a recepció per fer el check in, aixi que no podeui estar molta estona.

Menjar: 



Sey Yahhan

Ideal el  Sey Yahhan, http://seyyahhan.com/ Direcció: Muze Yolu nº 56, es a dir, si aneu caminant desde el Centre de Göreme en direcció al museu a l'aire lliure. No te perdua. Preu: de mitjana unes 30LT dos persones i ben menjats. Comentaris: Ideal, per situació, pel menjar, per lo cuidat que esta, per com n'es d'atent el amo del restaurant (no empalagos, atent, eh?) Per aixo nosaltres, despres de veure el cafe amb llet que tenien, varem repetir totes les nits que varem estar a Göreme



Pamukkale

Domir i menjar 

Dört Mevsim

Dört mevsim http://www.hoteldortmevsim.com/ Preu: 50LT amb esmorzar inclos Comentaris:  No te color, vaja si.. molt. tota la façana es de color taronja aixi que es veu molt :p. Molt neta, amb paper de wc i sabo inclos. Esta molt lluny de l'entrada de Pamukkale pero els amos et porten en una van sense cap mena de cost afegit. El problema es tornar, despres de la calorada. No et toca una altra que anar xino xano, clar. La llunyania fa que sigui una GH molt tranquila. Pisicina inclosa, pero la buiden per la nit. no ens varem banyar. El menjar en aquesta GH es boniisim.





 Menjar: Com us hem dit el menjar el varem fer a la mateixa GH. Molt casola i molt bo. Preu: sopar, p.e., 30LT tots dos .

Istambul





Dormir:

Historia Hotel http://historiahotel.com/ Direcció: Centric, molt centric, al costat de Santa Sofia Preu: 64 eurus la nit amb esmorzar inclos Comentaris: . Ara, la nostra habitació era molt sorollosa, a part de molt kich, donava a la part de les andanes de tren. Sort de l'aire acondicionat.

Menjar:



Davant de Santa Sofia

Qualsevol lloc es bo. Clar, depen de la butxaca. Menjar unes panotxes pel carrer poden costar 1 LT, pero si voleu coses mes sofisticades, s'han posat molt de moda els terrats dels edificis alts d'Istambul. Amb vistes a la Mezquita blava o a Santa Sofia. La carta, no inferior a 50LT per cap, tot un robo si sabem a quin preu van les coses. Penseu que a Van, varem sopar per 17LT tots dos!















Ja estem a casa.

Be, ja fa una setmaneta. Us deixo la llista de despeses totals per a dues persones (per si algu s'anima a venir per la turquia que sapiga quanta pasta s'ha de deixar) i la llista de baixes del viatge.


VOLS
bcn-ist-bcn (vueling): 556,50 €
istambul-van (pegasus): 145,00 €

MENJAR: 287,29 €

HOTELS (motels, zulus...): 374,86 €

TRANSPORTS (busos, dolmus, barquitus, taxis, motos, gasolina...): 351,98 €

VISITAS TURISTICAS (entrades, guies turistics): 361,44€

VISAT: 30 €

COMPRAS: 100€

PREU MIG PER PERSONA/ DIA: 73.59€
BAIXES
- 1 anell
- 1 camara de fotos
- unes ulleres de veure moooolt clar


BAIXES MÈDIQUES

-7 picades de mosquit (evidentment de la Patri)
-1 reguitzell de picades de puça (evidentment, de la Patri)
- 1 tall al dit (evidentment, de la Patri)

POSTS VIATGE KURDISTAN:

06/08/2010 Ja hem arribat a Van
06/08/2010 El llac Van i els gats
07/08/2010 Haysankeiff: olorem com ells!!
08/08/2010 Pero tu, tens fılls???
08/08/2010 manducare a la turca. Dedicat a la mama que pateix pel nostre menjar
09/08/2010 Mardin: on els policies son fotografs!
10/08/2010 El Nemrut Dagi
11/08/2010 Sanliurfa: la ciutat sagrada i el projecte GAP
12/08/2010 Harran
13/08/2010 No vull mes sindria!!
14/08/2010 Potteri kebab
15/08/2010 En motorino per la Capadocia
15/08/2010 Nıght bus i ja estem a la capadocia
16/08/2010 apaga el ventilador que tinc fred!
17/08/2010 Castells de coto pero no pels nostres peus
19/08/2010 El primo sitio es el mejor. (c) Walter

El primo sitio es el mejor. (c) Walter

Hola!!!

hem pogut descansar com a reis!!! Despres de trobar hotelet al costat de la mezquita blava a les tantes de la nit a un preu raonable (64€) ens hem llevat a les 8,30. Un esmorzar de persones!!! Clar que tambe inclou part del ja tipic i entranyable esmorzar turc.

I clar, com que els dos ja hem estat vaires vegades a Istambul hem anat a passejar. Com diu en Walter "El primer lloc es el millor", aixi que seguint la seva maxima hem anat a veure la mezquita blaba,

hem anat baixant fins a la Cisterna (20 LT) , Gran Bazaar, Bazaar de les especies i d' alla em creuat el pont de Galata. Tot xino xano sota un sol de justicia :(.

Hem dinat tranquil.lament: una mena de pechuga rebosada i patates fregides. Sempre amb l'acompanyament d'arros i verduretes. I com no! AIGUA!!!!

Despres hem anat a agafar el tranvia que ens portes a l'estacio de ferries de Kabataş. Alla hem agafat un ferry (3 LT per persona) per anar a veure les Illes principe.

Aquestes illes son les que fan servir els habitants d' Istambul com a segona reidencia. Com hem agafat el ferry a les 16,30 no ens ha donat temps d'anar fins la darrera (la que es mes maca) perque no haguessim pogut tornar a la city.

Aixi que hem fet el guiri per una illa plena de casetes de segona residencia. Alucinant pensar que davant teu tens tota la ciutat d Istambul, tota ella caotica, i tu estas passejant davant del mar er una illeta que nomes hi poden circular les bicis. Alla ens hem pres la coca-cola de rigor, el gelatto fet per ells i l' aigua (7,5 LT)!

De tornada hem agafat el ferry (3LT per persona) i davant del pier de Kabataş esta el final del tranvia (1,5 LT per persona) que ens ha portat fins a Sultanhamed.


Estem cansats i aqui quan es fa fosc la majoria dels transports publics no funcionen. Aixi que em contractat un servei de dolmus que ens portara a l aeroport a les 00,15 (20 LT per persona).


Ara anem a sopar algo guarro per poder gastar les 25 LT que ens queden. I si, es guarro perque ja no ve d'aqui. Ja tinc la boca plena d'herpes (em varen sortir ahir al bus :( )


Com sempre, les fotos quan arribem a Barcelona.

La Pasio turca

Sisisis riuten de la passio d Esparraguera. Aixo es la Passıo turca.

Des de Pamukkale teniem un dia de marge que haviem previst per si passava algo. I no ha pasat. Aixi que teniem tres opcions:

a) ens quedem a Pamukkale el dia 18 per descansar i no veure res (morts de calor) i agafem un nıght bus fıns a Istambul (110 LT els dos). Arribem a istambul despres de 11 h petats i a recorrer la ciutat. A la nit empalment cap a l aeroport

b) agafem un bus cap a la platjeta (unes 4h) per estar una estona i assegurar-nos de que tenim un night bus cap a Istambul. Arribem a istambul despres de 11 h petats i a recorrer la ciutat. A la nit empalment cap a l aeroport

c) agafem un bus de dia (a les 10.00 am) i ens fotem 11h de bus cap a Istambul. Arribem a les 22.30 a Istambul i busquem un lloc per dormir. Descansem i el 19 visitem la ciutat.

Evidentment el millor planing es el C aixi que ja us podeu imaginar que estem a Istambul, petats despres de tantes hores de bus, amb el cul pla i l esquena morta. I aıxo que no hi havia gaire gent al bus i ens em pogut estirar com ens ha donat la gana. Ens hem despedits amb plors de la Romina i en Walter (que s ha rapat la barba i el cabell i sembla un skin head) i esperem veure´ls molt aviat a Mılan perque ens deuen un risotto i un tiramisu ;)

Hem anat amb la companyia Anadolu. Quina diferencia!! que si un Kaptain i la tripulacio del bus (com si fos un avio!!). Ens han donat de beure i de jalar (i han obviat l asquerosa colonia!). Teniem pantalla de TV i internet durant tot el viatge (i jo sense netbook :( ).

Be, anem a clapar que dema es un altre dia.

Castells de coto pero no pels nostres peus

Holaaaaa

Ahir varem sortir de Göreme a les 19,30 i 11 hores i dos autobusos mes tard hem arribat a Pamukkale!! A les 7,00 ja estavem esmorzant, be voliem esmorzar pero han tadat com 30 minuts en preparar... Siiiiiiiiii l'esmorzar turc a base de pepino, tomaquet, sindria, pa, mantega, mel i olıves. Per be, com a tot arreu te el seu extra: nocilla, mermelada de cirera i un ou dur!!. Be, la nocilla era com Nutel·la pero mes dolenta. Igualment comestible ;). i es que a mes a mes som massoquistes, peque vinga a parlar de cafes amb llet i croissants. Aiiiix, que patirem!!


Despres de devorar l'esmorzar (ara ja devorem aquestes coses excepte el pepino, que encara tinc dignitat!) la gent de la GH ens ha portat just davant de l'entrada del Pamukkale.

Cal tenir en compte que per on hem pujat nosaltres es per on s'arriba si no vas amb autobus turistic, es a dir, els que anem per lliure entrem per l'entrada que hi ha a baix de tot de la muntanya i els que venen en bus, l'autobus els deixa a dalt de tot (i com van amb el temps just es queden a la part de dalt de la montanyeta).

Que dir?? Dons que l'entrada es cara (com tot bon lloc turistic: 20 LT per cap). Grimpant per zones calcaries sense sabates (esta prohibit) hem arribat a dalt, ja que estem aqui... Tenim sort, encara no feia gaire calor (son les 10 del matí aproximadament)

El que idilicament esta fotografiat (aqui i a tots els posters que hi ha escampats per tota Turquia i que promocionen aquest emplaçament), es una petita zona, pero que moooolt petita i que en prou feines et deixen trepitjar. Be, la zona que et deixen trepitjar es la zona que hem pujat.

La montanya es una mica mes gran, les altres dues vessants de la montanya esta prohibidissim posar-hi els peuets. Clar, son les vessants on hi ha les piscines maques. Pero lo dicho, esas ni tocarlas!

Clar, com hem arribat tant aviat (els busos turistics encara no han descarregat a tot el personal) hem trobat la zona baixa de la muntanya amb molta aigua i, a mesura que anavem pujant i anavem trobant les diferents "piscines", les trobavem buides.

Hem deduit que l'aigua la deixen anar per tongades i que "obren l'aixeta" quan arriben els milers de busos turistics. Es a dir, que venen autobusos, dons obrim perque s' omplin les piscines de dalt (i clar, tanquen l'aixeta a les piscines de baix). Una pena. Hauria de ser molt maco tot això a l'època romana. Tota la muntanya rajant aigua termal, poder passejar per on vulguessis... aix, quin mal fa el turisme i els excessos!

L'aigua es calenta, el que no ajuda gaire a passar la calorada que estem patint a mig mati. Quan hem arribat a dalt hem anat a donar una volta. No us pensessiu pas que tota la muntanya es blanca, no no, nomes la cara nord, un cop arribes a dalt, tot es pedra, pedra i mes pedra! I a la pedra fa moooooolta calor.

Ara, la nostra missio es la Hireapolis. Una piscina termal (esperavem que amb aigua una mica mes freda, pero no hem caigut que termal vol dir aixo... calentona, uns 36-37 graus.

Complicat fer-te passar la calor amb aquesta temperatura!!). Pero el lloc es maco, la piscina esta plena de columnes romanes. Preu per banyar-se amb un munt de turistes? 25 LT per persona per banyar-te dues hores!!! Com us he dit abans, sort que hem arribat aviat i hi havia poc turista, perque quan hem marxat, estava ple!

I us explico mes tard perque s estant menjant els mosquits. Nomes dir-vos que hens hem fotut una siesta de 4 hores quan hem tornat del Pamukkale. Ens fem grans i ja no aguantem res de res: (

Grrrrrrrr

Que dir!! dons que caldria un parell de dies ben bons per poder veure tot el que Pamukkale ofereix, pero amb tanta calor i tant destrossats com anem, la nostra missio es sobreviure. Com diu en Walter: "a partir de las 14:00 todo son piedras!"

Si es que, en aquest cas li hem de donar la rao!.

Apaga el ventilador que tinc fred!

Holaaaa

despres de dormir mes de 11h seguides contimuem destrossats. Alguna cosa rara varen menjar ahir els nois (la Romina i jo varem menjar Manti -els famosos raviolis tucs-,i alguna cosa rara va demanar en Walter a base de carn -meet balls crec-) que els ha sentat una mica malament.
A les 10,30 ja estavem al llitet i es que els 200 km amb la moto han passat factura a la nostra pell (portem mig cos cremat, concretament l'esquerre) i al nostre cul (no podem seure casi en lloc, jajaja).

Hem esmorzat una mica tard, sobre les 9,30, ja que avui marxem i no tenim mes ganes de motorino. En Walter esta fatal de la panxa, pero no vol prendre cap mena de medicina del meu super botiquin OMS. Aixi que hem marxat a fer un passeig la Romina, i jo. Un passejet que ha durat desde les 11 fins les 2 a traves del Rose Valey, Zelve Valey fıns a arrivar a Çavuşin. Una pallisa a plena solana!

Ara estic a la recepcio de la GH fent el post, jeje, en el PC de la recepcio. Farem una mica el ronso fins les 19,30 que es quan ens surt el bus cap a Pamukkale. Son 10h de bus i ho intentarem portar millor que la darrera vegada. La Romina i en Walter han decidit acompanyar-nos i estar un parell de dies mes amb nosaltres a Pamukkale. Ens portem molt be :)

El lloc on hem estat sopant aquests dies (ara no recordo el nom), ens ha gestionat una GH amb esmorzar per 50 LT (un bon preu), i ens vindra a buscar a les 6,00 am quan arribem a Pamukkale. A veure com ens coneixem perque no tinc gaire clar que ens vinguin a buscar rollo cartellet Sr. Walter.

Com veieu no puc pujar fotos. Espero poder-ho fer a Pamukkale.

Deixem dons, la terra de la guerra de les galaxies, les ciutats subterranies i les esglesies troglodites. La terra on es conrreen carbasses al costat de xemeneies de fades i on, per sort, dormim tapadets amb un llençol per la nit ;)

Nıght bus i ja estem a la capadocia

Hola!!!

estem vius despres de moltes hores de bus. I quan dic moltes son moooooltes. No hi ha cap bus directe desde Urfa fins a Göreme. Hem hagut d anar fins a Kaymakli, canvi de bus fins a Nevsehir i d alla mırar una mena de taxi que ens portes fıns a Göreme. El que sembla mes ınclreıble es que desde aquı (göreme) pots a anar a qualsevol lloc i es gaırebe ımposıble arrıbar sense fer mil canvis.

Ara explico poc perque hem d anar a menjar Raviolis turcus. Pero, en dos dies ens han passat moltes coses, fins hi tot hem tornat a agafar una moto!!! 200 Km en una 125cc!!

ja us dire mes coses dema!!

apa a cuidarse!!

En motorino per la Capadocia

Al mati hem esmorzat com campions, i es que hem deixat enrrera l esorzar tipic curd amb el tomaquet i el pepino per poder menjar un pseudo ou ferrat passat, un pa recient fet, mantega i mel, acompanyats clar per les olives, el tomaquet, el formatge i el pepino!! Pero... on esta el tipic iogurt turc???

Ahir amb lesl cansanci del bus nocturn l unic que varem poder fer va ser veure el museu a l aire lliure de Göreme i anar a gestionar una motorino per avui (55LT 8 hores). Encara que al final han estat mes, perque ens hem perdut a la tornada.


La nostra ruta ha començat a Göreme i tenia el punt final a la vall d' Ilhara (si agafeu un mapa de la capadocia es exactament a l'altre punta).

La primera parada ha estat el Pigeon Valey, una vall on la gent feia servir les excavacions rocoses com a palomars i extreure aixi el "guano" i fer-lo servir de fertilitzant natural.


Despres de la sesio fotografica i pujats a la moto la nostra destinacio ha estat Uçhisar. El paisatge sembla recollit d’un conte de fades. Aquí l’entorn està fet de màgia, i passejar-se per aquestes valls és perdre’s en la més suau fantasia. Valls amb parets de roca, que semblen gelat a punt de desfer-se.

Una estona mes tard, hem arribat a la zona de la ciutat subterrania de kaymakli on es extrany perque hem trobat les coses mes barates per fer shopıng i no hem comprat res (ens hem adonat a la nit, despres de revisar els preus amb tota la zona :p)

Despres de tenir el cul destrossat hem arribat a la Vall D İlhara! Mooolt maco, es com un petit castellfollit de la Roca pero en forma de canyo. (ja penjare les fotos, no patiu). Ens hem imaginat la vida que deuria haver a la zona, amb mes de 40 esglesies, un riu fresc i molts arbres i tipus d ocells. Una petit ecosistema especial en una zona especialment arida.

Hem passejat per la zona verda, ens hem mullat al riu i la Romina ens ha fet una classe practica de com caminar per damunt de les pedres de riı. No hi ha res com haver nascut al Llac di Como! Nosaltres som de platjeta de sorra, jeje, amb peuet delicats. İ si, l' aigua estava freda.

Be, hem estat dues hores caminant pel cano. Un recorregut original de 40 km que nosaltres potser haurem fet 4 (la zona central). El final de la cinglera acaba a l espectacular mosastir de Selime.

Hem dinat tard, cap a les 5: 3 pides, amanida arros i pollo. Molta aigua. Un total de 80 LT els 4. Quina timada!!

De tornada hem anat parant veient com s’enfonsen sota la immensa esplanada de l’Anatòlia, les escultures que l’home va treballar per a convertir en casa seva, les capritxoses formes que decoren el paisatge, i com els homes es converteixen en petites termites devorant la roca, foradant la història.

Potteri kebab

Despres de tantes hores en bus hem descobert com n'es de dificil fer-nos entendre quan no ens volen entendre.

Haviem comprat el bitllet de bus desde Urfa directe a Göreme: ja! ja! i mes ja!. La primera sorpresa ha estat que hem hagut de parar a Kaymakli per fer un canvi de bus (despres de 6 hores d intentar agafar la pose desde Urfa). Despres el bus ha parat a Nevsehir. Pero si nosaltres voliem anar a Göreme!!!. Res, a la mega otogar de Nevsehir hem hagut d agafar un dolmus compartit (era mes aviat una furgoneta d una agencia de viatges), que hem hagut de pagar un extra de 5 LT per persona. Al final hem arribat a Göreme. Pero abans un gran recorregut per Avanos per anar a buscar a no-se-quı. Total un timo! quan a Göreme hi ha una otogar d on surten autobusos per a quasi tot arreu!! Dons es veu que no, que per arribar no hi arriba tot!



Un cop trobat la nostra GH (paradise cave pension), tot un xollu trobar una habitacio per 20 eurus la nit amb esmorzar inclos (esmorzar turc, clar), hem esmorzat perque clari no hem menjat res de res de res. Des de la fabulosa terrasseta de la GH hem pogut admirar que ens deparava el dia.


Un cop recuperades les forces hem anat a mirar la moto per dema i a veure el fantastic Museu a l aire lliure de Göreme. Entre grup de turistes i grup de turistes hem intentat veure el museu (15 LT per persona). Hem rigut força amb un paio que es dedicava a fer fotos dels grups de turistes, especialment perque quan preguntava d on eren i contestaven "espanya", el fotograf deia:"dons ara em responeu ¿118..? i la gent deia 88". Clar, veient la foto ho enteneu, no??



De tornada hem parat a fer una mica de shoping, clar que quan hem demanat un desconte ens ha dit que ens convidava a un expresso o un capuccino, en comptes del descompte. Clar, si vas amb dos italians, evidenment pares a fer el capuccino. Realment de capuccino no tenia res de res, mes aviat semblava les lattes macciatas que li demano al Carles del Zeppi. Pero hem descobert el lloc que ens faria les deicies dels dos soparets que hem fet a Göreme: el Seyyah Han restaurant & cafe.

A part, que ell es molt amable i ens ha ajudat a gestionar la GH per domir a Pamukkale. Aqui hem fet la tarda, perque sabiem que si tornavem a la GH ens estirariem a clapar i .. adeu fins dema! Aixi que si un çai, que si un batut de plàtan que porta potasi que si mirem la GH de Pamukkale.. s´ens ha fet l'hora de sopar.




La cuina d aquest local es realment meravellosa encara que el cafeno valgui res. Hem provat el Potteri kebab. Una mena de carn estofada de be amb verdures varies (diuen que son de temporada les verdures pero estem menjant sempre les mateixes: tomaquetş esberginia i pebrots raros). Aquesta carn es fa en aquesta mena de cassoleta de fang que veieu a la foto. I es bonissima!. El menu Potteri que ens hem agafat les nenes (les valentes), portava una sopa de llenties, una amanida (amb tomaquet, clar!), el potteri kebab i de postre bakabla (un pastisset mooolt bo i calentet).


Com erem els unics que estavem alla, quan hem acabat de sopar (i suposo perque ens veia la cara de k.o. que teniem tots) ens ha portat en cotxe fins la GH. Apa, a intentar dormir una micona que dema toca mes guerra!!

No vull mes sindria!!

Aixo es el que penses quan t'aixeques i veus desde  la finestra de la habitacio l'esmorzar que havıa preparat la Ferida amb tant d'amor i carinyo. I es que aquest mati marxem cap al Göbekli Tepe (40 LT i ens porta l Aziz). Hem dormit milor que ahir, perque ha quedat lliure l habitacio amb aire acondiciopnat. Li hem dit a la Romina i en Walterque si volien asil politic a la nostra habitacio que no hı havia cap problema!

A prop d'Urfa hi ha un dels descobriments arqueológics mes trascendents de les últimes decades: Göbekli Tepe. Es tracta del temple mes antic del mon, amb 11.000 anys d'antiguitat, inclus mes antic que Stonehenge (que te uns 5.500)

Esta aprop de la ciutat d'Urfa (uns 20 km i nomes es pot anar amb cotxe), es un temple de grans dimensions trobat despres de mes d'una dècada d'excavacions (aixo es dedicar-hi temps!!)

El lloc esta format per pedres esculpides i pilars que forman cercles. Molts d'ells esta llisos pero en altres hi ha esculpides talles de lleons, escorpins, zorrus i buitres. En el centre dels anells es situen dues pedres en forma de T. El pilar mes gran medeix casi 5mts i pesa enter 7 i 10 tones

Aquest descobriment ha fet trontollar diversos dogmes cientifics. Ja que no s'han trobat evidencies de que el lloc estigues habitat regularment, es pensa que nomes era un lloc de culte. Per al descubridor, aixo demostraria que tant el sedentarisme, com l'agricultura (que no es practicava fa 11.000 anys) i les ciutats, varen creixer junt als temples i no al reves.. com deia l'història.

No perdem de vista que estem a l'antiga mesopotamia, cuna de la humanitat, on segons la biblia va començar tot fa 4250 anys, on va tenir lloc la revolució cultural fa uns 11.000 anys, on l'Homo sapiens fins llavors nómada i caçador va deixar de banda les armes de caça i es va tornar sedentari.

Les dates cuadraran o no.. pero aqui respirem un aire bíblic.. que ens fa posar els pels de punta.. això és historia.. això es la historia de la humanitat.

Despres de la calorada, hem anat a dinar a çardakli kösk (30 LT)i ens hem estat tota la tarda a la zona del llac d Urfa, suposadament la zona mes fresca de tota la ciutat. Bebent mooolta aigua i menjant gelats. Hem contat que ens hem begut entre tos 4 en els dos dies d Urfa 16 botelles d aigua 1,5L!! En ma vida he begut tanta aigua!

Ara estem esperant a la Otogar , l'estacio d' autobusos, que te una sala d'internet, el bus nocturn que ens ha de portar cap a Kayseri (sortim sobre les 22,00 i arribarem sobre les 7 del mati: 35 LT) on agafarem un altre bus que ens portara a Göreme (sobre les 9 del mati i no tenım clar si seran 10 o 15 LT).

Alla ens espera la piscina del zulo que tenim reservat per 10 eurus la nit :).

Ens acomiadem de la mesopotàmia, i de la seva població, tan orgullosa de viure allà on les tres religions monoteistes majoritàries van compartir espai i coneixements, i on la humanitat ha deixat una empremta i llegat històric que ens recorda la seva riquesa i alhora la seva fragilitat: tantes civilitzacions han crescut i després desaparegut en aquestes terres...!

Les fotos?? Dema! ;)

Ah, i sobre la pregunta d on treuen l aigua pel Hamam? dons suposo que d on treuen tota l aigua: del projecte GAP. Al final no varem anar perque es Ramadan i no treballen les dones :(