Menjar i dormir a Turquia

Totes les dades que us donem son preus en habitacions dobles i menjar per a dues persones

Van:
Dormir:

Büyük Asur Öteli

Büyük Asur Öteli: http://www.buyukasur.com/

Direcció: Cumhuriyet Caddesi Turizm Sokak No:5, vaja força centric

Preu: 45 eurus al canvi, amb esmorzar inclos despres de regatejar.

Comentaris: Car pel que et donen. Esmorzar patetic i mes si baixes a partir de les 7 del mati. Ens varem trobar tot un bus de turistes, creiem que alemans, que havien arrasat amb el esmorzar.

Valoracio: Home, jo buscaria altres alternatives..



Menjar:

A qualsevol lloc es bo, Nosaltres varem sopar a un restaurant que es deia Akdeniz Tantuni, unes 17LT uns enpans bonissims.

Us recomanem no esmorzar a l'hotel i fer un dels tipics esmorzars de Van. Ara, amb temps, ehh que la quantitat de plats que et posen no us ho menjeu en 10 minuts!

Hasankeyf

Dormir:

Hasankeyf Motel

Hasankeyf Motel:

Direcció: Facil de trobar, nomes hi ha un motel /hotel/GH. Tot i això us indico que queda a ma esquerra un cop creuat el pont del Tigris.

Preu: 50 Lires turques, uns 25 eurus.

Comentaris: Nomes tenen 7habitacions i son molt senzilles, llits separats, algunes amb balconet al Tigris. Tenen ventilador pero tot i això fa una calor que te mueres, banys compartits i a la turca. la sort es que la seccio femenina esta separada de la masculina. Pero els aromes no estan pas separats.
Valoració

Menjar:

 

Hasankeyf elit lokantasi



   



Hasankeyf elit lokantasi: http://www.hasankeyfelit.com/

Direcció: just en el carrer que va a la zona del castell. Vorejant el riu.
Preu: economic.

Comentaris: A la nit el millor moment. Al costat del Tigris, passa airet, el menjar mooolt bo.

Diverses terrassetes al costat del Tigris



Diverses terrassetes al costat del Tigris

També es pot menjar a les terrasetes que hi ha al costat del tigris, pero nosaltres ho varem trobar tancat. Acabava d'haver-hi desprendiments i la policia havia tancat l'acces.

Diyarbakir

Dormir




 

Hotel Surkent http://hotelsurkent.com/

Direcció: 1014, Izzet Pasa Caddesi

Preu: 40 LT (uns 20 eurus sense esmorzar)

Comentaris: Centric i en un carrer molt tranquil, a uns 5 minutets del caravansarai. Adecuat si no et toca la 4 planta i ets un despiste com jo que no pares de deixarte coses ( no hi ha ascensor :p) . Amb zona comuna de descans molt petita. Aire acondicionat correcte. No te bones vistes. L'angles de la recepció es molt precari.

Menjar:

Caravansarai

Al carrer, es bonissim. Recomanem els gelats artesanals. Molt bons i molt mes economics que a la capadòcia.

També es pot menjar al Caravansarai, ple de restaurants e ideal per prendre la fresca i prendre alguna cosa.

Kahta

Dormir i menjar





Hotel Kommagene Camping

Direcció: Nosaltres va ser baixar i enganxar l'excursió aixi que no varem mirar gaire, pero sengons la Lonely lo milloret de la zona a preu raonable. Preu :240 LT. Car, si pero dos persones dormir, excursió de tot el dia, dinar, sopar, esmporzar i internet, recuperació de la guia.. be,  que hi farem. Els llocs turistics es paguen Comentaris: Home, jo crec que buscant trobareu altres preus. Pero nosaltres no teniem temps



Sanliurfa (Urfa)

Dormir



Lizbon Konuk Evi
Direcció: Balikli Göl Yolu Yeni Mah, Sk. Num 1286. Nex too Hotel El- Ruha. Abans truqueu 0 535 373 89 26. Molt aprop de la Universitat de Urfa. Molt. Preu: no ho recordo, pero deu estar sobre els 50LT els dos. Comentaris: Encantadors totos dos. Mmolt centric, habitacions molt netes, bany compartit. Menjar bonissim, tot inclos: aigua, sindria, sopar i esmorzar. Facilitat per fer excursions directament amb ells. L'Aziz porta el seu R21 a tot arreu. Us pot gestionar un Hamam, a no ser que sigui l'epoca  del Ramadam

Menjar:





Çardakli Kösk http://www.cardaklikosk.com/ Direcció: just al costat de la Universitat de Urfa  Preu: Unes 30LT tots dos. Comentaris: Varem menjar basicamet a casa l'Aziz i la Ferida, excepte el darrer dia per dinar que hi varem anar. El menjar molt bo, inclosa la Kola Turca. Una mica lents servint, espero que fos degut a que estavem en ple Ramadam, pero estavem sols i van ser moooolt lents. Vistes espectaculars al Gölbasi.

 



Göreme

Dormir





Paradise cave pension

Paradise cave pension. http://www.paradisecavepension.com/en/index.html  Direcció:  Muze yolu caddesi, Celle sokak, No:24, 50180, Göreme / Nevsehir / Turkey Preu: nosaltres ho varem contractar per internet i ens a costar 40LT (uns 20 eurus al dia, amb esmorzar inclos) Comentaris: molt correcte, bany amb aigua calenta, sabo i toballoles. Amb ventilador. Molt centric. L'internet es el PC que tenen a recepció per fer el check in, aixi que no podeui estar molta estona.

Menjar: 



Sey Yahhan

Ideal el  Sey Yahhan, http://seyyahhan.com/ Direcció: Muze Yolu nº 56, es a dir, si aneu caminant desde el Centre de Göreme en direcció al museu a l'aire lliure. No te perdua. Preu: de mitjana unes 30LT dos persones i ben menjats. Comentaris: Ideal, per situació, pel menjar, per lo cuidat que esta, per com n'es d'atent el amo del restaurant (no empalagos, atent, eh?) Per aixo nosaltres, despres de veure el cafe amb llet que tenien, varem repetir totes les nits que varem estar a Göreme



Pamukkale

Domir i menjar 

Dört Mevsim

Dört mevsim http://www.hoteldortmevsim.com/ Preu: 50LT amb esmorzar inclos Comentaris:  No te color, vaja si.. molt. tota la façana es de color taronja aixi que es veu molt :p. Molt neta, amb paper de wc i sabo inclos. Esta molt lluny de l'entrada de Pamukkale pero els amos et porten en una van sense cap mena de cost afegit. El problema es tornar, despres de la calorada. No et toca una altra que anar xino xano, clar. La llunyania fa que sigui una GH molt tranquila. Pisicina inclosa, pero la buiden per la nit. no ens varem banyar. El menjar en aquesta GH es boniisim.





 Menjar: Com us hem dit el menjar el varem fer a la mateixa GH. Molt casola i molt bo. Preu: sopar, p.e., 30LT tots dos .

Istambul





Dormir:

Historia Hotel http://historiahotel.com/ Direcció: Centric, molt centric, al costat de Santa Sofia Preu: 64 eurus la nit amb esmorzar inclos Comentaris: . Ara, la nostra habitació era molt sorollosa, a part de molt kich, donava a la part de les andanes de tren. Sort de l'aire acondicionat.

Menjar:



Davant de Santa Sofia

Qualsevol lloc es bo. Clar, depen de la butxaca. Menjar unes panotxes pel carrer poden costar 1 LT, pero si voleu coses mes sofisticades, s'han posat molt de moda els terrats dels edificis alts d'Istambul. Amb vistes a la Mezquita blava o a Santa Sofia. La carta, no inferior a 50LT per cap, tot un robo si sabem a quin preu van les coses. Penseu que a Van, varem sopar per 17LT tots dos!















Apaga el ventilador que tinc fred!

Holaaaa

despres de dormir mes de 11h seguides contimuem destrossats. Alguna cosa rara varen menjar ahir els nois (la Romina i jo varem menjar Manti -els famosos raviolis tucs-,i alguna cosa rara va demanar en Walter a base de carn -meet balls crec-) que els ha sentat una mica malament.
A les 10,30 ja estavem al llitet i es que els 200 km amb la moto han passat factura a la nostra pell (portem mig cos cremat, concretament l'esquerre) i al nostre cul (no podem seure casi en lloc, jajaja).

Hem esmorzat una mica tard, sobre les 9,30, ja que avui marxem i no tenim mes ganes de motorino. En Walter esta fatal de la panxa, pero no vol prendre cap mena de medicina del meu super botiquin OMS. Aixi que hem marxat a fer un passeig la Romina, i jo. Un passejet que ha durat desde les 11 fins les 2 a traves del Rose Valey, Zelve Valey fıns a arrivar a Çavuşin. Una pallisa a plena solana!

Ara estic a la recepcio de la GH fent el post, jeje, en el PC de la recepcio. Farem una mica el ronso fins les 19,30 que es quan ens surt el bus cap a Pamukkale. Son 10h de bus i ho intentarem portar millor que la darrera vegada. La Romina i en Walter han decidit acompanyar-nos i estar un parell de dies mes amb nosaltres a Pamukkale. Ens portem molt be :)

El lloc on hem estat sopant aquests dies (ara no recordo el nom), ens ha gestionat una GH amb esmorzar per 50 LT (un bon preu), i ens vindra a buscar a les 6,00 am quan arribem a Pamukkale. A veure com ens coneixem perque no tinc gaire clar que ens vinguin a buscar rollo cartellet Sr. Walter.

Com veieu no puc pujar fotos. Espero poder-ho fer a Pamukkale.

Deixem dons, la terra de la guerra de les galaxies, les ciutats subterranies i les esglesies troglodites. La terra on es conrreen carbasses al costat de xemeneies de fades i on, per sort, dormim tapadets amb un llençol per la nit ;)

Nıght bus i ja estem a la capadocia

Hola!!!

estem vius despres de moltes hores de bus. I quan dic moltes son moooooltes. No hi ha cap bus directe desde Urfa fins a Göreme. Hem hagut d anar fins a Kaymakli, canvi de bus fins a Nevsehir i d alla mırar una mena de taxi que ens portes fıns a Göreme. El que sembla mes ınclreıble es que desde aquı (göreme) pots a anar a qualsevol lloc i es gaırebe ımposıble arrıbar sense fer mil canvis.

Ara explico poc perque hem d anar a menjar Raviolis turcus. Pero, en dos dies ens han passat moltes coses, fins hi tot hem tornat a agafar una moto!!! 200 Km en una 125cc!!

ja us dire mes coses dema!!

apa a cuidarse!!

En motorino per la Capadocia

Al mati hem esmorzat com campions, i es que hem deixat enrrera l esorzar tipic curd amb el tomaquet i el pepino per poder menjar un pseudo ou ferrat passat, un pa recient fet, mantega i mel, acompanyats clar per les olives, el tomaquet, el formatge i el pepino!! Pero... on esta el tipic iogurt turc???

Ahir amb lesl cansanci del bus nocturn l unic que varem poder fer va ser veure el museu a l aire lliure de Göreme i anar a gestionar una motorino per avui (55LT 8 hores). Encara que al final han estat mes, perque ens hem perdut a la tornada.


La nostra ruta ha començat a Göreme i tenia el punt final a la vall d' Ilhara (si agafeu un mapa de la capadocia es exactament a l'altre punta).

La primera parada ha estat el Pigeon Valey, una vall on la gent feia servir les excavacions rocoses com a palomars i extreure aixi el "guano" i fer-lo servir de fertilitzant natural.


Despres de la sesio fotografica i pujats a la moto la nostra destinacio ha estat Uçhisar. El paisatge sembla recollit d’un conte de fades. Aquí l’entorn està fet de màgia, i passejar-se per aquestes valls és perdre’s en la més suau fantasia. Valls amb parets de roca, que semblen gelat a punt de desfer-se.

Una estona mes tard, hem arribat a la zona de la ciutat subterrania de kaymakli on es extrany perque hem trobat les coses mes barates per fer shopıng i no hem comprat res (ens hem adonat a la nit, despres de revisar els preus amb tota la zona :p)

Despres de tenir el cul destrossat hem arribat a la Vall D İlhara! Mooolt maco, es com un petit castellfollit de la Roca pero en forma de canyo. (ja penjare les fotos, no patiu). Ens hem imaginat la vida que deuria haver a la zona, amb mes de 40 esglesies, un riu fresc i molts arbres i tipus d ocells. Una petit ecosistema especial en una zona especialment arida.

Hem passejat per la zona verda, ens hem mullat al riu i la Romina ens ha fet una classe practica de com caminar per damunt de les pedres de riı. No hi ha res com haver nascut al Llac di Como! Nosaltres som de platjeta de sorra, jeje, amb peuet delicats. İ si, l' aigua estava freda.

Be, hem estat dues hores caminant pel cano. Un recorregut original de 40 km que nosaltres potser haurem fet 4 (la zona central). El final de la cinglera acaba a l espectacular mosastir de Selime.

Hem dinat tard, cap a les 5: 3 pides, amanida arros i pollo. Molta aigua. Un total de 80 LT els 4. Quina timada!!

De tornada hem anat parant veient com s’enfonsen sota la immensa esplanada de l’Anatòlia, les escultures que l’home va treballar per a convertir en casa seva, les capritxoses formes que decoren el paisatge, i com els homes es converteixen en petites termites devorant la roca, foradant la història.

Potteri kebab

Despres de tantes hores en bus hem descobert com n'es de dificil fer-nos entendre quan no ens volen entendre.

Haviem comprat el bitllet de bus desde Urfa directe a Göreme: ja! ja! i mes ja!. La primera sorpresa ha estat que hem hagut de parar a Kaymakli per fer un canvi de bus (despres de 6 hores d intentar agafar la pose desde Urfa). Despres el bus ha parat a Nevsehir. Pero si nosaltres voliem anar a Göreme!!!. Res, a la mega otogar de Nevsehir hem hagut d agafar un dolmus compartit (era mes aviat una furgoneta d una agencia de viatges), que hem hagut de pagar un extra de 5 LT per persona. Al final hem arribat a Göreme. Pero abans un gran recorregut per Avanos per anar a buscar a no-se-quı. Total un timo! quan a Göreme hi ha una otogar d on surten autobusos per a quasi tot arreu!! Dons es veu que no, que per arribar no hi arriba tot!



Un cop trobat la nostra GH (paradise cave pension), tot un xollu trobar una habitacio per 20 eurus la nit amb esmorzar inclos (esmorzar turc, clar), hem esmorzat perque clari no hem menjat res de res de res. Des de la fabulosa terrasseta de la GH hem pogut admirar que ens deparava el dia.


Un cop recuperades les forces hem anat a mirar la moto per dema i a veure el fantastic Museu a l aire lliure de Göreme. Entre grup de turistes i grup de turistes hem intentat veure el museu (15 LT per persona). Hem rigut força amb un paio que es dedicava a fer fotos dels grups de turistes, especialment perque quan preguntava d on eren i contestaven "espanya", el fotograf deia:"dons ara em responeu ¿118..? i la gent deia 88". Clar, veient la foto ho enteneu, no??



De tornada hem parat a fer una mica de shoping, clar que quan hem demanat un desconte ens ha dit que ens convidava a un expresso o un capuccino, en comptes del descompte. Clar, si vas amb dos italians, evidenment pares a fer el capuccino. Realment de capuccino no tenia res de res, mes aviat semblava les lattes macciatas que li demano al Carles del Zeppi. Pero hem descobert el lloc que ens faria les deicies dels dos soparets que hem fet a Göreme: el Seyyah Han restaurant & cafe.

A part, que ell es molt amable i ens ha ajudat a gestionar la GH per domir a Pamukkale. Aqui hem fet la tarda, perque sabiem que si tornavem a la GH ens estirariem a clapar i .. adeu fins dema! Aixi que si un çai, que si un batut de plàtan que porta potasi que si mirem la GH de Pamukkale.. s´ens ha fet l'hora de sopar.




La cuina d aquest local es realment meravellosa encara que el cafeno valgui res. Hem provat el Potteri kebab. Una mena de carn estofada de be amb verdures varies (diuen que son de temporada les verdures pero estem menjant sempre les mateixes: tomaquetş esberginia i pebrots raros). Aquesta carn es fa en aquesta mena de cassoleta de fang que veieu a la foto. I es bonissima!. El menu Potteri que ens hem agafat les nenes (les valentes), portava una sopa de llenties, una amanida (amb tomaquet, clar!), el potteri kebab i de postre bakabla (un pastisset mooolt bo i calentet).


Com erem els unics que estavem alla, quan hem acabat de sopar (i suposo perque ens veia la cara de k.o. que teniem tots) ens ha portat en cotxe fins la GH. Apa, a intentar dormir una micona que dema toca mes guerra!!