Un cap de setmana a Maranello's world (II)

Eiiii,

Sisisisi, ens aixequem i veiem quin dia mes maco que fa….Però si son les 7!!!!!!!!!

En breu truquen a la porta: “servei d’habitacions”. Nonvolem de gent que faci el llit ara!! En Sergi diu que vinguin mes tard.
I als 30 minuts tornen a trucar, (revisar concepte: més tard). Ohhhh!!!l sorpresa!!! es una Sra. que ens porta l’esmorzar a l’habitació!!! (quin lujo). Encara que crec que la sorpresa es de la senyora quan obro la porta i em troba en roba interior :P jijijij

Esmorzar al llit!! I quin esmorzar!! Quines pizzetes!! Quins ¿xurrus??. Tot boniiiiism. Llàstima del cafè expresso que ens vàrem portar… a mi em faltava la llet L

Recollim trastos i els portem al cotxe. Necessito el meu manchattuuuuu!!!

Anem a veure si al restaurant Padock està obert i ens fan un manchattu. D’obert si que esta, però de manchatuus no en fa la pinta (revisar diferencia de conceptes entre restaurant i bar).

Així que agafem el cotxe i marxem cap al centre de Maranello:rotonda dels ferros, tot recte, rotonda de la font i a l’esquerra. Lo dicho: dos calles i dos rotondes :p. Ens plantem a Maranello Café. Abans el nen, volia fer fotos al restaurant il cavalino i a la ferrari store…. EXIGEIXO EL MEU MANCHATUUUUU!!!!


Maranello Café, of course, made in red. Es el café del poble. A la plaça del poble, davant l’ajuntament. Si es que no te pèrdua! Pujem al pis de dalt. Tot es vermell. Molt vermell, crec que m’estic posant vermella per simbiosi i no pas perquè fot un sol que te cagas! Mirant per la finestra, tothom va amb rams de flors.. estrany.

Ja tenim manchattu, cafe latte i una trenza. Si el jodido se alimenta bien! Diga-li tonto! Coneix molt be totes les aquestes merdusques (definamos merdusca com a pasta que esta de muerte).

I un cop ja tenim el cos content anem a veure el castello. Totalment prescindible aquesta visita. Continuem veient molta gent amb rams de flors... continua sent estrany.

El passejet fins a Spezzano, que es on esta el castellet, es maco. Vull dir que son camps verds amb muntanyes nevades al fons i casetes de poble. El castell? Tancat. El fossar es macu :P

D’aquí marxem a Módena. Per carretera, uns 10 km. Tot son pobles enganxats un amb l’altre. Estem una mica moscas de veure a tothom amb rams de flors. Deu ser perquè és el dia de la dona. A Spain, es mes aviat un acte reivindicatiu. Aquí es considera una festa d’exaltació a la figura de la dona, be, això és el que em va semblar :).

El centre de Módena es com el call jueu de Girona. Casetes pintades de colorins i carrers adoquinats. Les botigues? Algunes obertes, algunes tancades.. però sense cap mena de coherència entre elles. Encara no entenc els horaris de les botigues d’aquest país! :(

Un cop vist el centre de Módena, anem a comprar pasta :D. Anem a una mena de centre comercial (I Giardini) a Formiguine. Omplo tot un carritu de pasta. En Sergi em pregunta que on fotre tanta pasta!! Tanca els ulls i marxa perquè no em vol veure :P. Jajajaja. Si, realment hem comprat moooolta pasta!!

Ja son les 14:00. Més val que anem a dinar perquè a les 18:00 hem d’estar a Malpensa i tenim dos hores de trajecte (en Lancia Musa o en Ferrari).

Restaurant?? Tria en Sergi. On a vegades va a sopar per celebrar les victòries a fronton :P. Le Macine.

Ens asseiem amb La gazeta sportiva. Ve el cambrer a prendre nota. Bronca per en Sergi per llegir el diari davant d’una dama. Jajajaja. Triem!

· Penne Arrabbiata
· Scialatto Scoglio Fruti di Mare
· Filetto aceto balsamico
· Seppine casser
· Acqua

Abans de demanar els postres, el cambrer pregunta a en Sergi si m’ha regalat alguna cosa. Clar que en Sergi contesta que no. Segona bronca del cambrer a en Sergi. Immediatament es presenta el cambrer amb un ram de flors per mi :). En Sergi fa cares rares! Li dic que com que no m’ha regalat ram, en Sergi no te postre. El cambrer riu i a la seva bola ens porta el postre : I quin postre!!

Estem que explotem! Paguem i marxem cap a Malpensa. Ens queden dos hores de cotxe, posar tota la pasta a les maletes, dues hores d’avió, mitja hora fins a casa. Ah! posar rentadores... Mes val que ens ho prenguem en calma.

Nota mental: es molt dificil posar la pasta dins de la troley. La propera vegada la maleta completament buida!!!!!

Un cap de setmana a Maranello's world

Hooooola que tal!

Aquest cap de setmana he anat a la city dels cotxes vermells i “aplastats” (maranello’s world). He sobreviscut :P

L’aventura va començar dissabte, amb un matinassu padre i una excursió a l’aeroport del prat. Viatjo amb easyjet, que surt a les 9:20 de barcelona, i com no, amb retard. A les 11:30 em planto a l’aeroport de Malpensa. Un aeroport que sembla petit, però que et fots unes patejades de la ostia. M’espera en Sergi, amb un .... súper lancia musa!!! sisisisisi, treballant a Ferrari i em ve a buscar amb lancia... (amb una primera marxa super curta y una segona que mooolt llarga, vaja tant llarga que no tira gens!!).

Després de 2hores de cotxe i de pagar 9 leurus de peatge (al loru, que no son tan cars!!) ens plantem a maranel·lo’s world. Tour pel poble. Coses a tenir en compte:

· Dona la sensació d’un poble industrial, vaja tot son indústries amb lo que et lia una mica per saber en quin coi de carrer et trobes.
· A part, tot esta en obres.
· Es un poble ben estrany, perquè a la 13:30 no hi ha res obert (per jalar) i els horaris de les botigues encara els estic intentant assimilar… obrir a les 15:30???
· El poble, en si, te tres rotondes i dos carrers principals… si domines això, el poble es teu :P
· No hi ha tanta bandereta cavalina pels balcons, això si, qui no porta una gorra, porta uns pantalons ferrari i qui no, un xalecu.... i qui no porta un ferrari :P
· Molt i molt i molt edifici ferrari. :P

És tard, tot tancat, tenim crisi de gana. Així que acabem anant a un doner kebab.. (tants quilometres per a menjar un doner!!). De postres?? Jajaja, suggerencia si hi aneu: GELATERIA LUNA i demanar el gelat Luna, o el Papaya mmmmmm que bons!

A la tarda, tour per fora de les instal·lacions ferrari i passeget per la galeria ferrari. Una mena de museu de cotxes, tant els F1 com els de carrer. Nota, vigileu be a quina hora entreu que no us passi com a nosaltres que vàrem estar només 20 minuts L

Anem cap al “Zulo”, be, no he pogut dormir al piset de solter d’en Sergi de dins de la fabrica però si al que te a fora.. a uns 5 km màxim de la fabrica es troba un complex que es diu “Maranel·lo village”, al poble de Pozza (rotonda principal i carrer avall).
Trobem un hotelet, un gimnàs i una cafeteria (que es diu pit-stop), i un restaurant que es diu padock. Dutxeta (amb sabo ferrari, “per sentirse ferrari”) i ens arreglem per anar a sopar al restaurant Il cavallino!
Il cavallino es troba davant de l’antiga entrada de la fabrica, Que be que es menja, vaja, que be que es menja a tota italia!! Us recomano el vi de la casa (que agafes una turca de nassus)! No vaig poder robar res... ni les estoballes blanques amb el cavalino, ni el saler, ni els coberts... ni fotos penjades, ni l’ampolla de vi „il cavalino“, etc...





Estem petats, aixi que anem a clapar aviat,... be sobre les 11 . La veritat es que per la tele no fan res de bo... res res res...

Dema, segona part i fotos :P