Costums indies IV: les vaques, les castes i les supersticions varies

Les vaques


Perquè coi són sagrades? Què fan tot el dia sueltes pel carrer? És que no són de ningú? Resulta que fa més de 2000 anys les vaques eren com qualsevol altre animal, ni sagrades ni òsties. Però els sabis de turno van decidir que si no protegien més aquest animal que els hi donava llet -per alimentar-se- i bous -per treballar al camp-, acabaria per "extingir-se" i aleshores tindrien un problema important. La solució, sacralitzar la vaca, convertir-la en "la mare"dels indis

Vaca menjant-se les flors ofrena a Vanarasi

I com que els indis són supersticiosos i creients com ells sols un munt de llegendes i històries protegeixen les vaques. No se les pot matar, campen soles per tot arreu -és habitual trobar-se-les enmig d'una carretera sense moure's i els conductors són els que les han d'esquivar-, s'alimenten de fruites i verdures que pispen de les parades dels mercats o de cartrons i plàstic -cosa poc nutritiva i de difícil digestió per cert- i al vespre tornen a casa, perquè sí, resulta que les vaques tenen amo! El més divertit, o no, és veure a una vaca passejar per un mercat amb tota la calma i a tots els venedors amb pals de bambú fotent-li cops perquè no se li mengi els enciams o les pomes. La veritat és els hi foten unes òsties... sort que eren sagrades!

Una Vaca entrant a una casa, a Vanarasi

Les castes

Tema lleig. Les castes, és a dir, els grups socials de l'Índia, continuen vigents i tot indi que pertanyi a una casta baixa ho té complicat per sobreviure dignament. Els indis són molt orgullosos i mai es barrejaran amb gent de castes inferiors a la seva (tot i que diuen que les coses estan canviant perquè en teoria ara tothom té accés a l'educació i per tant els intocables podrien accedir a feines més dignes).

D'on surten aquestes divisions socials? Diuen que fa no sé quants mil anys els aris o blancs van envair el subcontinent indi. Aquests aris tenien una societat basada en dos classes -sacerdots i guerrers-. Quan van arribar al que ara és Índia van fer fora als habitants de les terres que anaven ocupant i només van permetre quedar-se en aquest territori als que acceptaven tenir una posició social inferior (i que servirien per fer les feines brutes). A partir d'aquí van anar sorgint més esglaons perquè era impossible canviar de casta (estaves destinat a pertànyer a la que havies nascut) i amb els anys es van anar inventant subcastes amb l'objectiu de tenir sempre, algú per sota. El tema va arribar a situacions exagerades i estúpides... els de les castes més altes no menjaven ni tocaven res preparat o tocat prèviament per algú d'una casta inferior; els de les castes més baixes havien de caminar pel carrer fent algun soroll perquè si la seva ombra tocava a algú d'una casta superior, aquest quedava contaminat i aleshores havia de purificar-se. I suma i sigue, la llista de tonteries similars a aquestes és molt llarga.

Supersticions varies

Una mena de mòbil fet de llimona i xili protegeix les portes de les cases i dels comerços indis... Si el primer client del dia compra, el comerciant tindrà sort en les ventes la resta del dia així que en teoria, farà el que sigui perquè compri ;)

El cotxe del nostre conductor de Jodhpur a Pushcar

Les mirades índies poden ser moltes coses. Les dels homes acostumen a ser pervertides, les de les dones intenses i penetrants. Aleshores hi ha les dels nens, que com que porten els ulls pintats amb kohl negre, resulten exòtiques. Mentre que per nosaltres el kohl o ralla negre que les dones es pinten al voltant dels ulls és simple estètica, pels indis és igual a protecció. Als nens se'ls hi pinten els ulls negres per protegir-los dels mals esperits i també se'ls hi lliga un cordó a la cintura evitar "el mal de ojo". Els conductors també pengen una sabata feta servir en els para-xocs... és un clàssic veure xancles penjant

Un nen, a Jaipur

Les pujes a Pushcar

Deixem la nostra estimada Jodhpur de matinada, a les 6. I ningu ens ve a despedir. Be, si.. el Baba de la GH que esta a totes, ha anat a despertar al seu fill perque ens acompanyes al cotxe que teniem llogat i que ens havia de portar a Pushcar.

Despedida de rigor, apretades de mans, foto i "recomend my GH". Un classic. Pujem a un Indigo..no un indica que es mes petit.. pero tant es. anem apretats.. i es que els cotxes aqui son una mica petitets que diguem.

4 hores mes tard, arribem a pushcar.Calor.. osti, es que fa mooolta calor.. i visto lo visto, negociem un altre taxi que ens porti a la tarda cap a Jaipur. I es que la ciutat es maca, pero no tenim ganes d'estarnos molta estona en una ciutat que ara per ara tot son botigues.

Passejem i anem a parar al llac, que per sort, esta ple. Alla es fan les pujes. Les pujes son una especie d'ofrenes (pagant, clar) que fas i que despres de donar gracies, i beneir a tota la teva familia desde l'origen dels temps fins ara i demanar un dessitg.. t'alliveres del teu mal karma i a partir d'ara ja tens un karma nou i net. "Els diners es queden, el karma ha d'estar net  perque es el que fa que et puguis reencarnar". Coi, entre aixo i el libre "Maleit Karma"... fa que em tiri i vagi a fer la meva puja.

Un cerimonial despres i una quasi patinada en aquestes maleides escales que rellisquen que no vegis, ja tinc el meu nou karma net i polidet.. anem a donar una volta per Pushcar!

Botigues, vaques, botigues, monos, botigues i mes botigues.. pero sobretot calor .. molta calor.. Entrem en un Ghat. En un d'aquests Ghats es on varen tirar les cendres de Ghandi un cop incinerat.. I veus com la gent es banya, es neteja, es purifica... pero sobretot.. ostia com saben passar el calor dins de l'aigua!!

Tenim caloreta i sed.. es bo no fer gaires esforcos, aixi qu anem a buscar una terrasseta. Te bones vistes, pero fa calor.. cocacola, pakores i garlic nan.. aix.. a descansar... i entre descans i descans i moguts pel nostre nou i net karma decidim anar a buscar una escola de Ioga, una que hi ha dins d'un temple. Merda, esta tancant.. el amo de l'escola (amo, mestre, professor, diga-li qui sap del tema), esta a Amber.. Ens hem quedat sense meditacio :(

Dons anem a meditar al seven heaven. EL Seven Heaven es una GH que ens varen recomenar els Belgues, els mateixos que ens varen recomenar la Blue House GH. Preciosa GH, realment mooolt maca, tranquila, i neta. Menjem i descansem fins que es l'hora d'anar a buscar el taxi que ens ha de portar a Jaipur.

I en aquest moment, a en Walter li entren les presses de fer neteja del seu nou Karma, apa dons.. una segona neteja no m'anira malament.. tampoc crec que en 4 hores hagi acumulat tant mal karma.. pero si no l'acompanyo realment si que l'acumulare..

Floretes, recitals de mantres, salut i vida a tota la familia desde l'origen dels temps, demanar bona feina en la propera reencarnacio, demanar mes sou en la propera reencarnacio, dessitg cap a l'aigua ;;encan les floretes, mes recital de mantres, aigua a munt i a vall... i per acabar un cordillet lligadet  a la ma (el que anomenen passaport de Pushcar), marca al front i pagament de rigor.

Ara si.. nets i polidets del nostre karma anem a Jaipur.. la ciutat rosa.

Jodhpur: els maharajas i les maharajis

L'antic palau fortificat de la ciutat es va restaurar i es va obrir al públic en una iniciativa admirable. Amb l'objectiu de donar a conèixer la vida dels maharajás es pot visitar el fort i un museu bastant guapo i amb el preu de l'entrada s'inclou una audioguia (mp3 i cascos amb explicacions de tot el que vas veient). Lo de l'audioguia, tot i que soni a tostón, és un encert. Hi ha versió spanish i explicacions més que interessants. La visita ha estat una de les més interessants que hem fet a l'Índia. Vas al teu aire però no et perds ni un detall.

PD: El més interessant de tot plegat és que et pots fer a la idea de la vida dels maharajás indis que vivien amb luxes inimaginables. Vamos como los Borbón a cuenta nuestra ;)

vistas a la plaça del rellotge

Merangar la nuit desde el nostre hotelet :)

Ojo al dato: publicat des de la iPad de Walter





la ruta:

Ver mapa más grande

Jodpur. La tornada a la crua realitat india

Ja hem arribat a Jodhpur, no sense abans disfrutar de tots els sorolls possible en el nostre tren de tercera classe. Pets, rots, mobils, crits, mes mobils…un gran repertori  nomes interromput per les petites hores de son que hem tingut. Per sort, l’aventura de trobar el nostre vago del tren ha estat menys aventura. En aquest cas l’estacio contava amb un sistema de senyalitzacio per cada vago. Mes facil ;)

A les 5 de la matinada ja estavem a Jodhpur.. en Walter I la Romina havien de venir sobre les 14h. Ahir, a la zona del llac, varem coneixer un parell de Belges que ens varen recomenar una GH a Jodhpur.  I cap alla que anem.

L’estacio de trens esta plena de gent.. son les 5 del mati I no se que fan… potser hi viuen.. o potser dormen perque passa aire.. no ho se, jot inc tanta son que ni m’ho plantejo.. tirem escales amunt.. a la dreta… cap avall… tothom del tren ha desaparegut. Queden 4 tuck tucks.. Per anar a la Blue House GH? I et fan aquell movement de cap que no saps que et volen dir.. (pero que ja sabem que vol dir gracies  les indicacions del Manu, Pedro i Toni, que per cert, nois.. ho imito forca be, jijijiji).  100 Inr.. si  home! Estic dormida pero no tant… aixi que negociem i ho treiem per  30 Inr.

El tucktunero ens porta a una GH que no es.. aiixxxx, a aquestes hores estem tots clapats. Nono! A la Blue House!! I alla anem! Tenim dues habitacions una per la Romi i en Walter I una altre per nosaltes.. J

Descansem una mica.. son les 6 del mati.. aixi que a les 11, un cop hem dormit I ens hem dutxat I hem esmorzat un pancake de banana… anem a donar una volta.. a la torre del relotge..

Vaques, tuktucks, indius, pitos i mes pitos.. crec que no m’acostumare a aquest soroll infernal.

A les 15:00 an aparegut!! ROMIIIIIII, WAAAALTERRR!!! Iuju!!! Ja estan aqui!! Els deixem descansar una miqueta mentre nosaltres anem a fer una dutxa. La segona del dia!

Sortim a les 4 I com aqui tot tanca a les 5 deixem per dema la visita al fort. I anem a veure els Jardins de Umaid Bhawan. Anem fins la placa del rellotge I alla negociem un tuc tuk.. el treiem per 50 Inr.

Tela quin caseta.. be es tracta d’una caseta, d’un hotel de super luxe (habitacio mes economica surt al modic preu de 800e) I d’un museu. L’entrada al museu 50 inr per persona (inclou la camara I una patetica explicacio d un dels guardies I la visita a uns quants tractors dels que li agraden al mon).

De baixada, un altre tuk tuk. Aquest una mica mes car.. quan no hi ha compentencia es el que passa . 100 Inr. I cap a la GH. Una altra dutxa I a sopar alguna cosa que fa gana. 

Hem anat a sopar al restaurant al Jhankar restaurant.

Al loro amb el menu per a 4 I els seus preus!

Aloo Firdaus: una mena de patates estofades que piquen una mica 90 inr

Vegetarian pakora 80 inr

Paneer Pakora: amb formaggiiioooo 80

6 coca coles 40*6unitats (sisisi, jo prenc cocacola que segur que no fa mal la panxa)

Plain rice per a en Walter: 40

Garlic naan 40 inr

Cheese naan 45 inr 

Tot uns 635 inr amb taxes incloses.. uns 10e 4 persones.. :) igualet que a barcelona!

i apa ara anem a dormir que dema toca matinassu per veure el fort sense caloreta. Un petonas!!!

Jaisalmer, el Thar i les estrelles

Jaisalmer està molt aprop de Pakistan i és la porta d'entrada al desert indi (el Thar). Els plats forts d'aquest poble turístic fins a la medul·la són el Fort i els safaris en camell. Dorms entre dunes, sota les estrelles, et fas amic del teu camell i escoltes cançons del desert... Sóna bé oi?

Dons com ahir varem estar donant voltes pel fort, aquest mati hem organitzat una sortideta per veure el llac que hi ha a Jaisalmer, el llac Gadi Sagar i les havelis (cases tipiques del rajastan on vivia la gent amb mooooolts diners). Hem sortit amb un 4x4, desde l'hotel amb un xofer privat.. luju luju! Que ens ha portat directament a veure el llac


Gadi Sagar





Vistes del fort de jaisalmer desde la terrassa de la Salim Singh-ki Haveli

Despres hem anat a veure les Havelis. Sincerament, crec que sense ell no haguessim trobat ni una!! La primera: la Salam Singh-ki-haveli. L'entrada ens ha costat 20 Inr cada un i 20 mes per la Camara. Aixi dons 60 Inr tot plegat (la lonely diu que 50 per cap, nono). La veritat es que ens ha agradat molt, mes que per lo maca que es la haveli en si, per les explicacions de l'home. De com es construeix, de quins deus hi ha a la india, de quins utensilis es fan servir, de com es reutilitzava l'aigua, el fang per rentar les dones, el terra, rentar la casa i despres com a fertilitzant. Realment molt recomanable la visita per tenir una idea de com era la vida en aquesta zona.

La segona haveli que hem anat a veure es la Patwa-ki-haveli. A veure, moooolt mes espectacular que la primera, perque es troba dins d'un carrer molt estret. Molt treballada, pero em faltaven les explicacions mes acurades, no pas un .. aqui espejos.. aqui la mesa de oro.. puaaajjj!!

A la per dinar, i ja posats ens varem menjar pollastre amb salseta (no recordo el nom, es una llastima) y 4 pakores de primer, i de segon uns nuddles.

Despres del gran apat, a descansar una miqueta de la calorada, piscineta i apa.. cap a les dunes a fer una volteta en camell i un petit refrigeri.. aix, els nostres ultims moments com a Rajas de Jaisalmer..

Us deixo les fotos... que parlen per si soles :). No hem vist estrelletes perque aqui esta el Monzo i esta tot ple de nubolets :(

Ara, poques hores falten per tornar a la crua realitat del tren de tercera classe. Jo no vull marxaaaaaaaaaaar!!

El primer tren i arribada triunfal a Jaisalmer

Hooooola que tal...

a veure... mmmm us varem deixar dient que haviem aterrat perfectament i que anavem a agafar un tren desde Delhi Cant, oi?

Dons quan varem arribar varem anar cap a l-estacio de tren per deixar les motxiles, ahhh, sorpresa! no hi havia cap lloc per deixar-les!! aixi que eren les 9 del mati, el tren sortia a les 18h i ens nenavem a portar tot el dia, passejant per la meravellosa Delhi amb els nostres 19kg de pes (10 per cap).

Varem negociar un taxi tot el dia, 1200 rupies, que ens va portar per tots els embussus de la caotica Delhi. Tots, tots i tots... a mes, a la tarda va comencar a ploure a bots i barrals.. dons encara mes embussos. Cert es que varem veure moltes coses: temples, la indian gate, el fort vermell, qutb minar, i mes embussus. Total, que eren les 17:30 i quan estavem dins del jardi de Gandhi varem pensar que era millor tornar a l-estacio de trens per si les mosques.

Templo de la Flor de Lot

varem fer be perque el tren es va adelantar 30 minuts. Aixo es la india!!! Be, sortia incialment a les 18:17, despres a les 18:06 i al final va sortir a les 18:38. Teniem reservat una llitera en el vago A1.. pero.. on coi era aquest vago?

El tren nomes parava 4 minuts.. i tennint en compte que hi havia com una trentena de vagons.. era complicat acertar. No us penseu que abans no ens varem informar per on queia el dichos vagonet.. Number 13, between the bridge, ens va dir el titi de l-estacio.. I una merda.. el tren pita i Seeeergiiii, pujem aqui, da igual. Ala, ens trobem que hem pujant en un altre vago.. totalment diferent.. i ningu parla angleeees :'(

Estem cansats, portem mes de 24 viatjant, i a part has de sumar la meva empalmada portoriquense. Trobem un home que parla angles.. tranquils, ens diu, d-aqui a una 1 el tren fa una parada de 5 minuts, i el vostre vago esta 3 mes enrrera d-aquest.. uffff, respirem. I es que els vagons no estan comunicats entre ells. A part, ens fa saber que el tren va cap a una altra banda.. ara si que estem acollonits.. ens diu una altra vegada que tranquils, que el tren en una hora es separa en dos.. i que una banda va a no-se-quin poble i l'altre banda cap a Jaisalmer. Ja podem correr! A mes, el nostre pla d anar al wc al principi del viatge per trobar-lo net, s en va a norris.. diooooos!!!

Passa una hora... i apa, baixem emocinats pensant que entre dos i tres vagons mes enlla esta el nostre.. Aix merda, noooo! es un sleeper clas, i un second clas, i un no class, merda merda, en un no class no passo la nit (vago que no te numeracio, que els seients son bancs de fusta tenint molta sort), 1 minut!! Merda merda,coorre, aqui i ha un A1!! puja, i me la sua si es el nostre o no!

Pugem i el tren arranca.. ens ha anat de poc.. i el flipat del tren que deia que tindriem temps.. i aixo que corriem molt buscant on coi era el nostre vago. Almneys vam corre entre 8 i 10 vagons per trobar el nostre.

pero be, no respirem... la gent del vago te el HA1 i nosaltres hem d'anar al A1... merda merda merda.. ja ens veiem dormint entre vagons, o pidolant un llit.. o anant de llit en llit... fins que ens fessin fora. Trobem a dos parelles d espanyols.. i ens reafirmen que aquest es el HA1.. no se com ells han pogut trobar el vago tant rapidament..a hhhh, perque ells sortinen de la primera estacio i no com nosaltres que pujavem mes tard... Nota mental, els trens cal pujar a la primera estacio.

Deixo vigilant les nostres pertenences.. i jo me las piro a investigar.. per sort, aquest vago esta comunicat amb els altres. Trobo un vago.. es el A1.. iuju... i si no ho es, que vingui el revisor i em foti fora!

Ens toquen les lliteres de dalt.. i anem dormint.. i despertant/nos tota la nit.. les lliteres de baix van canviant de propietaris, ara una dona gran que es dedica a obrir la llum... i jo a tancarla... dos homes joves...que aquests si que tanquen la llum... ens despertem... un altre home diferent.. aixo es can pixa... i en cha-cha-cha del tren que ens endormisca.. Merda, tinc ganes d'anar al WC!!

i alla estava jo.. mirant la porta del wc. que com sabia que era el Wc? dons perque feia pudor a pixums. Aix, o vaig al WC o no puc aguantar fins arribar a Jaisalmer.... I alla em veieu.. intentant fer-me amiga d'una tipica tassa turca que evacuava, evidentment a les vies del tren directament. No se si van ser els efectes de llegir el llibre "Maleit Karma" o que,... pero vaig pensar.. ostres, que aquest tren no tingui un accident.. perque.. que trist morir amb els pantalons baixats, en un WC com aquest...

Passat els 5 minuts de bojeria mental (suposo que per la manca de dormir, dormir malament, dormir al avio, dormir tirada a Doha... uf uf uf), intento tornar a la nostra llitera.. aix, tot es fosc.. i quina era.. aixi que comenco a investigar.. aqui hi ha una persona.. aqui hi ha una altra.. aquesta esta buida.. ups, pero aqui no està.. ahhhhh, siiii.. aqui.. i apa, a grimpar cap a la llitera!

I be, mes cha cha cha, jaleo de gent, la gent que truca al mobil de la gent.. mes gent... tanchan, ens diuen que arribem 2 hores mes tard a Jaisalmer.. jajajaja, nomes faltava aixo!!

sobre les 12 hem arribat a Jaisalmer, hem agafat un taxi (200 rupies, una pasta) que ens ha portat al hotel sorpresa: el Suyagarth, woooooowwww.

Ens hem relaxat a la piscina, i ens hem organitzat unes sortides per aquesta tarda i dema. A la tarda ens esperava un xofer per portar-nos cap a la fortalesa.

Alla hem passejat i hem conegut a la Bobby, una dona que ha creat una botiga i que ven les artesanies que fan les dones de la poblacio. Ajuda, amb aquests diners, a fer mes independents les dones del dessert der thar.  La botiga es diu Bellissima i ella es encantadora. Li hem comprat un parell de mocadors, que ens aniran molt be per dema que marxem al desert.

I res mes... a part de sopar el nostre primer Thali amb coca cola al restaurant Chandan Shree Restaurant ( 2 Thalis, 2 coca coles, 1 extra de pa.. que picava la ostia = 185 Inr)

I ara, res... cap a un llit nomal falta gent... 

Petonets!!!

PD, no hi ha fotos, que la conexio es xuuuunga de la leche!

la ruta que hem fet avui:


Ver mapa más grande

Barcelona, Doha i la ¿meravellosa? Delhi

L'India, amb els seus 1.100 milions d'habitants, es el segon país més poblat del mon despres de Xina. He llegit que cada segon neix un indiu.. (3 setmanes de viatje=21 dies *24 hores *60 min *60 segons=1.814.400 segons, aixi que mentre estiguem aqui, hauran nascut quasi 2 milions de indius!!!)

Vam sortir de Barcelona cap a Doha, no sense els espants de perdre els avions.. jo venia desdes Puerto Rico aixi que... justet justet. Les motxiles pesen un espant! no se si en el darrer vol que tenim un pes maxim de 20kg ens deixaran pujar. Això i el jet lag... quina aventura.

Com sempre, no haviem fet ni 5 minuts de l'avio que ja vaig caure en braços de Morfeu. En l'aeroport de Doha hi ha de tot, especialment or, diamants, arabs amb túniques blanques agafats de les mans, dones que semblen ombres, i tota una diversitat de vestits i cares majoritàriament nigerianes, de l'orient mitjà, de l'india o Pakistan i de filipines.

Hem aterrat. Hem anat a recollir les motxiles i quan hem sortit de l'aeroport ens hem trobat amb la India pura, i sobretot dura.

Ens hem preguntat mes d'una vegada que coi fem aqui, encara hi estem reflexionant. La humitat, la multitud, la malaltia, la contaminacio, la decadencia i les muntanyes de porqueria de Delhi desesperen a qualsevol. No he trobat ni una sola rao per no fugir corrents d'aquesta urbe d'aproximadament 12 milions de persones censades (la xifra es deu duplicar si es te en compte la poblacio real)....

Be la raó de no marxar corrents es que tenim un tren a Jaisalmer a ves a saber a quina hora (el bitllet de tren no ho posa i hem de comprar aquella llista de trens (trains at a Glance). Ens espera un minim de 18 hores i mitja en un compartiment compartit amb ves a saber qui.. Que maca es la India!

Manducare a la puertoriquense (I)

Hola que taaaal!!

avui poc a comentar a part de treballar molt. Us deixo unes fotos del menjar que hi ha per aqui, que com no vigilem tornarem en bussines class pero no per comoditat si no perque no hi cabrem en classe turista. :)

Pork Carne Frita: served with plantain monfongo, en el piña colada.

Cebiche: menjat en el restaurant el picoteo

Salmon con pistacho en el Picoteo

Crispy chiken Chicharrones: mamposteado rice with beans hot plantain tostones, en el piña colada.

Em fa mal la panxa.. el menjar es massa pesat... puaaajjjj

Arecibo i els ovnis

Divendres!! Iuju!!!!! Els nois i jo ja estem farts d’anar de l’hotel al pont i del pont a l’hotel, treballar, treballar i treballar.. i quan podem escapar-nos al “piña colada”. Malgrat soni fantàstic això de piña colada, es una mena de quick restaurant per menjar qualsevol cosa i no pas gaire bona :(.

Un dels 8 peatges

Així que com a comiat meu d’aquesta setmana hem decidit fer una petita excursió. IUJUUUU!!! Aprofitant que encara no hem anat a veure com esta l’autopista, ni quins edificis tenim, ni en quin estat estan (si es que comprem cada cosa...) travessarem part de la pista fins a Arecibo! L’excusa li ha semblat be al Dire (be, l'ha proposat ell), aixi que pa alla vamos!!

Aixi es la nostra nova adquisició. 

Selva amazonica que invaeix...



Mes selva damunt la pista..



El peatge es baratet.. vaja, uns 2.5 dolars creuar 3/4 parts de la illa.. i amb poli incorporada (la pasta que ens costa la poli dels webs). S'han de fer força obres, el terra, els laterals, intentar mantenir la selva amazonica aquesta de manera controlada i que no invaeixi l'autopista, arreglar els ponts, montar un sistema de rebuts que no sigui manual.. sisisis, el que sentiu, entreguen un paperet en blanc i omplen el cost.. vaja, un drama. (pero el tema dels rebuts sera un Costums Ruertoriquenses)

Una vegada vista la magnitud de la tragedia.. hem tornat enrera, i casi ens matem fent la incorporació a l'autopista, un camió casi ens aixafa... anava tant depressa.....  I un cop passat el sustu, aixequem la vista i... ens trobem el següent camió.. us heu fixat amb el titol de la marca que transporta?

Marca: Me salve, i si... ens varem salvar..



Tractors... i com corren!



Aqui tot es tant americanu... Mon, t'estic preparant un post de tractors :)



Per arribar a l'Observatori d'Arecibo S’ha de pujar una costa a peu d'alguns 10 minuts, aneu còmodes. A l'entrada hi ha una exhibició de descobriments d'astronomia. Podràs realitzar experiments que t'ajudaran a entendre principis astronòmics. Pel meu parer, una mica cutre si ho comparem amb el museu de la ciencia.. Be, moooolt cutre, però que hi farem, per molt superpotencia que siguin els USA, no tenen diners per invertir-hi.



El museu per dins



Hi ha un auditori que presenta una pel•lícula de 20 minuts sobre les tasques que s'hi realitzen. La peli, feta gracies a una donació, es mooolt cutre sobretot al principi. Hi surten desde els cuiners fins a la noia que li acaben de publicar un estudi en una revista. Aix, tant previsible tot el documental :(

En acabar la pel.lícula veuràs al radiotelescopi en acció. L'horari és de 9:00 a.m. a 4:00 p.m. de dimecres a diumenge, excepte en temporada alta (1 juny - 31 juliol i 15 desembre-15 gener) que obre de dilluns a diumenge. L'observatori té un cost d'admissió de $ 5 per adult i $ 3 per nen.

Entrada al Observatori

El Radiotelescopi d'Arecibo és el més gran del món, i el subsegüent en grandària es troba a l'Àfrica. El Radiotelescopi, està administrat per la universitat Cornell amb un acord de cooperació amb la National Science Foundation. L'observatori funciona sota el nom de National Astronomy and Ionosphere Center (Naica) encara que s'utilitzen oficialment dos noms. Recol•lecta dades radioastronómiques, aeronomía terrestre i radar planetaris per als científics mundials. Encara que ha estat emprat per a diversos usos, principalment s'utilitza per a l'observació d'objectes estel•lars.

El cèlebre radiotelescopi, que va ser instal•lat el 1963 i la superfície reflectora va ser reconstruïda el 1974, és utilitzat per a estudis sobre la lonosfera, per a la cartografia radar de la Lluna i dels planetes i, a més, per a la Radioastronomia. Com podeu veure, plovia.. i molt., ja us he dit que heu de portar paraigües.....  

Per el 16 de novembre de 1974, es va transmetre des de l'Observatori d'Arecibo el senyal de ràdio més potent dirigida per la humanitat a les estrelles, amb l'esperança que hi hagi alguna forma de vida extraterrestre en un sistema solar similar al nostre.

El missatge contenia una sèrie d'informacions sobre la vida terrestre: un esquema de nombres, els àtoms dels elements de què estem principalment constituïts (hidrogen, carboni, nitrogen, oxigen i fòsfor), imatges esquemàtiques de la doble hèlix del DNA, de un ésser humà, del sistema solar i del propi radiotelescopi d'Arecibo.



La maqueta que hi ha al museu



El diàmetre de la "antenita" principal és de 305 metres, construïda dins d'una depressió, si pateix de vertigen prepareu-vos :) !!!!. La superfície de l'antena està formada per res més i ni més ni menys que de 38,778 làmines perforades d'alumini; cadascuna mesura aproximadament 1 x 2 m, suportades per un entramat de cables d'acer. El receptor està situat sobre una plataforma de 900 tones suspesa 150 m en l'aire per 18 cables subjectats per tres torres de formigó armat, una de 110 m d'alçada i les altres dues de 80 m d'altura (les cúspides de les tres torres estan al mateix nivell).



La plataforma posseeix una via giratòria de 93 m de longitud, en forma d'arc, sobre la qual es munten l'antena de recepció. Cal destacar ... que del 3 al 7 de març de 2001, l'observatori ha estat utilitzat per observar l'asteroide (29.075) 1950 DA, considerat com l'objecte més proper a la Terra.

Però la cosa no queda ahi ... ja que l'Observatori ja estat protagonista a les pel.lícules de Hollywood ... el mateix va ser utilitzat com locació per a la pel.lícula de James Bond GoldenEye.

També va ser escenari per a l'episodi d'Expedient X titulat "Petits Homes Verds" i va aparèixer a més a les pel.lícules Contact i Species. I també surt al llibre que em va regalar la Reyes :) I ara.. hi surto jo :D

Sota la pluja torrencial :)

Del hotel al puente y del puente al hotel... y tiro por que me toca

Hola...

Us adjunto el circuit diari que fem per anar a treballar... tenint en compte que ens llevem a les 6 i ja es de dia.. y sortim minim les 19:30 i es negre nit.....

A: Hotel, B: puente Teodoro Moscoso.

Us deixo també unes vistes desde la terrasseta de l'hotel... que total, es l'unic que hem vist fins ara.




Vista desde la terrasseta a la Esquerra: un tros de piscineta i un tros de muralla.



Vista de la terrasseta de front: la laguna de Condado i Isla verde



Vista de de la terrasseta a la dreta: aeroport i pista d'aterratge.



 

Costums puertoriquenses II: Els replans dels hotels

Us deixo foto d'una cosa molt curiosa de l'hotel. En cada planta de l'hotel hi ha un espai comú, entre dues habitacions, reservat per colocar dues màquines de vending: Una per treure gratuitament gel (amb lo be que aniria aixo a casa per poder fer mojitos i daiquiris de sindria!), i una altre on pots obtenir una cocacola i aigua. A titol econòmic l'aigua de 0,5 litres val 3 dolars i la cocacola  de llauna nomes 1,5

màquines expenedores: gel a la esquerra, cocacola  a la dreta

Costums Puertorriquenses I: la temperatura

Hoooooola que tal!!!


Comencem un nou apartat en el blog anomenat Costums Puertorriquenses. Aqui us anire parlant de les coses que més em sorprenen d'aquest pais. Avui: La temperatura!

Les temperatures, evidentment amb graus farenheid, amb el que o vas amb un conversor o et saps les temperatures de memoria. Això és extensible a tota la informació que el personal reporta: des de la temperatura de l'habitació de l'hotel (amb el seu "suposat" regulador de temperatura) fins la temperatura que hi ha a la piscina, a la temperatura que et marquen de les diferents ciutats dels EEUU, la temperatura de la nevera de la habitació....

Afegint el tema temperatura, el control de la mateixa es un desastre. Fot un fred que te cagas i que quan surts a fora (de qualsevol lloc on entris sigui hotel, cotxe, taxi, oficina) les ulleres, la camara i fins i tot les lentilles et queden entelades. Aixi que ja ens veus a tots, amb maniga curteta quan estem al carrer i amb jaqueta, mocador i fins i tot, amb polar, quan estem treballant al pont, a l'oficina del governador o a l'autoritat de transport.

Amb tot aixo tinc un mal de coll que alusinarieu :( i tinc tots els medicaments a Barcelona :(

Coquis i una tormenta tropical

Hola!


Avui us deixo un video que he gravat aquesta tarda, sobre les 19:00 (que aqui ja es fosc). Voliem fer el primer bany a la platjeta pero aviat comprovareu que no ha estat pas aixi ja que la cua d'una tormenta tropical que esta afectant Santo Domingo ens ha vingut a visitar. Ah! i si escolteu atentament el video, sentireu una especie de xiscles que sembla que digui: coqui, coqui, coqui. Es el soroll que fa justament el coquí, una granota endemica de la illa.

Business Class

Hola a tots!!

El grup de "voluntaris" de la integración ja estem a Puerto Rico! Varem arribar ahir sobre les 15:30 hora puerto rico (21:30 hora spain).

El vol en business es una passada, quina amplitud! Això si, el menjar deixa una mica que desitjar (vaig demanar uns chipirons amb gambes fet per uns cuiners que son 2 estrelles michelín i semblava que estiguessin bullits al microones, tots secs!!). Tot i que m'han dit que es molt millor la business d'iberia que la d'American Airlines.

Alhora d'aterrar, les maletes han sortit sense cap incidencia. Hem hagut de passar dos controls de seguretat., En un, a part de fer un repertori de preguntes (para que viene a Puerto rico? Para business. Quando tiempo se va a quedar? 1 semana), ens han fet foto, scanner de tots els dits de la ma dreta i de la ma esquerra. Tot controlat, cap problema!!  

Segon control: una mica més complicat:
-para que viene a puerto rico?
-Para business.
-Que business?
-Mi compañía ha comprado las autopistas de Puerto Rico.
-Si hombre!!
-Somos los del peaje :).
-OK, buena suerte! (lease amb cara de acojone)
Després, l’aventura de buscar un taxi: prou gran per 4 persones, les maletes pertinents. Hi havia un parell de furgonetes davant, que esperaven el vol d'American Airlines, pero com el d'Iberia va arribar abans van desistir d'esperar aquest vol i ens van portar. Pugem al microbus i el conductor ens possa una música pachanguera de nassos. I de cop i volta: ala! Pluja torrencial!

Matricula d'un tractor ;)

Estem allotjats al Hilton Caribean. Per la meva tranquilitat, he localitzat un caixer del Santander aquí al costat, per poder treure diners. Però ja veurem si em serveix quan torni perquè, segurament tindrem un zulu.

A l’hotel, per suposat, cadascú té una habitació. La meva es la mes gran, jeje i per això s’ha convertit en la comuna de tots. Es a dir, aquí tots treballem. Tinc unes vistes fantàstiques a la platja i encara no l’he trepitjat! El cert es que portem des de que varem arribar tancats i pencant. Dijous tenim reunió amb els accionistes i hem de preparar un munt de documentació.

Habitació a la 15 planta del Hilton

Amb el jet lag que portem, i el jalo que ens han donat a l'avió passem de sopar qualsevol cosa.. pero no ens negem anar a fer un mojito abans d'anar a dormir, el lloc: el piña colada. Fiasco! nomes es un restaurant :(. Ala pues, a dormir, que dema a les 5 ens hem de posar a treballar, que tenim molta feina.