sábado, 28 de mayo de 2011

La nova motxila!

Holaaaaaa!!!
A mitjans del mes de maig vaig encarregar la segona motxila que ens emportarem cap a la India. La primera, la varem comprar l'any passat a Itàlia. I veient que és super cómode i la meva ja ha dit "adeu", ens comprem la segona. 
Pensant en la motxila i la "vigilancia especial" que haurem de tenir d'ella durant els transports, sobretot en el tren,  no hem pogut resistir a mostrar aquest vídeo que mostra la seguretat dels cadenats en una maleta de cremallera. Són realment efectius? La resposta la teniu al vídeo que, encara que estigui en anglès i algú no entén l'idioma, és bastant il·lustratiu per si mateix. Veiem com, després de posar un cadenat i una brida a la cremallera, en arribar a casa ens trobem amb un certificat de l'equip de seguretat de l'aeroport (a manera d'exemple) a l'interior d'aquesta, i amb el cadenat posat!! !!. Màgia?


Haurem de buscar una altra manera de lligar les motxiles, no trobeu?

viernes, 27 de mayo de 2011

Malalties i altres coses xungues: les nostres vacunes per la India.

Holaaaaa

Certificat de vacunes de la Patri :)

Ja casi estem de la tanda de vacunacions. Jo he començat la tanda de vacunes al mes d'abril aquest any, al centre d'atenció al viatger de Bellvitge. Per proximitat amb la feina. Ara, tingueu en comte que l'horari es de 9 a 14h i que es troba en l'edifici d'infermeria.

El cost de la vacunació és el mateix vagis on vagis: 21.40 euros cadascun, desglossat en 14 euros de la visita y 7.40 de l'administració de les vacunes.  

Val a dir que cada metge te el seu criteri. Com veureu a mi m'han administrat la de la Febre Tifoidea (o Tifus), perque ja el tenia caducat, la Polio perque també el tenia caducat, i la rabia (en tres sesions). I no vegis com et queda el braç després de posar la vacuna de la rabia.  Ara, que no se com quedará el certificat de vacunes si m'han de posar mes l'any que ve. Ja només m'hi cap una :P

Sobre el tema de la Malaria o Paludisme. Recordar-vos que es una enfermetat produida per un parasit que es transmet per la picadura d'un mosquit.

No existeix la vacuna si no que el que existeix es el que es diu al quimioprofilaxi, que es la ingesta periodica de medicaments per a impedir el desenvolupament del parasit inoculat pel mosquit. La quimioprofilaxis no deixa protecció despres de la seva presa (per aixo no es una vacuna) pero mentres t'ho prens protegeix tant com una vacuna. 


A tots ens havien donat el lariam, malarone, Savarine, Proderma, Resochin, en funció dels efectes secundaris que tenen i sobretot, del temps d'estada al pais. La necesitat de prendre la quimioprofilaxis s'especifica sempre en la visita personal que fa el metge. Fins fa un any o any i mig ja no ho donen, consideren que es millor fer un bon tractament de prevenció (antimosquits / mosquitera) i en cas de patir els simptomes vagis al metge en menys de 24hores. En el cas que la ruta sigui per zones rurals on accedir a un centre mèdic et comporti mes de 24hores, llavors, uns donaran la recepta del malarone per tal de fer aquest tractament abans de la vostra arribada al centre mèdic:

1r dia: 4 comprimits junts
2n dia: 4 comprimits junts
3r dia: 4 comprimits junts

Sempre la medicació s'ha de prendre després dels menjars i amb liquid abundant. I resa perque el 4rt estiguis ja al centre medic..

Més coses sobre la  Malaria

Dons, que hi ha varios tipus de malaria o paludisme. Uns son mes greus que uns altres, pero en tots els casos el simptoma fonamental es la febre. També es pot tenir:
  • Calfreds
  • Mal de cap
  • Transtorns de tipus gastroinstestinals (diarrees i vòmits)
  • Malestar general.
El  període mínim d'incubació es de 7 dies, es a dir, si ens infectes la febre apareixeria com a molt aviat, 7 dies després.

Tots els tipus es poden diagnosticar i tractar correctament. Per aixo es important rebre atenció mèdica si s'esta viatgjant per una zona de risc i es te febre. També es recomana ser cuidados amb qualsevol febre que apareixi en els 3 mesos seguents al viatge. Aixo es important inclus si s'ha pres la quimioprofilaxis, per a evitar la enfermetat, encara que aquest cas la probabilitat de que aquesta febre sigui deguda a la malaria, es molt minça.

El mosquit que porta la malaria pica desde la posta de sol fins a la sortida de sol (bitxu nocturn). Pel que es molt importa aplicarse repelent desde que es fa fosc i dormir protegits, ja sigui en llocs amb bones condicions (absencia de mosquits) o amb l'us de mosquiteres. Evidentment es bo cubrirse les zones del cos exposades als mosquits amb pantalons llargs, camises de maniga llarga, mitjons. Evitar les robes fosques perque atrauen als mosquits.

El Dengue.

Es una enfermetat produida per un virus que es transmes per la picadura d'un mosquit. El periode d'incubació es de 3 dies i no existeix ni vacuna ni quimioprofilaxi.Hi ha dos tipus de dengue: el simple i el hemorragic (greu). En tots dos hi ha febre, dolors musculars i articulars. El hemorragic nomes es pot donar en persones que hagin tingut anteriorment el Dengue (alias Manu, que el va pillar el any passat a Birmania). Per tant, amb aquesta excepció, la majoria de nosaltres que ens infectem, nomes pillarem el dengue simple. En cas de presentar febre, no hem de prendre acid acetil salicilic.

El mosquit pica desde la sortida de sol (diurn), pel que es important aplicarse repelent desde la sortida de sol. el mosquit s'ha adaptat molt be a zones urbanes.

Mes coses xungues: la esquistosomiasis

Enfermetat produida per un parasit que penetra a traves de la pell quan la persona es banya en aigua dolça contaminada. Hi ha esquistosomiasis en molts dels paisos tropicals pel que es important consultar si els rius i llacs del pais de desti estan contaminats.

Un classic: la diarrea

Be, un classic per uns, jo encara no ho he pillat (i que duri). Es la enfermetat mes freqüent entre els viatgers. Per prevenir la diarrea els aspectes fonamentals es podrien resumir en el slogan: "cuecelo, pelao u olvidalo".
  • cuidar la higiene personal amb el rentat de mans abans de les ingestes
  • consumir els aliments ben cuits, evitar els aliments crus, millor pelar un mateix la fruita
  • no consumir glassons de gel, ni sucs de fruta de venedors ambulants, ni gelats.
  • Consumir begudes embotellades
  • si no es possible trobar aigua o begudes embotellades es pot desinfectar l'aigua amb derivats del iode o clor.
La rabia
Es una enfermetat produida per un virus que es transmet per la mossegada d'un animal infectat, fonamentalment gossos, gats, rat penats i monos. existeix vacuna.
En cas de mossegada es esencial el tractament ràpid post-exposicio tant si la persona ha estat o no vacunada previament. S'ha de fer el següent:
  • rentar la ferida el mes energica i profundament durant 15 minuts, amb aigua sola (i sabo si en teniu). Posteriorment desinfectar amb alcohol, iode o un altre antiseptic. el virus es propaga pel nervi (no per sang), per aixo una bona neteja podem eliminar una gran quantitat de virus.
  • no suturar la ferida
  • anar a la unitat sanitaria de referencia per aplicar la profilaxis post exposicio: aplicació de vacuna e inmonoglobulina (suero) antirrabica en dependencia del tipus de lesio, lloc de la lesio i estat de vacunació de la persona lesionada.

Sindrome de la clase turista : tromboesmbolisme

d'això ja en varem parlar fa temps. És l'augment de tromboembolisme venos i pulmonar que es pot donar en vols de llarga durada (mes de 4 hores). les mesures fonamentals son al movilització durant el viatge, hidratació i unus de roba elastica i fluixa.

Jet Lag

El pas per diferents franges horaris pot tenir com a consecuencia una disminució del ritme circadià anomenat Jet Lag. En viatges de mes de 48-76 hores es bo ajustar el cicle de ingesta/son al cicle del pais de desti desde 1 o 2 dies abans de la sortida.
Al arribar al desti es important seguir el ritme local de menjars i de son i assegurar una bona exposició a la llim de dia que ajuda a resincronitzar el ritme circadià.

Tota la informació és extreta del centre Tropical Drassanes. Institut Català de la Salut. SAP SUport al Diagnostic i al Tractament.

domingo, 22 de mayo de 2011

Ves-te fent a la idea: Pelicules, llibres i restaurants

Us adjunto informació vinculada al mon Indi, per si us voleu anar familiaritzant

Pel·licules:

¿Quién quiere ser millonario? (Slumdog Milionaire?), de Danny Boyle (2008)
La Ciudad de la Alegría, de Roland Joffé (1992)










Llibres:

El sari rojo, de Javier Moro: Explica la historia de la familia Gandhi-Nehru a través de los ojos de Sonia Gandhi, una mujer italiana "que lo abandonó todo por amor y que se convirtió, sin buscarlo, en presidenta del partido del Congreso de India que gobierna a una sexta parte de la humanidad y sobre la que todavía no se había escrito ningún libro". El título de su libro hace referencia, según apuntó el autor, al sari que el padre de Indira, Jawaharlal Nehru, le tejió en la cárcel para su boda y que Indira regaló a Sonia para la suya. "Ese sari se convirtió en toda una bandera y estandarte para la población india",




Pasíon india, de Javier Moro: El 28 enero de 1908, una española de 17 años, sentada a lomos de un elefante lujosamente enjaezado, hace su entrada en una pequeña ciudad del norte de la India. El pueblo entero está en la calle rindiendo un cálido homenaje a la nueva princesa de tez tan blanca como las nieves del Himalaya. Podría parecer un cuento de hadas, pero así fue la boda de la andaluza Anita Delgado con el riquísimo maharajá de Kapurthala. Y así empezó una gran historia de amor —y traición— que se desgranó durante casi dos décadas en el corazón de una India a punto de extinguirse. Tras realizar minuciosas investigaciones en Europa y en la India, Javier Moro —autor de El pie de Jaipur, Las montañas de Buda y coautor de Era medianoche en Bhopal— revela con todo lujo de detalles los secretos de aquella relación que culminó con uno de los mayores escándalos ocurridos en la India inglesa. Y nos traslada al fabuloso mundo de los maharajás, con sus harenes de Las mil y una noches, sus bacanales eróticas, su pasión por las joyas, los palacios, el flamenco, los caballos, los Rolls Royce y las cace¬rías de tigres. «Si al final he escrito una novela —dice el autor—, no ha sido por deseo de inventar nada, sino al contrario, para reflejar mejor el sabor de una época, así como los olores y colores de la India, las prodigiosas extravagancias de los últimos maharajás y la irresistible personalidad de Anita Delgado, fiel a sus sentimientos hasta que logró conquistar su propia libertad.».



El Pie de Jaipur, de Javier Moro: En 1984, un joven estudiante víctima de un grave accidente coincide en una clínica del sur de Francia con un camboyano, superviviente de la época de los Jemeres Rojos. Decididos a desafiar los pronósticos más pesimistas y dar lo mejor de sí mismos, se ayudan mutuamente, luchan y vencen en un combate lleno de valor, y también de compasión, que nos lleva de Montpellier a Nueva York, de Phnom Penh a Jaipur y más tarde a Barcelona; un combate que es una lección de esperanza que arroja luz sobre la sorprendente capacidad de los seres humanos para sobrevivir y hacer frente a la adversidad extrema
 
 
 
 
Las Montañas De Buda, de Javier Moro: Monjas budistas de quince años se atreven a desafiar a los invasores chinos, niños que son reencarnaciones de dioses, adolescentes heroicos y ancianos de leyenda, torturadores y sabios ermitaños, policías corruptos y guerreros nómadas… Las montañas de Buda cuenta lo que se niega a desaparecer al otro lado del Himalaya: el espíritu de la resistencia, la fe, el alma del Tíbet. Es la historia verídica de dos mujeres jóvenes que se unen a un grupo de refugiados para cruzar, de noche y a pie, las cumbres más altas del mundo. Es la historia del Dalai Lama, que dedica su vida a mantener viva la llama de la esperanza. Es la historia reciente del Tíbet. Y es, ante todo, la prueba de que la fuerza bruta no puede destruir el espíritu humano
 


Era medianoche en Bhopal, de Javier Moro y Dominique Lapierre: Una fulgurante nube de gas tóxico se escapa de una fábrica norteamericana construida en la antigua ciudad de Bhopal. Causa treinta mil muertos y quinientos mil heridos. Una tragedia que es también una advertencia a todos los aprendices de brujo que amenazan la supervivencia de nuestro planeta.


 
 
 
 
 
 
La ciudad de la alegría, de Dominique Lapierre: En La Ciudad de la Alegría se narran las vivencias de varios personajes en un slum (barrio de chabolas) de Calcuta. Paul Lambert es un cura católico francés cuya misión personal es ayudar a los más necesitados. Max Loeb un médico americano que llega a Calcuta cautivado por el trabajo de Lambert. Su historia se va mezclando con la de la familia Pal, con el cabeza de familia Hasari, que deben de migrar a Calcuta para ganarse la vida....  La ciudad de la alegría es un canto a la esperanza y al amor dentro del sufrimiento y la miseria que se da en los barrios pobres de la India. Una increíble e inolvidable novela que ha cautivado a millones de lectores en todo el mundo
 


Restaurants:

Moti Mahal
Harrisson Ford i Calista al Moti
En Guardiola al Moti
Adreça:  C/ Sant Pau 103 http://www.motimahalbcn.com/.
Preu, 15 eurus per persona. Menus de nit, també a 15 eurus per persona. Tenen un Pollastre Tandor boniisim.
Comentaris: regentat per una familia india que parla perfectament el català. Segons les enteses menjar molt similar al que menjarem a la india, pero sense picant. Menjar molt bo i abundant. Compte que si us lieu a parlar s'us faran les 12 i perdreu el metro ;). A part, amb aquest parell d'ilustres recomanant el restaurant, qui s'hi nega!



Restaurant Mayura

Entrada del restaurant Mayura

Adreça: Calle Girona, 57 http://www.mayuralounge.es/ 
Preu, uns 30-40 eurus per persona
Comentaris: Al migdia esta a rebentar. Millor anar a la nit, amb calma. I també millor reservar. Evidentment amb molt mes glamur que el Moti Mahal. Bona carta de vins espanyols i ben comunicat amb el metro

sábado, 21 de mayo de 2011

11.000 visites! IUJU

Això es mereix un canvi de look!

Deixem la imatge que ens ha acompanyat a tots desde el 2007, però no l'esperit del blog.





BONS VIATGES!!!!

L'Itinerari: Full Rajastan

Aqui va la ruta!


Ver mapa más grande

Sortint de Nova Delhi, fins a Jaisalmer, Jodhpur, Jaipur, Ajmer, Pushkar, Fathepur Sikri, Agra, Khajuraho, Vanarasi i tornant al punt de sortida: Nova Delhi.
  • 21 dies,
  • 25/07 al 15/08
  • 2 persones, be, ara serem 4 que s'apunten la Romi i en Walter!
  • 3466 km (segons el google maps)
  • Full trens, full autobusos.. Full Rajastan.

Vist tot el que he llegit de l'India i de les crisis existencials patides des de que varem comprar el bitllet d'avió, la frase d'aquest viatge pot ser ben be, la d'en Petter L. Landsberg. A voltes les coses, senzillament passen". La vaig veure fa dies, al museu Fabra. La frase apel·lava a un sentit més aviat cientific, jo apel·lo mes a un sentit espiritual. Dons esperem-ho, y que Dios nos coja confesados!

14059/DLI JSM Express

Comencem a perfilar la ruta. Ahir en Manu va venir a ajudar-me en la meva desesperació del montatge de la ruta. “els bitllets per anar al nepal son molt cars," "no vull veure turistes", "m’agrada el rajastan", "no vull veure turistes”.

Després d’un cafe, cigarro, mimos al Nico, terrasseta, inciensu ....comencem a divagar: Darjeeling? Goa?, Kerala?, Orisha? El Monzó al sud? Agra imprescindible? Khajuraho? Vanarasi si o si?

-"Que te vas pal Rajastan!" Va dir entre rises i serios, qualitat que te en Manu :P

Aixi que en 5 minuts tenim: mes o menys, la ruta montada. Començarem en ple mes de juliol amb una entrada triunfal de 18hores i mitja amb el meravellos tren indi cap a Jaisalmer, una ciutat a pocs quilòmetres de la frontera amb Pakistan, en ple desert de Rajasthan. I dius, cal anar tantes hores en tren? Dons si, perque el seu aeroport, perque en te, està tancat donada la proximitat amb la frontera pakistanesa i els conflictes que hi ha entre ambdos països. Una altra raó per anar-hi :P

Jaisalmer es l’entrada a un desert inhòspit en aparença, però que malgrat la seva extensió, és un dels més densament poblats del món. I ja sabeu que a mi m’agraden força els deserts.

Així dons: tren nocturn “Delhi-Jaisalmer Espress” sortint a les 17:30 Delhi Canttonment -11:45 Jaisalmer, segona classe. Aquesta és la teoria perque els retards de dues o tres hores son l’habitual. Nosaltres ho farem amb cotxe llit de segona amb aire condicionat, la categoria que agafa l'escassa classe mitjana índia (en primera viatgen els directors generals, els oficials de l'exèrcit, ...) La primera classe sortia a uns 65 eurus, aquests dos bitllets ens han costat 39 eurus. Us adjunto link perque veieu les 8 categories de trens que hi ha, és en angles. Suposo que aquestes 8 categories son fruit del sistema de castes del país, encara que no en tots els trens hi ha totes.

Hem comprat bitllet electrònic, de manera que directament amb la impressió de justificant de la web ens podem anar amb el tren sense passar per taquilla.


El bitllet de tren electronic que no diu horari de sortida.... sospitos...


Un cop a l'Índia comprarem la guia actualitzada d'horaris de trens 'Trains at a Glance' per unes 35 rupies (mig euro) en qualsevol llibreria o estació de tren índia, almenys això diu la loli.

Segons en Manu, mes val que portem una cadena i un cadenat per tancar i amarrar la motxilla mentre dormim, no sigui que en despertar et trobis amb que t'ha volat, ja que el compartiment està separat del passadís per una simple cortina. En segona no és habitual que hi hagi problemes d'aquest tipus. Passa més a classe Sleeper (una mena de "quarta" sense aire condicionat, molt més popular) i tot i així és estrany, però convé tenir-ho previst. Anna, tu t'has mirat alguna cosa?

Perque hem comprat els trens ja? Almenys aquest.. perquè en ser el mitjà de transport per excel·lència els trens s'omplen. En principi es compren bitllets “general” pero si no en trobes sempre tens la possibilitat de comprar 2 dies abans de la sortida bitllets Tatkal o bitllets “quota turistic”.

"Tatkal": Per a permetre els viatges a curt termini en els trens totalment reservats abans setmanes abans de la sortida, Ferrocarrils de l'Índia va introduir un sistema anomenat “Tatkal" (en hindi" immediat "). Un nombre de bitllets en els trens principals són retinguts i alliberats a les 08:00 dos dies abans de la sortida (abans que originalment 72 hores, però a partir d'agost de 2009, només 2 dies). Amb un increment de Rs75-300 rupies extra . Si hi ha quotes cap a llocs turístics disponibles, el sistema Tatkal pot ser irrellevant, però si no es pot aconseguir un lloc en un tren cap a un lloc turístic, el sistema Tatkal pot ser útil. El Tatkal també es poden reservar en línia.

“Quota de turistes": es una petita quota de seients o lliteres disponibles només per a turistes estrangers i persones que tinguin passis IndRail. Això és molt útil: Un tren que en teoria és totalment reservat encara pot haver-hi alguns llits d'un contingent turístic disponibles un dia o dos abans de la sortida perquè els viatgers estrangers puguem viatjar a curt termini. Però, no és infalible. Fins i tot amb aquesta quota especial, es possible haver d'esperar un dia o dos abans que hi hagi una plaça disponible per a la destinació escollida . Hi ha un contingent turístic d'uns 200 trens al dia fora d'un total de 9.000 trens, i la quota podria ser només dos llocs, poques vegades més de 12 places, repartides en cada classe. Els bitllets emesos en contra de la quota de turisme han de ser pagats en dòlars EUA, lliures esterlines, o rupies recolzada per un certificat de canvi demostrant que s'han obtingut d'un banc o una oficina de canvi de canvi de moneda estrangera, les Rupies recolzat per un rebut del caixer automàtic i una targeta de banc estranger, solen ser suficients. No es poden fer reserves entrades quota turística en línia, només a l'estació, així que si vols reservar bitllets de tren indi en línia que haurà de reservar places de les quotes normals "general" o "tatkal.

Aixi que si no t’espaviles, t'arrisques a viatjar hores i hores en l'última categoria, en seients de fusta, sense seient numerat (amb la qual cosa el normal és que tu viatges assegut al passadís si trobes buit), entre les gallines i els paquets, amb les classes més humils d'un país molt humil.

lunes, 9 de mayo de 2011

Costums indies III: Fusos horaris

Quan l'Índia es va independitzar de l'Imperi Britànic, el 1947, va rebutjar dividir-se en les tres zones horàries que era el que li correspondria per territori i va establir una de sola.




A més el seu fus horari és anòmal: no s'ajusta a l'estàndard mundial de hores senceres, sinó que fa servir "mitges hores". És GMT +5.30  La diferència, per exemple, amb Espanya no és de 3 hores, sinó de 3.30 hores: un horari exclusivament indi que pretén destacar com n'es d'especial aquest país.

Al seu torn, els nepalesos per subratllar la seva independència de l'Índia i la seva particularitat van decidir posar-li un 'quart' d'hora més, al Nepal són les 00.45 quan a l'Índia són les 00.30 (GMT +5.45) Per tant, 3.45 hores més tard que a Espanya (GMT +1) en horari d'estiu i 4.45 en horari hivernal ja que no canvien l'hora.

Mentrestant, al costat, al Tibet tenen 6 hores més que a Espanya, ja que utilitzen el fus xinès (GMT +8).

domingo, 8 de mayo de 2011

Khajuraho



Tal vez les quedó algo de pudor y por ello escogieron el lugar más remoto, recóndito e inaudito para levantar sus templos.

Y fue, precisamente, su ubicación la que permitió que los mandires de la dinastía chandela pervivieran en el tiempo, y con ellos un sinfín de deidades, las que cubren sus fachadas, prácticamente desnudas, gozando con tanta naturalidad como descaro.

Y es que los templos de Khajuraho, a los que muchos llaman del amor cuando quieren decir sexo, no sólo son un capítulo indispensable en la historia india, fusión insuperable de la arquitectura y de la escultura más sublime, sino que son un sorprendente Kamasutra pétreo, en el que sus frescos representan todo tipo de posturas eróticas, en pareja, en grupo… e incluso con animales.

Aparentemente similares, puesto que siguen en su exterior un patrón común -frisos superpuestos que, conformando torres, culminan en una aguja- , el conjunto de templos de Khajuraho es de una riqueza insuperable.

Ante la minuciosidad de sus fachadas se congregan estupefactos turistas, en su mayoría locales, que admiran la prodigiosidad de sus ancentros, tan opuesta a sus recatados principios morales.

Y es que lo más admirable de estos templos donde triunfa la unión de lo más divino y lo más humano, más allá de «ese baile de coitos», como dijo Alberto Moravia, e incluso más allá de la naturalidad con la que los esculpieron, es que pudieran subsistir al paso del tiempo.

Fruto de una dinastía que reinó durante cinco siglos, los chandelas sucumbieron al poderío mogol, el imperio que dominó la India desde el siglo XVI al XIX.

Y si los chandelas desaparecieron no fue ese el sino de sus idolatrados templos, erigidos en tan sólo cien años (entre 950 y 1050), que esquivaron los designios de Alá.

Fue su emplazamiento, donde sólo había calor, polvo y selva, el que burló al destino y el que pone de manifiesto la grandeza de sus creadores, capaces de movilizar a un ejército de artesanos, obreros y escultores.

Con sus deidades hindúes en el interior, hoy los templos de Khajuraho perviven para deleite no sólo de sus esculturas, si bien se desconoce cuál era su próposito.

Hay quien habla de que esos frisos sexuales eran la manera de aleccionar a los jóvenes brahmanes en las artes amatorias…

Para otros, fue el capricho de un rey que los mandó erigir en honor de su madre, fecundada por un dios mientras se bañaba en un lago.

Para otros son una enseñanza universal: la manera de alcanzar el nirvana, o la unión del cielo y la tierra, de lo humano y lo divino…

O bien la plasmación de la famosa obra de Vatsyayana, ese Kama Sutra del que muchos en la India alardean, pero que no han leído o no lo han entendido.

Fueran lo que fueren, hoy estos templos profanos son patrimonio de la Humanidad, por su intrincada belleza y por representar naturalmente a la humanidad entera.

Pero fuera del recinto erótico-sagrado la otra vida sigue, allí se presenta la India real.

Esa India monótona, verde, de saris que brillan mientras las mujeres que los llevan se matan trabajando en el campo, de niños y más niños con sus ojos enmarcados en khol, de vacas, gallos y perros.

Es la India que vive superados los tópicos, donde las castas no son una anecdota sino una fuente. Porque no todos pueden beber la misma agua.

Es también una India en la que el curioso es bienvenido en las casas, cuyas puertas minúsculas obligan a agacharse para honrar así a quien se visita y a uno mismo

Top 10 de les visites