Al mati hem esmorzat com campions, i es que hem deixat enrrera l esorzar tipic curd amb el tomaquet i el pepino per poder menjar un pseudo ou ferrat passat, un pa recient fet, mantega i mel, acompanyats clar per les olives, el tomaquet, el formatge i el pepino!! Pero... on esta el tipic iogurt turc???
Ahir amb lesl cansanci del bus nocturn l unic que varem poder fer va ser veure el museu a l aire lliure de Göreme i anar a gestionar una motorino per avui (55LT 8 hores). Encara que al final han estat mes, perque ens hem perdut a la tornada.
La nostra ruta ha començat a Göreme i tenia el punt final a la vall d' Ilhara (si agafeu un mapa de la capadocia es exactament a l'altre punta).
La primera parada ha estat el Pigeon Valey, una vall on la gent feia servir les excavacions rocoses com a palomars i extreure aixi el "guano" i fer-lo servir de fertilitzant natural.
Despres de la sesio fotografica i pujats a la moto la nostra destinacio ha estat Uçhisar. El paisatge sembla recollit d’un conte de fades. Aquí l’entorn està fet de màgia, i passejar-se per aquestes valls és perdre’s en la més suau fantasia. Valls amb parets de roca, que semblen gelat a punt de desfer-se.
Una estona mes tard, hem arribat a la zona de la ciutat subterrania de kaymakli on es extrany perque hem trobat les coses mes barates per fer shopıng i no hem comprat res (ens hem adonat a la nit, despres de revisar els preus amb tota la zona :p)
Despres de tenir el cul destrossat hem arribat a la Vall D İlhara! Mooolt maco, es com un petit castellfollit de la Roca pero en forma de canyo. (ja penjare les fotos, no patiu). Ens hem imaginat la vida que deuria haver a la zona, amb mes de 40 esglesies, un riu fresc i molts arbres i tipus d ocells. Una petit ecosistema especial en una zona especialment arida.
La nostra ruta ha començat a Göreme i tenia el punt final a la vall d' Ilhara (si agafeu un mapa de la capadocia es exactament a l'altre punta).
La primera parada ha estat el Pigeon Valey, una vall on la gent feia servir les excavacions rocoses com a palomars i extreure aixi el "guano" i fer-lo servir de fertilitzant natural.
Despres de la sesio fotografica i pujats a la moto la nostra destinacio ha estat Uçhisar. El paisatge sembla recollit d’un conte de fades. Aquí l’entorn està fet de màgia, i passejar-se per aquestes valls és perdre’s en la més suau fantasia. Valls amb parets de roca, que semblen gelat a punt de desfer-se.
Una estona mes tard, hem arribat a la zona de la ciutat subterrania de kaymakli on es extrany perque hem trobat les coses mes barates per fer shopıng i no hem comprat res (ens hem adonat a la nit, despres de revisar els preus amb tota la zona :p)
Despres de tenir el cul destrossat hem arribat a la Vall D İlhara! Mooolt maco, es com un petit castellfollit de la Roca pero en forma de canyo. (ja penjare les fotos, no patiu). Ens hem imaginat la vida que deuria haver a la zona, amb mes de 40 esglesies, un riu fresc i molts arbres i tipus d ocells. Una petit ecosistema especial en una zona especialment arida.
Hem passejat per la zona verda, ens hem mullat al riu i la Romina ens ha fet una classe practica de com caminar per damunt de les pedres de riı. No hi ha res com haver nascut al Llac di Como! Nosaltres som de platjeta de sorra, jeje, amb peuet delicats. İ si, l' aigua estava freda.
Be, hem estat dues hores caminant pel cano. Un recorregut original de 40 km que nosaltres potser haurem fet 4 (la zona central). El final de la cinglera acaba a l espectacular mosastir de Selime.
Hem dinat tard, cap a les 5: 3 pides, amanida arros i pollo. Molta aigua. Un total de 80 LT els 4. Quina timada!!
De tornada hem anat parant veient com s’enfonsen sota la immensa esplanada de l’Anatòlia, les escultures que l’home va treballar per a convertir en casa seva, les capritxoses formes que decoren el paisatge, i com els homes es converteixen en petites termites devorant la roca, foradant la història.
2 comentarios:
Quines paraules més "maques".
A partir d'ara, a més de fotógrafa serás poeta.
El poblet...espectacular. I la calor també.
Publicar un comentario