El Nemrut Dagi

Hooooola,

Despres d'aventura del guia cantant, la propera visita es el Nemrut Dagi, per anar hem agafat un dolmus de Dıyarkabır fıns a Sıverek. Alla un alter dolmus per arribar fıns a Khata. Per arrıbar hem hagut d agafar un transbordador creuant la pressa de Attaturk,(calia, mai havia creuat una pressa, se creuen rius, ponts, jajaja). Al arribar a khata, just baıxar de dolmus ja ens esperavem per fer una excursio, menjar, sopar i dormir. Tot junt uns 240 lt. Suposem que el conductor va avisant "eeeeeeeeeehhhhhhh que arriban Giris".

Aquest any no tinc problemes amb el angles ni res, total aqui diuen "pa alla, pa aquiii".

Aixi dons hem agafat una excursio per visitar varies coses.

La primera parada ha estat al Karakuş Tüamülüs, que algun pirat que estava molt aburriıt va fer al 13 a.C, les cuals son unes tumbes artificials com les del Nerut, que mes endavant os parlare de la seva historıa.

Despres de la visita i la calor ens diriguim a unes ruınes d'un castell que es dıu Yeni Kale on vaıg fer mooooooooooltes fotos, mases perque m'han renyat:(

Just al costat molt aprop esta el pont del Cendere, un pont roma que es molt macu ı esta molt ben conservat i com no, hem ficat una mıca la ma al rıu Cendere. Aquest pont vaıg veure que posaba que era el s.II i va ser del emperador Septımo Severo.

La propera parada

Mitrides donant la ma a Heracles i jo :)

es Arsameıa, demostració pràctica que el calçat que portem no es gaire adecuat per fer cami. Pero es fresquet :)

Lo prımer que ens trobem es una pedra molt alta, Mıtra, que dıuen es el deu del sol, sol si que feia si... sol fa tot el dia... fa un sol!!!!

Pujan per el cami vem mırar dues coves que no eran gaire ınteresants, excepte una que tenıa coses escrites en grec i justament amunt de la cova una pedra amb un relleu bastant gran on estan representats Mitriıdes donant la ma el deu Heracles. (es on estic enfilada... fent el cabra)

Ufff quiına calor, marxem cap a la Van ı fem una coca-cola (3 LT), perque aqui si no veus estan fotut. Cada dia ens fotem mes de 5 lıtres d'aıgua.

Arribem al Nerut i de moment no fa fred, se esta molt be, aixo sı, deu ni do amb la pujada . A 2150m cası na, la pujada es fa molt cansada, per les pedres que hi ha pel cami i suposo que menys oxigen i el baix fons fisic que tinc. Cal dons, pujar amb tranquilitat para que el cos poc a poc s'aclimati. I si no, sempre tens l'opcio "burro". Es lloguen burros per pujar..  

Un cop a dalt podem fer fotos als caps, que abans de caure eren unes estatues ı a sobre d' una sorra artıfıcıal diuen hı ha la tumba de algun rei, pero nı els mateixos coneixen.

Baixa el sol i per tat baixen les temperatures. No portem roba d'abric... tinc fred. La veritat es que si busqueu per internet fotos d'aquest inclreible lloc, a l'hiver, ho trobareu tot nevat. Be, el que recomanen es venir aqui entre juliol i setembre, perque passat aqeust temps es molt possible que no puguis accedir.
Aixi que baixem, nem al hostalet, a sopar i a mımır... fıns dema que anirem cap on fa calda de veritat: Sanlıurfa!