Castells de coto pero no pels nostres peus

Holaaaaa

Ahir varem sortir de Göreme a les 19,30 i 11 hores i dos autobusos mes tard hem arribat a Pamukkale!! A les 7,00 ja estavem esmorzant, be voliem esmorzar pero han tadat com 30 minuts en preparar... Siiiiiiiiii l'esmorzar turc a base de pepino, tomaquet, sindria, pa, mantega, mel i olıves. Per be, com a tot arreu te el seu extra: nocilla, mermelada de cirera i un ou dur!!. Be, la nocilla era com Nutel·la pero mes dolenta. Igualment comestible ;). i es que a mes a mes som massoquistes, peque vinga a parlar de cafes amb llet i croissants. Aiiiix, que patirem!!


Despres de devorar l'esmorzar (ara ja devorem aquestes coses excepte el pepino, que encara tinc dignitat!) la gent de la GH ens ha portat just davant de l'entrada del Pamukkale.

Cal tenir en compte que per on hem pujat nosaltres es per on s'arriba si no vas amb autobus turistic, es a dir, els que anem per lliure entrem per l'entrada que hi ha a baix de tot de la muntanya i els que venen en bus, l'autobus els deixa a dalt de tot (i com van amb el temps just es queden a la part de dalt de la montanyeta).

Que dir?? Dons que l'entrada es cara (com tot bon lloc turistic: 20 LT per cap). Grimpant per zones calcaries sense sabates (esta prohibit) hem arribat a dalt, ja que estem aqui... Tenim sort, encara no feia gaire calor (son les 10 del matí aproximadament)

El que idilicament esta fotografiat (aqui i a tots els posters que hi ha escampats per tota Turquia i que promocionen aquest emplaçament), es una petita zona, pero que moooolt petita i que en prou feines et deixen trepitjar. Be, la zona que et deixen trepitjar es la zona que hem pujat.

La montanya es una mica mes gran, les altres dues vessants de la montanya esta prohibidissim posar-hi els peuets. Clar, son les vessants on hi ha les piscines maques. Pero lo dicho, esas ni tocarlas!

Clar, com hem arribat tant aviat (els busos turistics encara no han descarregat a tot el personal) hem trobat la zona baixa de la muntanya amb molta aigua i, a mesura que anavem pujant i anavem trobant les diferents "piscines", les trobavem buides.

Hem deduit que l'aigua la deixen anar per tongades i que "obren l'aixeta" quan arriben els milers de busos turistics. Es a dir, que venen autobusos, dons obrim perque s' omplin les piscines de dalt (i clar, tanquen l'aixeta a les piscines de baix). Una pena. Hauria de ser molt maco tot això a l'època romana. Tota la muntanya rajant aigua termal, poder passejar per on vulguessis... aix, quin mal fa el turisme i els excessos!

L'aigua es calenta, el que no ajuda gaire a passar la calorada que estem patint a mig mati. Quan hem arribat a dalt hem anat a donar una volta. No us pensessiu pas que tota la muntanya es blanca, no no, nomes la cara nord, un cop arribes a dalt, tot es pedra, pedra i mes pedra! I a la pedra fa moooooolta calor.

Ara, la nostra missio es la Hireapolis. Una piscina termal (esperavem que amb aigua una mica mes freda, pero no hem caigut que termal vol dir aixo... calentona, uns 36-37 graus.

Complicat fer-te passar la calor amb aquesta temperatura!!). Pero el lloc es maco, la piscina esta plena de columnes romanes. Preu per banyar-se amb un munt de turistes? 25 LT per persona per banyar-te dues hores!!! Com us he dit abans, sort que hem arribat aviat i hi havia poc turista, perque quan hem marxat, estava ple!

I us explico mes tard perque s estant menjant els mosquits. Nomes dir-vos que hens hem fotut una siesta de 4 hores quan hem tornat del Pamukkale. Ens fem grans i ja no aguantem res de res: (

Grrrrrrrr

Que dir!! dons que caldria un parell de dies ben bons per poder veure tot el que Pamukkale ofereix, pero amb tanta calor i tant destrossats com anem, la nostra missio es sobreviure. Com diu en Walter: "a partir de las 14:00 todo son piedras!"

Si es que, en aquest cas li hem de donar la rao!.