Un cap de setmana a Maranello's world (II)

Eiiii,

Sisisisi, ens aixequem i veiem quin dia mes maco que fa….Però si son les 7!!!!!!!!!

En breu truquen a la porta: “servei d’habitacions”. Nonvolem de gent que faci el llit ara!! En Sergi diu que vinguin mes tard.
I als 30 minuts tornen a trucar, (revisar concepte: més tard). Ohhhh!!!l sorpresa!!! es una Sra. que ens porta l’esmorzar a l’habitació!!! (quin lujo). Encara que crec que la sorpresa es de la senyora quan obro la porta i em troba en roba interior :P jijijij

Esmorzar al llit!! I quin esmorzar!! Quines pizzetes!! Quins ¿xurrus??. Tot boniiiiism. Llàstima del cafè expresso que ens vàrem portar… a mi em faltava la llet L

Recollim trastos i els portem al cotxe. Necessito el meu manchattuuuuu!!!

Anem a veure si al restaurant Padock està obert i ens fan un manchattu. D’obert si que esta, però de manchatuus no en fa la pinta (revisar diferencia de conceptes entre restaurant i bar).

Així que agafem el cotxe i marxem cap al centre de Maranello:rotonda dels ferros, tot recte, rotonda de la font i a l’esquerra. Lo dicho: dos calles i dos rotondes :p. Ens plantem a Maranello Café. Abans el nen, volia fer fotos al restaurant il cavalino i a la ferrari store…. EXIGEIXO EL MEU MANCHATUUUUU!!!!


Maranello Café, of course, made in red. Es el café del poble. A la plaça del poble, davant l’ajuntament. Si es que no te pèrdua! Pujem al pis de dalt. Tot es vermell. Molt vermell, crec que m’estic posant vermella per simbiosi i no pas perquè fot un sol que te cagas! Mirant per la finestra, tothom va amb rams de flors.. estrany.

Ja tenim manchattu, cafe latte i una trenza. Si el jodido se alimenta bien! Diga-li tonto! Coneix molt be totes les aquestes merdusques (definamos merdusca com a pasta que esta de muerte).

I un cop ja tenim el cos content anem a veure el castello. Totalment prescindible aquesta visita. Continuem veient molta gent amb rams de flors... continua sent estrany.

El passejet fins a Spezzano, que es on esta el castellet, es maco. Vull dir que son camps verds amb muntanyes nevades al fons i casetes de poble. El castell? Tancat. El fossar es macu :P

D’aquí marxem a Módena. Per carretera, uns 10 km. Tot son pobles enganxats un amb l’altre. Estem una mica moscas de veure a tothom amb rams de flors. Deu ser perquè és el dia de la dona. A Spain, es mes aviat un acte reivindicatiu. Aquí es considera una festa d’exaltació a la figura de la dona, be, això és el que em va semblar :).

El centre de Módena es com el call jueu de Girona. Casetes pintades de colorins i carrers adoquinats. Les botigues? Algunes obertes, algunes tancades.. però sense cap mena de coherència entre elles. Encara no entenc els horaris de les botigues d’aquest país! :(

Un cop vist el centre de Módena, anem a comprar pasta :D. Anem a una mena de centre comercial (I Giardini) a Formiguine. Omplo tot un carritu de pasta. En Sergi em pregunta que on fotre tanta pasta!! Tanca els ulls i marxa perquè no em vol veure :P. Jajajaja. Si, realment hem comprat moooolta pasta!!

Ja son les 14:00. Més val que anem a dinar perquè a les 18:00 hem d’estar a Malpensa i tenim dos hores de trajecte (en Lancia Musa o en Ferrari).

Restaurant?? Tria en Sergi. On a vegades va a sopar per celebrar les victòries a fronton :P. Le Macine.

Ens asseiem amb La gazeta sportiva. Ve el cambrer a prendre nota. Bronca per en Sergi per llegir el diari davant d’una dama. Jajajaja. Triem!

· Penne Arrabbiata
· Scialatto Scoglio Fruti di Mare
· Filetto aceto balsamico
· Seppine casser
· Acqua

Abans de demanar els postres, el cambrer pregunta a en Sergi si m’ha regalat alguna cosa. Clar que en Sergi contesta que no. Segona bronca del cambrer a en Sergi. Immediatament es presenta el cambrer amb un ram de flors per mi :). En Sergi fa cares rares! Li dic que com que no m’ha regalat ram, en Sergi no te postre. El cambrer riu i a la seva bola ens porta el postre : I quin postre!!

Estem que explotem! Paguem i marxem cap a Malpensa. Ens queden dos hores de cotxe, posar tota la pasta a les maletes, dues hores d’avió, mitja hora fins a casa. Ah! posar rentadores... Mes val que ens ho prenguem en calma.

Nota mental: es molt dificil posar la pasta dins de la troley. La propera vegada la maleta completament buida!!!!!