L'India, amb els seus 1.100 milions d'habitants, es el segon país més poblat del mon despres de Xina. He llegit que cada segon neix un indiu.. (3 setmanes de viatje=21 dies *24 hores *60 min *60 segons=1.814.400 segons, aixi que mentre estiguem aqui, hauran nascut quasi 2 milions de indius!!!)
Vam sortir de Barcelona cap a Doha, no sense els espants de perdre els avions.. jo venia desdes Puerto Rico aixi que... justet justet. Les motxiles pesen un espant! no se si en el darrer vol que tenim un pes maxim de 20kg ens deixaran pujar. Això i el jet lag... quina aventura.
Com sempre, no haviem fet ni 5 minuts de l'avio que ja vaig caure en braços de Morfeu. En l'aeroport de Doha hi ha de tot, especialment or, diamants, arabs amb túniques blanques agafats de les mans, dones que semblen ombres, i tota una diversitat de vestits i cares majoritàriament nigerianes, de l'orient mitjà, de l'india o Pakistan i de filipines.
Hem aterrat. Hem anat a recollir les motxiles i quan hem sortit de l'aeroport ens hem trobat amb la India pura, i sobretot dura.
Ens hem preguntat mes d'una vegada que coi fem aqui, encara hi estem reflexionant. La humitat, la multitud, la malaltia, la contaminacio, la decadencia i les muntanyes de porqueria de Delhi desesperen a qualsevol. No he trobat ni una sola rao per no fugir corrents d'aquesta urbe d'aproximadament 12 milions de persones censades (la xifra es deu duplicar si es te en compte la poblacio real)....
Be la raó de no marxar corrents es que tenim un tren a Jaisalmer a ves a saber a quina hora (el bitllet de tren no ho posa i hem de comprar aquella llista de trens (trains at a Glance). Ens espera un minim de 18 hores i mitja en un compartiment compartit amb ves a saber qui.. Que maca es la India!
Vam sortir de Barcelona cap a Doha, no sense els espants de perdre els avions.. jo venia desdes Puerto Rico aixi que... justet justet. Les motxiles pesen un espant! no se si en el darrer vol que tenim un pes maxim de 20kg ens deixaran pujar. Això i el jet lag... quina aventura.
Com sempre, no haviem fet ni 5 minuts de l'avio que ja vaig caure en braços de Morfeu. En l'aeroport de Doha hi ha de tot, especialment or, diamants, arabs amb túniques blanques agafats de les mans, dones que semblen ombres, i tota una diversitat de vestits i cares majoritàriament nigerianes, de l'orient mitjà, de l'india o Pakistan i de filipines.
Hem aterrat. Hem anat a recollir les motxiles i quan hem sortit de l'aeroport ens hem trobat amb la India pura, i sobretot dura.
Ens hem preguntat mes d'una vegada que coi fem aqui, encara hi estem reflexionant. La humitat, la multitud, la malaltia, la contaminacio, la decadencia i les muntanyes de porqueria de Delhi desesperen a qualsevol. No he trobat ni una sola rao per no fugir corrents d'aquesta urbe d'aproximadament 12 milions de persones censades (la xifra es deu duplicar si es te en compte la poblacio real)....
Be la raó de no marxar corrents es que tenim un tren a Jaisalmer a ves a saber a quina hora (el bitllet de tren no ho posa i hem de comprar aquella llista de trens (trains at a Glance). Ens espera un minim de 18 hores i mitja en un compartiment compartit amb ves a saber qui.. Que maca es la India!
2 comentarios:
Com a minim teniu internet per comunicar-vos! Bon voyage! ara al tren ve la millor part! disfruteu del paisatge..... ja ja ja
homeeeee no desesperis.. un vot de confiança a la India..apa que vagi bé la excursioneta en tren.. cap al Rajastan falta gent!!
Publicar un comentario