lunes, 12 de julio de 2010

Síndrome de la classe turista


Es coneix com a “síndrome de la classe turista” l’aparició de trombosi venosa profunda (TVP) o de la seva complicació més greu, l’embòlia pulmonar (EP), en persones que han realitzat un viatge prolongat en avió. Se defineix com “prolongat” un viatge de durada superior a cinc hores.

La “síndrome de la classe turista” se coneix també com a “síndrome del viatger immòbil” en estar relacionat en part amb la reducció de la mobilitat observada en els viatges prolongats en avió. El nom es relaciona en general amb la “classe turista” dels avions per les limitacions d’espai en la cabina d’un avió en aqueixa classe.

Si les limitacions d’espai són més aparents en la classe turista, no cal creure que aquest fenomen no pugui desenvolupar-se també en viatgers que ocupen seients de classe preferent o primera classe. Si bé el factor edat és important, les persones joves no estan exemptes del risc de presentar TVP i EPS.

Malgrat que s’utilitza el nom de “síndrome de la classe turista”, també s’han descrit casos de TVP i EP després de viatges prolongats en automòbil, autobús o tren. Això vol dir que, probablement, els factors fonamentals en l’aparició d’aquesta síndrome són la immobilitat i la restricció d’espai físic, i per això s’utilitza també el terme “síndrome del viatger immòbil”.

 


Símptomes
Els més aparents de la TVP són la inflor d’una extremitat, acompanyada o no de dolor al panxell de la cama. Aquestes símptomes obliguen a pensar, després d’un viatge prolongat en avió, tren o automòbil, en la possibilitat d’un procés anòmal, en especial quan l’extremitat presentava un aspecte normal abans que s’iniciés el viatge.

Pel que fa a les símptomes d’EP, poden variar des de dolor a la cara anterior del tòrax o sensació d’incomoditat per pressió que dificulta la respiració, fins la mort sobtada poc després d’acabat el viatge i, en general, una cop ha aterrat l’avió.

Quins són els factors desencadenants?
En les cabines d’avió comercial, hi ha factors que cal tenir en compte en l’aparició d’aquest fenomen. En primer lloc, les cabines d’avió estan pressuritzades a pressió atmosfèrica reduïda. La pressió de cabina reprodueix les condicions existents entre 1.500 i 2.400 m d’altitud. Així mateix, pels sistemes de renovació d’aire de l’ambient, la humitat relativa ambiental és reduïda com la pressió d’oxigen. Tot això són factors que afavoreixen la deshidratació. La limitació d’espai és també un factor de gran importància ja que limita la mobilitat. La immobilitat influeix de manera directa sobre el retorn de sang a través del sistema venós ja que redueix la velocitat del flux de sang i afavoreix el seu estancament.

Alguns d’aquests factors són comuns a tots els tipus de transport, incloent-hi l’automòbil o el tren. La limitació d’espai n’és un. No obstant això i malgrat la importància del que hem esmentat, cal invocar factors individuals que poden tenir tanta o més importància que els ambientals.

La durada del vol és un factor important. A més llarga durada del viatge, més risc de problemes tromboembòlics. Un estudi de la població de viatgers que arribaven als aeroports de París en vols internacionals, confirmava que en viatges de menys de 5.000 km, la incidència era la més baixa, i per sobre de 10.000 km, s’incrementava quatre vegades.
Quins són els factors de risc?Durant un viatge prolongat en avió, tren, autobús o cotxe, cal tenir en compte els factors ambientals i els individuals. Els ambientals es resumeixen en un ambient amb humitat relativa baixa, reducció del contingut d’oxigen i de la mobilitat secundària a un espai limitat per passatger. Això és aplicable, com ja hem comentat, a diversos mitjans de transport.
Els factors individuals són múltiples, però els més importants són l’obesitat, intervencions quirúrgiques recents, càncer, embaràs i puerperi, ús d’anovulatoris per via oral i immobilitat prolongada. L’edat, per sí mateixa, és un factor de gran importància, si bé, com ja hem comentat, hi ha persones joves que també han presentat quadres de TVP després de viatges llargs en avió o en cotxe.
Per últim, hi ha factors individuals de difícil control com factors genètics que predisposen a la trombofília, terme que s’aplica pera referir-se a les anomalies que afavoreixen el fenomen de la trombosi; en resum, l’aparició de coàguls sanguinis.
La informació existent en la literatura mèdica fa que es considerin persones de risc baix i de risc alt per a l’aparició de TVP després d’un viatge de llarga durada, amb independència del mitjà de transport. Les persones de risc alt reuneixen, en general, les següents condicions:
  • limitació de la mobilitat per problemes osteoarticulars;
  • obesitat;
  • varius;
  • episodi previ de TVP;
  • cardiopaties;
  • tabaquisme;
  • malaltia cancerosa;
  • alteracions de la coagulació de la sang.En resum, es pot confirmar una certa relació entre els viatges de llarga durada (superiors a sis hores) i la “síndrome de la classe turista”, o aparició de TVP.
 
IncidènciaLa incidència és baixa i és difícil d’establir amb exactitud la incidència d’EP en finalitzar un viatge prolongat. Un important estudi que va incloure passatgers procedents de vols internacionals que arribaven a l’aeroport internacional de Madrid-Barajas i publicat l’any 2003, va donar una incidència de 0,39 episodis per milió de passatgers. Una dada de gran importància va ser que en tots els casos la durada del vol va ser superior a sis hores. Quan la durada del vol va ser superior a vuit hores, la incidència se multiplicava por quatre. Dades similars es desprenen d’estudis epidemiològics realitzats en els aeroports de París i en el de Londres-Heathrow, per la qual cosa es pot estimar que la incidència podria oscil•lar entre 0,39 - 1 casos per milió de passatgers.
 
Com prevenir-lo?La prevenció és un aspecte fonamental de la “síndrome de la classe turista”. Hi ha diverses mesures bàsiques que poden i que cal que es posin en marxa durant un viatge prolongat, amb independència del mitjà de transport. En general, es recomana el següent en casos de persones sense factors de risc:
-hidratació adequada, per a la qual cosa es recomana la ingesta d’uns 150-200 ml/hora d’aigua;
-abstenció d’alcohol, pels seus efectes deshidratants;
-caminades, si bé és difícil per la limitació d’espai. Es recomana la mobilitat de la musculatura del -panxell de la cama mitjançant compressió manual o exercicis específics;
-mitges/mitjons elàstics de compressió.En les persones de risc elevat, és a dir, les que reuneixen algunes de les característiques abans esmentades, pot recomanar-se tractament farmacològic associat a les mesures descrites, i s’utilitzará:
-àcid acetilsalicílic (o qualsevol agent antiplaquetari) 100-125 mg per via oral abans del viatge;
-heparina de baix pes molecular (administració injectable, via subcutània) en administració única. -Les preparacions que han de ser administrades cada 24 hores ajustades al pes permeten una protecció adequada per a un dia de viatge.




I si teniu mes dubtes, li pregunteu al Ricardo!

2 comentarios:

Patricieta dijo...

Vaja rollo he pegat :(

Xavi dijo...

Pozi hija zi!!! Amparoooo!!!

Top 10 de les visites