Si que estem alts!

Holaa!

evidentment, el tema de discussio durant l'esmorzar ha estat qui ha notat el sisme i qui no.. Dels 4 que hem viatjat a Atacama, l'únic que no ho ha sentit ha estat en Juan. Be, no m'extranya..

L'esmorzar? De reis, el que us deia.. l'hotel es molt millor a les fotos que no pas a la realitat (pero aixo passa amb tot Xile) però l'esmorzar mmmmmm boniiiisim!

A les 9 hem sortit direcció al gran salar d'atacama, per veure la Laguna Cejar. Es extrany pero en sortir del poble ens trobem amb una frontera, sisisisis. La frontera que ha de passar tothom ja que esta molt aprop Bolivia. Aixi que hem tornat a l'hotel per preguntar com ens podriem saltar el control... i aixi ho hem fet. Amb el tom tom que  portavem i les indicacions de l'hotel, ens hem saltat el control (un control que tal i com penseu, no te cap mena de sentit per nosaltres).

Hem anat a petar a la Laguna Cejar, despres de molts km en linea recta.. sembla mentida pero estas envoltat de la major contretració de volcans actius (els andes) i tot es realment recte...

Laguna inicial



La Laguna Cejar (2000 pesos l'entrada) es d'un intens blau turquesa, amb tota el voltant ple de sal cristalitzada on es posible banyar-se i disfrutar de l'efecte produït per la gran quantitat de sal condensada. (Com el mar mort)



Laguna Cejar (i jo trepitjant la sal)



Laguna Cejar hem anat a visitar los Ojos del Salar. Son dos basses de agua menys salina amb un profund fons (vaig tirar una pedra dins i no vaig veure el final).

Son dos forats un al costat de l'altre

Otro Ojo.. perque hi ha dos



Seguint el cami de cabres, on penses que t'has perdut (i aixo que nomes hi ha una carretera sense res als costats) i despres de 25km trobes la Laguna Tebinquiche.



Es fantastica, es una llacuna de sal molt mes gran que les vistes fins ara. Tot això es troba a una alçada de 2.436m!!

La carretera per anar a les llacunes.

Despres hem anat a veure les llacunes altiplaniques, localitzades a uns 4300m d'alçada! crec que es l'alçada més alta que he pujat mai.. sense tenir en compte els avions, clar ;). Les llacunes  Miscanti i miñiques (entrada: 2500pesos) Situades entre un munt de volcans, la primera llacuna que trobem es la Llacuna Miscanti. la llacuna Miñiques te 1,5km2 i s'ubica a una alçada  5 metres més aball que la llacuna Miscanti, de la que rep alimentación subterranea.  La llacuna representa per a l'ocell "tagua Cornuda", el lloc mes important per la seva reproducció en la vessant occidental dels Andes.

La Tagua Cornuda es una au que construeix els seus nius en algues, posa de 2 a 5 ous, eclossant uns 100 ous a l'any. El seu depredador mes important es la Gavina Andina, au que aprofita qualsevol despiste per menjar-se els ous/ pollets.

De tornada cap a San Pedro, i a la mateixa Llacuna hem vist un munt de blocs de "alguna cosa". hem parat el cotxe i en Juan i jo hem anat a investigar.. sincerament fer mig kilometre a una alçada de 4500m costa moltiiiisim. Pero ha valgut la pena.. Una mena de blocs de gel deformats pel vent ens esperaven.. les

Ja es tard... tornem a casa... a sopar a un molt bon restaurant "la Estaca": Sopa de tomaquet, carpaccio de bou i salmó amb fideus.. mmmmmm (14.000 pesos)