De camí cap a Landmannalaugar, hem parat vàries vegades per a fer fotos del paisatge (encara no estem habituats a l'espectacularitat d'Islàndia!).
El camí cap a Landmannalaugar comença a ser pessat a partir de la carretera 26... i sobretot a la carretera F225 que és de sorra i pedres, incòmoda de conduir. Tot i que no hi ha cap zona difícil de fer, el camí es fa molt llarg i pesat. A mesura que avançàvem, el cel s’anava tapant… cada vegada hi havia més boira. I la boira es convertia en pluja.... a poc menys de 30 minuts d’arribar a l’aparcament quasi donem la volta... “vols dir que era per aqui???” ens preguntavem... cap indicació.
Quan hem arribat a l’aparcament, plovia i no es veia quasi res! Quina mala pata!! I la gràcia d’aquesta zona són els colors i tonalitats de les muntanyes i el bany al riu calent. Intentem sortir del cotxe, pero l’aigua de la pluja cau com si fosin agulles de cap. Anem tapats amb guants, pantalons llargs, jaquetes i la cara ens la tapem amb les mans… és imposible caminar més. Toquem l’aigua calenta i tornem al cotxe tot calats…Ens queden 4 hores mes per anar cap a Hella.
Landmannalaugar només val la pena anar-hi si fa bon temps, ja que se li ha de dedicar tot un dia sencer (com a mínim). La veritat és que hem fet una kilometrada, per no veure absolutament res… be si, pluja i un riu on ens hagues agradat posar el cuc en remull
De tornada hem seguit la carretera 26 direcció Hella, Això sí, el paisatge és espectacular: el volcà Hekla queda molt a prop a l’esquerra, … tot és molt molt maco.
Anem directament a la cascada de Seljalandfoss. Aquesta cascada es impressionant i estreteta. Te la particularietat que te un caminet que et permet caminar per darrera de la cascada... i obviament quedar mullat :)
Seljalandsfoss, |
Seljalandsfoss, vista per darrera |
Un cop visitada Seljalandfoss, anem cap a Skogar, on tenim reservada la nostra nit per a dormir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario