martes, 12 de mayo de 2009

La pela és la pela

Tinc el mono de publicar coses en el blog, jejejej, així que avui us parlaré de "la pela", o més ben dit, de com administrar la paaaastaaaaa!

Quan prepares un viatge llarg, i què coi, llarg o curt, una de les preguntes que et ve al cap és: com administraré els calers? tiro de visa? M'emporto leurus i vaig canviant pel camí? Sol·licito xecs de viatge?

les comissions de xecs de viatge acostumen a ser més o menys iguals que les que et cobra el banc per treure diners del caixer o per un canvi de divisa. Més o menys es bellugen entre un 3% i un 6%. Així que respireu tranquils perquè, al final, el banc us fotrà el gol si o si. La raça banquera no enten de nacionalitats, o us pensàveu que seria diferent?

En la majoria de caixers de tot el mon no tindreu problemes en utilitzar les targetes tant de crèdit com de dèbit. Potser el problema que us trobeu es que no hi ha caixers. En aquest cas és molt important mantenir la calma :P però sobretot controlar el pressupost.

Un d'aquests mini-moneders que es posen sota del pantaló és ideal per portar diners a sobre tant de dia com de ni. Personalment, jo en aquests mini moneders porto el passaport (perque no son tant minis). M'agraden mont més els cinturons que per dins porten una cremallera i allà portes els teus rotllets de bitllets, p.e. de 100€, embolicadets amb film, el clàssic que trobem a la cuina. D'aquesta manera evites que la suor putinegi els bitllets. Tingueu en compte que hi ha bancs en determinats països que han de treure el llibre oficial de moneda en curs per verificar que existeix un bitllet de 20 leurus (Ho juro perque em va passar a Sri Lanka).

Darrer consell. És important anar per aquesta vida amb uns 100 dòlars a la butxaca (en bitllet petit 1, 5 i 10). Sisisisissi dòlars. En molts països del sud-est asiàtic no li tenen gaire estima al leuru, o això et fan creure. Exemple pràctic, em va passar ara fa dos anys alhora de pagar el visat per entrar a Cambodja a l'aeroport de Phnom Pehn. Valia 20 dòlars i vaig pagar amb 20 leurus, i no em vàren donar canvi. Altres europeus vàren pagar amb bitllets de 50 eurus i el canvi els hi vàren donar amb moneda del pais i com si haguessin pagat amb dòlats. Ni us explico el cabreig que van agafar!

A més, ja sabeu que a les fronteres hi ha molt de jeta i el canvi que t'apliquen és desorbitat. País nou, moneda nova i canvi nou. Així que no tens més remei que canviar moneda o dormir a l'intempèrie (vistos els llits d'àsia no se que dir-vos). Vaaaale, la idea no es dormir a l'intempèrie, així que com els 100 dòlars son en moneda petita aguantes el dia i et pots esperar a treure diners més relaxadament en un altre lloc.

I perque no us queixeu, estic treballadora i us deixo link perque conegueu el canvi actual de totes les monedes, per defecte us he posat la moneda de la foto "el KIP", la moneda de Laos.

1 comentario:

Lluís dijo...

Ei! molt bona la info. M'apunto lo del cinturó a veure si en trobo algún.
Personalment m'estimo més deixar el pasaport a la caixa forta del hotel i emportar-me una fotocopia per si de cas. Tot i que deixa-ho solet tampoc em fa molta gràcia...
Bon consell també els dels 100$ i el tema del canvi. Es coneix que a la frontera de Cambotja és costum 'pispar-te' amb el tema del canvi; a mí em va passar el mateix...

Top 10 de les visites