Despres de tantes hores en bus hem descobert com n'es de dificil fer-nos entendre quan no ens volen entendre.
Haviem comprat el bitllet de bus desde Urfa directe a Göreme: ja! ja! i mes ja!. La primera sorpresa ha estat que hem hagut de parar a Kaymakli per fer un canvi de bus (despres de 6 hores d intentar agafar la pose desde Urfa). Despres el bus ha parat a Nevsehir. Pero si nosaltres voliem anar a Göreme!!!. Res, a la mega otogar de Nevsehir hem hagut d agafar un dolmus compartit (era mes aviat una furgoneta d una agencia de viatges), que hem hagut de pagar un extra de 5 LT per persona. Al final hem arribat a Göreme. Pero abans un gran recorregut per Avanos per anar a buscar a no-se-quı. Total un timo! quan a Göreme hi ha una otogar d on surten autobusos per a quasi tot arreu!! Dons es veu que no, que per arribar no hi arriba tot!
Un cop trobat la nostra GH (paradise cave pension), tot un xollu trobar una habitacio per 20 eurus la nit amb esmorzar inclos (esmorzar turc, clar), hem esmorzat perque clari no hem menjat res de res de res. Des de la fabulosa terrasseta de la GH hem pogut admirar que ens deparava el dia.
Un cop recuperades les forces hem anat a mirar la moto per dema i a veure el fantastic Museu a l aire lliure de Göreme. Entre grup de turistes i grup de turistes hem intentat veure el museu (15 LT per persona). Hem rigut força amb un paio que es dedicava a fer fotos dels grups de turistes, especialment perque quan preguntava d on eren i contestaven "espanya", el fotograf deia:"dons ara em responeu ¿118..? i la gent deia 88". Clar, veient la foto ho enteneu, no??
De tornada hem parat a fer una mica de shoping, clar que quan hem demanat un desconte ens ha dit que ens convidava a un expresso o un capuccino, en comptes del descompte. Clar, si vas amb dos italians, evidenment pares a fer el capuccino. Realment de capuccino no tenia res de res, mes aviat semblava les lattes macciatas que li demano al Carles del Zeppi. Pero hem descobert el lloc que ens faria les deicies dels dos soparets que hem fet a Göreme: el Seyyah Han restaurant & cafe.
A part, que ell es molt amable i ens ha ajudat a gestionar la GH per domir a Pamukkale. Aqui hem fet la tarda, perque sabiem que si tornavem a la GH ens estirariem a clapar i .. adeu fins dema! Aixi que si un çai, que si un batut de plàtan que porta potasi que si mirem la GH de Pamukkale.. s´ens ha fet l'hora de sopar.
La cuina d aquest local es realment meravellosa encara que el cafeno valgui res. Hem provat el Potteri kebab. Una mena de carn estofada de be amb verdures varies (diuen que son de temporada les verdures pero estem menjant sempre les mateixes: tomaquetş esberginia i pebrots raros). Aquesta carn es fa en aquesta mena de cassoleta de fang que veieu a la foto. I es bonissima!. El menu Potteri que ens hem agafat les nenes (les valentes), portava una sopa de llenties, una amanida (amb tomaquet, clar!), el potteri kebab i de postre bakabla (un pastisset mooolt bo i calentet).
Com erem els unics que estavem alla, quan hem acabat de sopar (i suposo perque ens veia la cara de k.o. que teniem tots) ens ha portat en cotxe fins la GH. Apa, a intentar dormir una micona que dema toca mes guerra!!
Haviem comprat el bitllet de bus desde Urfa directe a Göreme: ja! ja! i mes ja!. La primera sorpresa ha estat que hem hagut de parar a Kaymakli per fer un canvi de bus (despres de 6 hores d intentar agafar la pose desde Urfa). Despres el bus ha parat a Nevsehir. Pero si nosaltres voliem anar a Göreme!!!. Res, a la mega otogar de Nevsehir hem hagut d agafar un dolmus compartit (era mes aviat una furgoneta d una agencia de viatges), que hem hagut de pagar un extra de 5 LT per persona. Al final hem arribat a Göreme. Pero abans un gran recorregut per Avanos per anar a buscar a no-se-quı. Total un timo! quan a Göreme hi ha una otogar d on surten autobusos per a quasi tot arreu!! Dons es veu que no, que per arribar no hi arriba tot!
Un cop trobat la nostra GH (paradise cave pension), tot un xollu trobar una habitacio per 20 eurus la nit amb esmorzar inclos (esmorzar turc, clar), hem esmorzat perque clari no hem menjat res de res de res. Des de la fabulosa terrasseta de la GH hem pogut admirar que ens deparava el dia.
Un cop recuperades les forces hem anat a mirar la moto per dema i a veure el fantastic Museu a l aire lliure de Göreme. Entre grup de turistes i grup de turistes hem intentat veure el museu (15 LT per persona). Hem rigut força amb un paio que es dedicava a fer fotos dels grups de turistes, especialment perque quan preguntava d on eren i contestaven "espanya", el fotograf deia:"dons ara em responeu ¿118..? i la gent deia 88". Clar, veient la foto ho enteneu, no??
De tornada hem parat a fer una mica de shoping, clar que quan hem demanat un desconte ens ha dit que ens convidava a un expresso o un capuccino, en comptes del descompte. Clar, si vas amb dos italians, evidenment pares a fer el capuccino. Realment de capuccino no tenia res de res, mes aviat semblava les lattes macciatas que li demano al Carles del Zeppi. Pero hem descobert el lloc que ens faria les deicies dels dos soparets que hem fet a Göreme: el Seyyah Han restaurant & cafe.
A part, que ell es molt amable i ens ha ajudat a gestionar la GH per domir a Pamukkale. Aqui hem fet la tarda, perque sabiem que si tornavem a la GH ens estirariem a clapar i .. adeu fins dema! Aixi que si un çai, que si un batut de plàtan que porta potasi que si mirem la GH de Pamukkale.. s´ens ha fet l'hora de sopar.
La cuina d aquest local es realment meravellosa encara que el cafeno valgui res. Hem provat el Potteri kebab. Una mena de carn estofada de be amb verdures varies (diuen que son de temporada les verdures pero estem menjant sempre les mateixes: tomaquetş esberginia i pebrots raros). Aquesta carn es fa en aquesta mena de cassoleta de fang que veieu a la foto. I es bonissima!. El menu Potteri que ens hem agafat les nenes (les valentes), portava una sopa de llenties, una amanida (amb tomaquet, clar!), el potteri kebab i de postre bakabla (un pastisset mooolt bo i calentet).
Com erem els unics que estavem alla, quan hem acabat de sopar (i suposo perque ens veia la cara de k.o. que teniem tots) ens ha portat en cotxe fins la GH. Apa, a intentar dormir una micona que dema toca mes guerra!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario