Neu al mes de juny

Tampoc es que hagim matinat molt, lo just per no arribar tard a la sessió del esmorzar "montanyero": torrades amb mantega i mermelada, els seus crispis, cafe amb llet, una mica d'embotit i sense diari :( . Sort que porto el ipod i a més hi ha wifi a l'hotel :)

El primer que hem fet ha estat anar a donar una volta pel poble. Passejar i mirar tendes muntanyeres. Hem anat a investigar si trobem la motxila perfecte. I despres de donar voltes i més voltes, ens hem adonat que la motxilla perfecte encara és a italia.

Després de passejar hem agafat el cotxe per anar a Cerler.


Ver mapa más grande

Benasque



Mirador, de Benasque, of course



Abans hem parat en un mirador, per poder contemplar l'estructura del poble de Benasque.

 D'allà hem continuat tirant amunt fins les pistes d'esqui de Cerler, una pujada inmensa! sort que nosaltres anem amb cotxe. No se com deu estar el pobre ciclista que hem adelantat quan ha arribat a dalt. Durant tota la pujada hem disfrutat de magnifiques vistes de cims nevats al mes de juny. No se si es tractara de neus perpetues. Entre tots els cims, s'alça majestuos la Madaleta, tota nevada.

La Madaleta, nevada al juny

No estem gaire lluny de l'Aneto, pero desde la vall on som no el podem veure. 

 Les pistes d'esqui de Cerler, evidentment en aquesta epoca de l'any estan tancades i evidentment, som els unics que hi apareixem per allà. Els unics? no!! una extranya criatura esta mirant-nos desde dalt d'una pedra.. Ens acostem.. què es. Dons una marmota! Increible! una marmota a escassos 5 metres de nosaltres. Clar que quan ens hem acostat la pobre bitxa s'ha amagat.





  Ja és hora de dinar, aixi que fem un passeig per la zona de les pistes d'esqui i decidim baixar cap a Benasque a dinar. Concretament al restaurant "El Fogaril", propietat del Hotel Ciria.

Un dinar suculent, una especie de menu del dia amb tot de productes de la zona. Ens venia de gust menjar propi de la comarca :). El menú esta al voltant d'uns 23 eurus + IVA i inclou el vi i els postres. Encara que, si voleu que us sigui sincera, molt millor el sopar d'ahir que el dinar d'avui. I el vi.. dons.. pse pse.

A la tarda, hem anat a veure la zona on es fa acampada lliure. Pero un atac de son increible i una pluja, també increible ha fet que fessim una retirada a temps.

Una bona siesta mes tard, passejadeta pel poble i sopar de pizza a la pizzeria que esta oberta: pizzeria Mamma mia. Un pel car (35e), per dos pizzes, 1 aigua, 1 lambrusco i 2 gelats.

I ara a dormir, que dema hem de fer l'excursió que avui no hem tingut temps de fer.