 |
| Ghat d'scindia. |
Si hi ha dues paraules que cal coneixer de la ciutat india de Benares, aquestes son Ganga i ghats. Ganga es com es conegut el riu mes sagrat de l'hinduisme, el Ganges, i significa "la gran mare". Els ghats son les plataformes a la vora mateix del riu sobre les quals es fan les cremacions rituals dels hinduistes. Despres de la nostra visita a Benares, hi ha una tercera i cuarta... Inundació i diarrea.
 |
| Vistes del Crematori de Manikarnika, desde la nostra habitació, a la nit |
No tothom es cremat igual. Qui te mes diners es pot pagar una millor llenya (la de sandal es la mes cara) per ser cremat. Seran els nomes els homes de la familia, especialment el fill, qui encendra la pira amb una torxa encesa amb una pedra roent. Es ben contradictori, que la familia que cuida que no s'apagui el foc amb el qual s'encenen les torxes, formi part de la casta dels intocables.
 |
| crematori de Manikarnika, des de la nostra habitació |
1.Pujas (ofrenes): al llarg de la vora del riu, en bols fets amb fulles verdes encara, s'ofereixen als deus ofrenes de menjar, que les vaques o cabres que circulen per arreu, s'encarregaran de fer desapareixer.
 |
| Ofrena al ghat principal. a les 7:30 del vespre |
2.Cremacions: morir a Varanasi allibera del cicle de la reencarnacio. Per aixo molta gent ve a Varanasi a morir i ser cremat en els ghats de la ciutat. El mes important per ser cremat es el de Manikarnika. Durant les 24h les dia s'hi fan cremacions, amb desenes de cossos esperant a ser cremat en aquesta ciutat.
 |
| Gent que porta el cos cap al crematori. Lo daurat es el cos. |
3.Les castes: el que mes sobta de la ciutat i el passeig pels ghats (sobretot el dia d'una celebracio) es la pobresa, especialment fixada en la casta mes baixa, la dels intocables. Desenes de families demanant, homes, dones i nens
El crematori de Manikarnika està envoltat de botigues per a l'últim moment: tones de fusta, ungüents, flors, roba, guarniments, serveis fotogràfics, però res de tanatoris ni transports funeraris, ni sales de vetlla, ni esqueles, ni llàgrimes.
Entrem a travès d'un magatzem de llenya fins a un punt alçat sobre la zona de cremacions i observem.
Durant tot el dia hem vist cossos transportats en una camilla de vímet, els deixen a terra al costat de la pira envoltada només d'homes ja que les dones ploren a casa. L'acaronen amb l'últim adéu i li tiren fotos, el despullen de la roba per deixar-li només el llançol mortuori, encara humit d'ungüents, i el depositen sobre la llenya.
Més enllà els treballadors del crematori retiren les cendres més clares i restes d'un altre òbit per tornar-lo als parents, els quals les llençaran al Ganges encara calentes. De vegades no tenen pressupost per comprar suficient llenya (pot costar entre 4.000 i 10.000 INR entre 80 i 200€) i no tot són cendres. Refreden el gruix de les cendres i les filtren al riu per cobrar la seva feina amb els metalls preciosos que puguin quedar fosos.
La canalla, les embaraçades i els morts per picada de serp (animal vinculat a Shiva) o per lepra, es llencen al riu sense cremar, enfonsats per una pesada roca.
Algunes cabres i gossos famèlics volten pel crematori i d'altres neden tot esquivant objectes per fer-los fora.
Entrem a un hospici fumat per la mort i amb vistes sobre les pires. Allà s'allotjen per terra els que esperen la mort, vells, malalts i terminals que esperen el seu preciat dia. Ens demanen que deixem diners per pagar la fusta a la gent, ens han aconsellat que no ho fem, ja que s'ho queden els suposats "voluntaris" de l'hospici... no ho fem seguint les recomanacions de les autoritats i de la GH. Ens maleeixen, ens diuen de tot... pero tant es.. nosaltres a lo nostre....Es dur, pero es aixi... es Vanarasi
Tornem a l'hotel entre el caos de la ciutat. Ja n'hem tingut prou per avui. Lo de la inundació i la diarrea.. un altre dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario