jueves, 26 de julio de 2007

Aqui tinc llum, elis elis. :P


Huooooola que tal!


Ja veig que aqui estic mes evolucionada que vosaltres, malgrat el meu zulo a Luang prabang nomes tingui un endoll. :).


Us explico la segona part de Mekonejant, recull els dies 25 i 26 de juliol. Vaig dormir a Pakbeng (la foto son les vistes desde el zulo que us vaig explicar ahir i la foto surt el super Slow Boat, mooola eh). L en dema varem sortir a les 9 del mati cap a Luang prabang, unes 7 hores en el super Slow Boat. Mentre "mekonejava" vaig veure speed boat, no perdem mai l esperanca!!!.

Anavem forca mes embutits que el trajecte desde la frontera am Thai. Mooooolt mes embutits, pero com sempre, i gracies a Buda, vaig agafar el millor lloc del vaixell, davant de tot, tirada per terra... Mooooola (a la foto la part de davant es la que no te la cabina, a la cabina hi ha la dona del capita i els nens.. i el motor.. i vaja... el wc, a que no sabeu on van a parar els pixats de la gent del barquitu???)









El paissatge ha canviat moltissim. S ha tornat molt mes frondos.. i el Sr Munzun ha desaparegut, de moment. El Mekong mostra la seva part mes viva... pero em sembla que aquella aventura que volia fer de baixar tot el Mekong va a ser que no.. ja tinc prou riuet per uns dies...


Passo el dia a base de fruiteta, aigueta i un sanwich (res a veure amb el que coneixem per un sandwich). Ho veieu.. menjar equilibrat..


Arribem a Luang Prabang (25/07/07). Anem a buscar un Zulo. Em costa 6 dolars, pero esta guai. Aixo penso, pero el llit es molt dur. No se que coi foten en aquests paisos que els llits son com pedres.


Ahir a la nit vaig anar al mercat nocturn de Dala i de Hmong. Mooola, mooola molt, la veritat es que tot es molt economic, la pena es que porto nomes una motxila, porto 6 dies i em moro si compro mes coses. Tenen unes fundes nordiques que me les fan a mida pel meu super llit, que m en demanen 20 dolars, i les podria treure perfectament per 12 dolars. Pero, despres qui collons porta tot aixo (si no les compro tambe m arrepentire, perque a BCN valen una pasta gansa).





Aixi que he estat pasejant pels mercats i sopant per 7500 Kips (0.75 dolars), en el carrer, on fan menjar. Aix, per fi el pressupost es recupera, ja que dins del pressupost he posat el barquitu (20 euros) i el visat (1750 Baths - 38 euros). Us deixo unes fotos del mercat perque alusineu com ho vaig fer jo. Mes, quan arribi a Barcelona.
















El planing de dema (26/07/07) es trovar un avio que em porti de Luang Prabang a Chiang Mai, per poder aprofitar aqui i fer trekings. ja que pel cami ens han dit que aqui son molt millors que per Chiang Mai i Chiang Rai, aixi que l itinerari patira el primer canvi. Ole!



Per tant, avui dia 26/07/06 he pogut comprar el bitllet d avio (80 dolars), i m estalvio dos dies de mekonejat. tambe he buscat un altre zulo. Pagar per pagar vull pagar per un llit comode. Aixi que he trobat un altre zulo, mes barato (3 dolars) i amb un llit tovet, vaja aixo penso. Ja veurem dema com m aixeco.







Com que fins les 10.30 no m han donat l "ok" al bitllet d avio he decidit tenir avui el dia "Wat", i per tant m he patejat tots els WATS de Luang Prabang.. Tots? vaja menys dos o tres.. si tot ho faig avui.. que fotre dema? Dons srs i sres dema m en vaig a aprendre com ser un bon MAHOUT, aixi que estare missing dos dies. Per cert els pantalons de la foto, 2 dolars al mercat d ahir a la nit. Avui, com que despres de fer-me la manicura, pedicura, massatge, pagar dinar, pagar nit de zulo, pagar aigues, pagar entrades i tot, al meu pressupost li sobren 4 euros, em comprare uns altres pantalons i sopare.


Per ultim us passu el planning d aqui a dos dies. No podreu seguir les aventures pero si que tindreu gelos, moooolts gelos del que fare. :P





PD. Ja he fet una rentadora (vaja, he fet fer... 3.5 kilos de roba han costat 24.000 Kips)


Un petunassu a tots!!!!

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola cielo,veo que todo va de coña,cosa que me alegra mucho,las fotos son muy guapas y tu estas preciosa,señal que estas disfrutando mucho.Aqui el tema del apagon se va recuperando poco a poco.Los pantalones de la foto te quedan de coña,yo si fuera tu me compraria 3 o 4 mas.Ayer dia 25 me llamo el TIET PACO para felicitarme,la LOLES y la SILVIA,que te manda muchos besos.Hoy me ha visitado el doctor y dice que siga con la recuperacion que vamos bien.Ahora voy a ver como esta NICO que te encuentra a faltar casi tanto como yo.Bueno cariño nos vamos conectando,un beso y recuerdos a ELENA.

lasrala dijo...

Quasi m'agafa l'atac de sucre desprès de lleigir al Nene.
A mi em queden 3 dies encara aguantan al jefe. No sé si dir-li que tinc diabetis....jejeje.
Et veig molt contenta i disfrutan molt. El que em sorpren una mica es que no ens parlis de l'Elena. Vinga, que vagi anant tot molt bé. Avui t'envio 3 petons, vale?

Anónimo dijo...

silvinha dijo

nena q guai tot el q estas fent, em moro d'enveja i de gust, bueno jo per fi tambe començo dema les vacances i no se si et podre escriure, pq al pueblo el tema d'internet estara xungo, pero ho intentare, jo de tu em seguiria comprant pantalons i ja saps si en trobes algun de la meva talla, tu compra,el toni i la kireta t'envien molts petons, i llepades, i la kireta vol q li portis un tigreton o un mico, apa ja continuaras explicant les aventures, un petunassu ben fort per tu i per la elena

Top 10 de les visites