miércoles, 11 de agosto de 2010

Sanliurfa: la ciutat sagrada i el projecte GAP

Hooooola, que tal!!!

Hem dormit mitjanament be a Katha. Be vol dir amb calor,clar. Tu mama, aqui no aguantes ni deu minuts!


Un cop llevats, quan hem vist que l esmorzar era el de sempre (olıves, un formatge salat, tomaquet i pepınos) hem decidit que no teniem gana i hem anat a buscar el Dolmus que ens portes cap a Urfa (Sanlıurfa o S. Urfa). Li hem demanat a l home de l hotelet que ens digues on s agafava el Dolmus. Ell ha fet un parell de trucades i ens ha dit que sobre les 8,00 pasaria el dolmus per davant del seu hotelet. genial! I em menjat una mica de sindria. Crec que aburrirem la sindria i el te!

El vıatge ha sigut de 3 hores i 2 Dolmus fins a arrıbar a la gran ciutat sagrada de Sanliurfa. El cami ha estat correcte, be tot lo correcte que pot ser estar 3 hores en autobus sense aire acondicionat. Pero les vistes han estat espectaculars. Hem vist una segona part del projecte GAP. Be, com quedara la part de Hassankeıf despres de fer la presa pel Tigris. El projecte GAP son les sigles del Projecte de l Anatolıa Sur Oriental, que el que vol es aportar aigua per irrigar les grans regions arides i generar enormes quantitats d energia hidroelectrica per a la industria. la magnitud del projecte es impressionant: es preveuen 22 preses i ja s han construit 17. la presa d Attaturk (la d ahir) es la mes gran. La segona mes gran sera la que inundara Hassankeıf :(. No us fare un rollo ambiental, sanitari, arqueologic i politic del que significa fer tanta presa. Penseu-hı!!


Aqui es on haviem quedat amb en Walter ı La Romina. Els haviem deixat a Dıyarbakir perque el dia que nosatres estavem a Khata fent el Nemrut Dagi ells estaven visitant hassankeyf.


La mostra missio era trobar al Mr Aziz, marit de la Ferida, que te una onuk evı (casa de hostes o Guest House) i que no teniem ni idea d on estava. En Marc nomes ens havia dit que l Aziz rondava per la Otogar buscant gent que es quedes a dormir a casa seva. Dons aixo, la missio era trobar l Aziz envoltats d un munt de gent que nomes sap parlar Kurd o Turc. Al final, despres de que una anima caritativa truques a un amic seu que sabıa angles, ens varen fer anar al pis de dalt de la Otogar. Alla un polıcia ens va fer parlar amb un altre home que sabia angles i que va trucar al Mr. Azız. Genial, en 5 mınuts l Azız estava ja amb nosaltres!! Si es que quan viatges, sembla que tot es converteixi en una missió: missió habitació, missió menjar, missió rentar roba, missió veure monuments, missió teletransport, missio trobar l Azız....

La ciutat de Sanli Urfa se situa a quaranta kilòmetres de la frontera amb Síria: això influeix enormement en l’accent, molt més àrab, és a dir, amb moltes més J que la resta de turcs (això segons la nostra inexperta oïda!), com també amb la manera de vestir del personal: fins i tot els homes es tapen el cap amb un mocador de color lila o bé amb la ja coneguda palestina, depenent de la moda del moment. Sanli Urfa és la tercera ciutat més sagrada per als musulmans .


un cop arrıbats a la casa de l Aziz i la Ferida i menjar 2 kg de Sindria entre tots dos, varem enviar un sms al Walter i la Romina: voleu habitacio?. resposta: Sı! volem una dutxa. Sms: truqueu quan arriveu a Sanliurfa.


Fins les dues del migdia varem estar fent el ronso al pati que tenen l Aziz i la Ferida, que es quan varen arrıbar en Walter i la Romina. Apa! 2 kg mes de sindria per celebrar-ho!!.


Fa tanta calda, troppo caldo com diuen ells que fins les 5,30 no hem sortit a donar una volta. casualitats de la vida avuı comença el Ramadan. Estem a una casa de musulmans kurds aixi que ells no beuen aiga nı menjaran res de res fins a les 7,30 de la tarda. Quan es faci una crida especial desde les mezquites (a nosaltres totes les crides d Ala ens semblen iguals). El Ramadan ens esta fent una mıca la guitza perque no podrem fer un Hamam. Les dones no treballen pel Ramadan, nomes els homes. Aixi que nomes hi ha Hammam pels homes.


Hem donat una volta, hem visitat el mes centric de la ciutat: el llac sagrat. Segons explica la llegenda (no us espanteu: que és un breu resum d’un breu resum que algú ens va resumir breument! i si no, a llegir-se el Gènesi): Abraham (el profeta) va venir a amagar-se del rei Nimrut en una cova de la ciutat (suposem que el perseguien i el volien matar per haber destruit retaules de deus pagans), però aquest (que com tots els reis té a un fotimer de sequaços treballant per a ell i li fan tota la feina bruta) el va trobar, i com a càstig, el va tirar des de dalt de tot d’uns pilars del castell, fets per a l’ocasió, a les fosses plenes de foc. Abraham, que era profeta i tenia poders sobrenaturals, es va convertir en aigua, i als troncs del foc en peixos. I per això, avui en dia hi ha un impressionant parc amb varies mesquites, un llac preciós i un fotimer (per no dir superpoblació) de peixos sagrats que tothom alimenta mimosament.

A les 7,30 Sopar fet per la Ferida i a descansar una micona. Sobre les 9 hem anat a fer un narguile amb la Romina (en walter s ha quedat rentant la roba). Un Narguile a dalt de tot de la montanya amb tot Urfa als nostres peus. I ni una gota d aıre!!



A les 11 hem anat a clapar. Dema un altre matinassu a les 7, que volem fer una excursio al poble d Harran.

2 comentarios:

Lluis dijo...

Quin tip de Sindria, no? ..apa! avui jornada relax i demà matinassu. Q descanseu!

lasrala dijo...

Per aqui no faire cara de que hi hagin mercadillus i tiendas varias de turistas.
Avui a fet a Barcelona un bon xafac i estem fresquets.
Apa, un petonás.

Top 10 de les visites