manducare a la turca. Dedicat a la mama que pateix pel nostre menjar

Bé, crec que en Àrab, Kebab vol dir menjar, i Doner Kebab, bon menjar.

Doncs a Turquia si vols menjar bo i barat, la millor opció es un Doner Kebab, efectivament. N’hi ha parades per tot arreu, de pollastre, xai o de vedella. Si es Doner, te’l serveixen amb pa normal, si vols mes relleno i menys pa, llavors has de demanar el Durum, que es carn i amanida enrotllades en una mena de tortita mexicana…de fet, tot això es mes o menys el que ja podem tastar des de fa anys a Barcelona, així que no descobrim res de nou.

Ara, aquí als restaurants de menjar local, el noranta per cent dels plats son Kebabs o similars, però servits en plat, es a dir, el Kebab passa a ser un pinxo de carn fet a la bressa. El més especial d’aquets pinxos es potser el Patlican Tava, que es un pinxo que alterna la carn i l’albergínia, tot fet a la brasa i servit amb arròs, amanida i patates…boníssim. Per altra banda pots tastar el Kofte, que es una mena de carn molt especiada, que es serveix crua en forma de durum o fregida com si fos una croqueta. Es realment forta de sabor, i potser pels estomacs delicats un pel forta, sobretot crua.

 Per altra banda, pels amants de la cuina italiana, també a Turquia podran provar algunes adaptacions culinàries. Son tradicionals aquí els Manti, uns raviolis petits de sabor un pel fort, però realment bons si son frescos. Es poden tastar al restaurant o comprar al mercat. I el plat estrella pels que vulguin atipar-se i pagar realment poquet, es el Pide, o turkish pizza, que evidentment no es res mes que els ingredient de qualsevol pizza paro sobre una massa un pel diferent, com de pasta follada potser, encara que tampoc…jeje.

Ah! Si esteu al restaurant, pels entrants haureu de tastar el Mezes, que son tota mena d’amanides o salses, depèn com t’ho miris (son vegetals tallats petits i mesclats amb iogurt o salsa de tomàquet picant) que es mengen tot sucant-l’hi pa de pita.

Els esmorzars? dons el classic esmorzar turc es tomaquet, formatge, olives, cogombre i pa, si tens sort potser mel i mermelada (i si tens molta sort, mermelada casolana!)


I per postres? Carai! Als mercats i pel carrer trobareu tota mena de dolços. I quant diem dolços vol dir això: DOLÇOS. Tenen com una mena de gominoles de sucre amb sabors que son tant empallegoses que només amb el tros que et donen a tastar tens fet el matí…potser es millor deixar-se temptar amb una mena de torrons de fruits secs (festucs principalment) i xarop de fruita o llet que estan realment deliciosos i no son tant tant summament dolços com els anteriors. A part hi ha tot el sortit de pastetes àrabs amb mel i festucs tradicionals d’aquets països, ideals per acompanyar el çay, es a dir el té que a tot hora pots prendre a qualsevol racó del país .