Harran

Hola!!

Ens em llevat a les 7,00 per poder esmorzar el super esmorzar que ens ha preparat la Ferida ı anar cap a Harran.

Harran es un dels primers assentaments de la humanitat (diuen els entesos en la matèria que data d’onze mil anys AC), que cau a escassos quilòmetres de la frontera amb Síria. I és que ens trobem al bressol de la civilització, entre el Tigris i l’Èufrates (sí, això sona d’alguna cosa oi? Allò que estudiàvem al cole fa anys... i ara som aquí!).

A Harran hem pogut veure les ruïnes de la primera Universitat de la història, a més de passejar pel petit poble de cases de fang, famoses per la seva característica forma de con que serveix per a mantenir baixes temperatures quan l’estiu rosteix l’ambient a fora (perque fot una calda que no vegis).

Tot el dia voltant amb l Aziz i el seu super renauld 19 sense aire acondicionat amb un total de:

-uns 300 km

-9 hores sense parar

-4 indicis d accident (per sort no ens ha passat res. Dos quasi de cara en una carretera en fase asfaltamenta; un quasi ens menjem un sortidor de la gasolinera i l ultim un derrapatge digne d un rally). Clar, conduia l' Aziz.

-6 kg de sindria entre 4 persones.

-5 tomaquets amb sal

-6 litros d aigua beguts i dues cocacoles (una turca)

-45, 46 no se, mooolts graus a plena solana

- 0 ombretes

- 24 çaıs (24 gots de te)

estem petats de la calor, aixi que us deixem unes ınstantanıes del nostre gran tour (d un dia sencer). Hem visitat:

Citadel d'Harran

Coves de Bazda

Han el Bar'ur

Sogmatar

Sogmatar



la granja del la famılıa de l' Azır.
Apa, marxem a fer un pseudo Hamam comunitari. Dema us expliquem!!!