Mardin: on els policies son fotografs!

Ahir al vespre varem coneixer en Walter i la Romina, una parella d Italians de Milan moooolt simpatics. Varem decicir agafar el guia que s ens havia oferit per portar-nos cap a Mardin.

A les 7 del mati ja ens esperava el guia per anar a Mardin en el seu super Seat Leon. La dıstancia a Mardin es una hora i mıtja. Abans d arribar varem parar a prop d'una area de servei (sugerencia del guia) per esmorzar. Alla varem menjar el tipic esmorzar kurd : formatge, çai (te), olıves, una mena de mel i mato i una mena de mantega amb mel. Tot per uns modics 45 LT (al canvi 23 euros, tot un robo!!!). Despres de l emprenyada de tots cuatre amb el guia , ens va dir que ell no aniria mai mes i que de tornada pararia a cantar-lis les 40.

Varem arribar a Mardin i desseguida varem anar a veure la Deyrul Zafaran. Abans fent una petita parada per poder observar una gran panoramica de Mardin.

Un monastir situat a 6 km de Mardin, que abans del 1936 ostentava la seu del patriarcat Ortodox Siri (ara a Damasc). Una calorada i mitja mes tard, i despres de visitar el santuari original, les tombes dels patriarques, el tro del patriarca, els fonts baptismals i un mosaic de mes de 1500 anys varem poder tenir una magnifica vista de la vall de la Mesopotamia!

El chofer-guia ens va portar a veure la Kasımiye Medresesi, a uns 600 mts de Mardin (tota una patejada a les 12 del migdia si no vas en cotxe!). I despres de portar-nos a veure l esglesia dels 40 martirs (una mica dificil de trobar) ens va donar un mapa i ens va dir que a quina hora volia que ens esperes en un bar - jardi que hi havia al final del poble. Total, millor no tenir-lo aprop perque amb la peste que feia i les minses explicacions en frances, millor que es quedes alla.

Aixi que tots 4 solets ens varem anar a buscar una oficina per tenir canvi. Varem pasejar pel Bazaar on varem trobar un bar anomenat Mesopotamia que pintava mooool be per poder fer una paradeta mes tard i pendre ja l' n-esim çai (te) del dia. La Latifiye camii, la oficina de correus (un precios caravansaray) i la clasica Ulu Camıı (esta a tots els pobles, deu ser com la mezquita del poble). Camınar i caminar i pasejar tranquilament per un poble molt petit pero amb molt d encant.

El final del nostre recurregut era la Medersa, que sembla ser la principal atraccio arquitectonica de la zona (en te moltes mes!!). Alla ens varem fer fotos i quan estavem a punt de marxar un nano ens diu que si volem que ens facin una foto (tot aixo en turc, que no va ser tant evident). Aixı que ens trobem, no sabem com, seguint a un noi per dins de la medresa fins trobar un policia. ostres! el policia ens agafa la camara de fotos i ens comença a posar de manera "posado artistico" per tota la medersa. Us deixem les evidencies (en tenım mes a la camara de la Romina i en Walter)

Encara rient del que ens havia passat varem anar a buscar aquell bar tant xulo que haviem vit, i clar varem començar a preguntar textualment "Bar- Mesopotamia" i tothom ens anava indicant cap a baix del poble. Total que ens varem perdre. İ de cp i volta trobem una familia que estava a a dalt d una terrassa i pregunte "Bar, çai (te) Mesopotamia??" i ens ensenyen la planurıia que teniem davant: la Mesopotamia. I ens afegeixen: çai!! (es a dir: te!!) fent-nos senyals que pujesim. La Romina i jo animades, aixi que varem pujar i va ser l experiencia mes divertida que hem tingut fins ara.

LLavors, quan varem pujar varem comprendre que seria el nostre millor çai veient la vall de la Mesopotamıa

Varem estar ben be 3 hores i mitja amb una familia de dues germanes (casades) i amb els seus 4 fills. Vivien tots junts a una casa. ı, sembla mentida que entre 4 persones que entre tots parlem 5 llengues frances, angles, catala,castella i italia, ajudats per un llibre anomenat "parlo turco", el que funciones fos la llengua dels signes! Si es ven cert que nomes falta voler-se entendre!

Ens varen convidar a çai, a seure damunt del seu llit (son uns llits molt grans per dormir o estirar-se a la fresca. El que veieu a la foto d abaix es el llit sense fer) i quan ja anavem a marxar, patam! ens havien fet el sopar!!. Quina familia mes maca!! Realment avui ens hem adonat que l hospitalitat kurda no te limits!

la tornada, el chofer guia va estar molt serio i ranci, fins que es va arrancar a cantar. El colega es estudiant de musica i ens va deleitar amb una infinitat de cançons kurdas. En Walter estava a punt de treure el seu super ganivet de McGiver i jo i la Romina anavem dient "pero que hem fet per mereixer aixo!!".

El varem fer fer una parada al mig de la suposada autovia per poder veure una fantastica nit estelada, previa a la nit de on es veuen les llagrimes de St. llorenç. I si, varem veure estels fugaços, pero el nostre millor dessitg, ja feia hores que s havia complert!